Sony Pictures davalla el nombre de Déu a 22
Una de les meves primeres entrades en aquest bloc, ara fa gairebé un any, era per anunciar que el nombre de Déu (el nombre mínim de moviments necessari per resoldre qualsevol configuració del cub de Rubik) havia estat davallat fins a 26. Sabia que poc després havia baixat fins a 25, en un treball de Tom Rokicki publicat el març passat aquí, però no vaig dir res perquè aquest treball seguia les línies bàsiques del de Cooperman i Kunkle del que ja n’havia parlat: simplement, dividia l’espai de configuracions en moltíssimes més classes. Ara, llegint el darrer New Scientist al soleiet me n’enter que en Rokicki ha baixat la fita superior fins a 22, i així ho anuncia a la seva plana web. En aquest gran avanç no hi ha hagut idees noves: ha estat simplement que Sony Pictures Imageworks li ha deixat emprar un parell de centenars de computadors durant l’equivalent d’uns 60 anys de temps de CPU per poder analitzar més casos i fer més càlculs. Els mateixos ordinadors que s’havien emprat als efectes especials de Spiderman 3 o Sóc llegenda, al servei de les matemàtiques! La cosa ha estat que un directiu friki de Sony va llegir a Slashdot la notícia del treball de Rokicki de març i li va caure en gràcia, i va decidir d’oferir-li temps no usat de CPU dels seus ordinadors per poder fer més càlculs.
Rokicki reconeix que emprant durant 900 hores un supercomputador tipus el Blue Gene podria arribar a demostrar o refutar la conjectura que el nombre de Déu és 20 (es coneixen configuracions que necessiten 20 moviments, i no se’n coneix encara cap que en necessiti més), però això és somiar truites: és massa car. Així que calen idees noves. Si no teniu res més en què pensar aquest estiu, ja ho sabeu.
) i arestes representant els moviments que passen d’una configuració a l’altre, tot node pot connectar-se a la configuració bàsica per un camí de 26 o menys arestes. Sí, és una demostració ‘amb ordinador’, tipus la teorema dels quatre colors o de la conjectura de Kepler, però com en aquests casos, no consisteix en una cerca exhaustiva de tots els camins possibles, que seria impossible atesa la magnitud de la tragèdia, sinó que la dueixen mitjançant una sèrie d’astúcies molt interessants, i molt matemàtiques: els cal primer demostrar teoremes de teoria de grups, de teoria de grafs, d’algorítmica en paral·lel, i fins i tot sobre gestió eficient de memòria. Així i tot, ha costat més de 800 hores de CPU.




