Σ Blog

Ahir me vaig enterar que avui la NASA planeja bomberdejar un cràter de la Lluna amb dos coets. Però què s’han cregut? Quin dret tenen ells o qualsevol altra persona a fer mal bé un patrimoni natural? Perquè encara si ho fessin a la Terra (a Texas per exemple), encara podria passar, ja que almenys aquell tros de Terra és seu, però la Lluna que jo sàpiga no és de ningú, o millor dit és de tots. Per tant (encara (?)) no tenen cap dret a volar cap de les seves parts. Si és per motius científics, preferesc que no es faci servir la ciència d’excusa per destruir la naturalesa. Si per fer experiments científics hem de destuir el medi, doncs renunciem a la Ciència!!. Un dels principis de la Ciència és l’observació (que no exterminació) de la natura i un altre és la reproduïbilitat dels experiments. Aquest darrer principi fa pensar que la Lluna acabarà com un formatge si cada grup d’investigació ha de comprovar les seves conclusions. Bé, de fet hi havia una teoria ben antiga que deia que la Lluna estava feta de formatge….

Només un apunt: seguint l’entrada d’en Guillem, heu de veure aquest vídeo.

Fa dies i dies que surt la notícia que fa 40 any que l’home va trepitjà la Lluna. S’organitzen diverses conferències arreu del món, les televisions rememoren l’efemèride, es creen pàgines web oficials amb tota la informació que es disposa sobre el tema i, fins i tot, la NASA ha recuperat els vídeos originals de l’aterratge lunar.

Bé, doncs fa només 142 dies, el 28 de febrer de 2009, que 5 persones (4 al·lots, de 2n de Batxillerat, i un profe) de l’IES la Bisbal varen aconseguir llançar una sonda metereològica fins a 30 km d’altitud i fotografiar l’estratosfera, com a part d’un projecte de taller de l’assignatura de Tecnologia. En la pàgina oficial de Meteotek08 (http://teslabs.com/meteotek08/) teniu tota la informació i teniu una nota de prensa oficial. Amb fotos, vídeos, i tot el material que varen fer servir i el procés de muntatge (64 pàgines).

Sincerament crec que és una passada aquest fet, el qual posa de manifest que amb pocs doblers (no sé què els costaria al final, però sé cert que molt menys que els milions i milions d’euros que hi dediquen la NASA o la AEE) un pot anar a l’espai.El més important d’aquest fet és que democratitza anar a l’espai: tothom que vulgui pot reproduir l’experiment i llançar la seva pròpia sonda i treure les seves pròpies dades. Perquè en un món on t’ho donen tot mastegadet, està bé, de tant en quant, fer els teus propis experiments i treure les teves pròpies conclusions (el que en castellà en dirien hacer tus pinitos).  A més, no teniu excusa: els documents estan disponibles sota llicència GPL versió 3 i FDL.

Estic realment emocionat perquè encara hi ha un espai on les persones normals i corrents poden fer la seva. Serà vera allò de què l’”espai és l’última frontera” [1][2][3]. Encara no hi ha massa normativa sobre el tema de llançaments d’objectes a l’espai i ho hem d’aprofitar abans de què passi el mateix que està passat ara amb internet (i el que ha passat amb altres milions de coses: la regulació de manca de llibertats per part dels estats).

Ara l’únic que ens queda és imaginar un nou repte. Què tal anar a la Lluna!…. Pot ser el primer pas del pel què es podria dir com spacehackers (no confondre amb hackerspace) [4][5][6]. Ja ho veurem d’aquí 40 anys

PS: Per fer-ho, necessitarem uns mètodes més professionals que aquests, aquests altres.

PPS: Fa poc que vaig veure una pel·lícula a la tele sobre un al·lot d’un poble que va llançar un coet i que quan va ser major va ser contractat per la NASA. Algú se’n record del títol de la peli?.

Ja fa temps que me ronda una idea pel cap que es podria sintetizar amb el següent slogan: el graf de mutacions d’una espècie ha de tenir una dimensió fractal concreta. On dic graf de mutacions, llegeixi’s algun tipus de diagrama, i on dic dimensió fractal concreta llegeixi’s algun tipus d’invariant

Origen de la idea

La idea se me va ocorre quan fa ja dos o tres anys vaig veure un documental on deien que la SIDA i el grip eren dos virus que mutaven molt ràpidament i per tant era molt difícil fer medicaments que els combatissin, mentres que mostraven el seu graf de mutacions (concretament de la SIDA).

Se me va ocorre que potser es podrien predir les mutacions que farien aquest virus, potser no individualment però sí globalment. Potser el seu graf de mutacions tenia una forma concreta (i potser aquesta forma es podria caracteritzar amb un fractal i amb això amb una dimensió fractal)

Llegir més »