Σ Blog

Avui la cap dels serveis administratius del meu edifici m’ha explicat la situació dels que començareu el doctorat en algun dels sistemes antics, i les notícies no poden ser molt pitjors. En principi aquest curs actual es el darrer en el que podeu demanar la reincorporació al doctorat en el sentit del vostre temps, acabar la suficiència investigadora i llegir la tesi (tot dins aquest curs). Si no acabau aquest curs, el curs que ve ja haureu de demanar l’adaptació al nou sistema de doctorat, que en particular segurament implicarà matricular-vos al nostre màster o a qualsevol altre tipus de postgrau i demanar convalidacions fins arribar als 300 crèdits.

Dic en principi, perquè no seria estrany que encara ajornassin el final de l’antic sistema de doctorat algun curs més; dic en principi, perquè jo amb aquestes coses administratives em perd, i per ventura no ho he acabat d’entendre; i dic en principi, perquè no tenc molt clar què haureu de fer si voleu reincorporar-vos a partir del curs que ve (avui m’han donat la proposta de protocol administratiu per a totes aquestes coses, però encara no m’ho he llegit i em fa una mandra…..). El nou doctorat (almenys al nostre departament) comporta 300 crèdits entre grau i postgrau i una sèrie d’activitats extra. Aquest cap de setmana he d’escriure algunes versions de la propaganda del màster i el doctorat, per aquí en penjaré una.

El Màster europeu de Matemàtiques per al curs que ve ha estat aprovat i començarà a rodar ben aviat. Quan quatre detalls que queden per resoldre estiguin resolts (crec que dilluns pel matí), escriuré una notícia detallada a la plana principal de Xeix fent-ne propaganda, amb el programa, els professors, un inici de calendari etc. Ara només vull avançar que es tracta d’un màster amb perfils acadèmic (basat en assignatures d’aprofundiment en temes de la carrera), professional (basat en assignatures similars a les dels dos itineraris actuals de la carrera), i investigador (basat en introduccions a les principals línies de recerca matemàtica del departament). Serà semi-presencial, amb poques classes teòriques, bastantes pràctiques, molta feina en línia, via Campus Extens, i un projecte de final de màster que ocupa un quart del màster. D’aquesta manera qui tingui problemes no massa sistemàtics d’horaris encara tindrà fàcil seguir moltes assignatures (no serà com els cursos de doctorat: tindrà horari fixat d’entrada, majoritàriament pels horabaixes, i cronogrames de les assignatures: vaja, rollo EEES). No cal ser llicenciat per matricular-s’hi, basta tenir 180 crèdits de carrera aprovats i complir alguns pre-requisits. I no cal matricular-se de tot d’una tacada, us podeu matricular de nomes algunes assignatures cada curs.

Per què convé cursar aquest màster? D’entrada, pel pur plaer d’aprendre més coses, i per fer una petita feina de recerca o desenvolupament, que és una de les coses més divertides que es pot fer en aquesta vida quan no t’hi va la feina. A més, esper que els professors de secundària hi podran aprendre matemàtiques que els seran útils en el seu quefer diari. Perquè serà l’únic títol reconegut automàticament a la Unió Europea que podran assolir (amb facilitat) els llicenciats i estudiants actuals. Perquè a la saleta de casa el diploma del màster fardarà molt (no només han de ser el metges que s’omplin les saletes amb diplomes). Perquè, si Déu i les autoritats ho volen, signarem un conveni amb la conselleria per a que les assignatures del màster donin punts per tot on en puguin donar als professors de secundària. I finalment, des d’un pur de vista purament egoïsta, perquè si no se’ns matriculen 10 persones a qualque banda no es podrà impartir…… Porfa!!!!!!!