Σ Blog

Fa dies i dies que surt la notícia que fa 40 any que l’home va trepitjà la Lluna. S’organitzen diverses conferències arreu del món, les televisions rememoren l’efemèride, es creen pàgines web oficials amb tota la informació que es disposa sobre el tema i, fins i tot, la NASA ha recuperat els vídeos originals de l’aterratge lunar.

Bé, doncs fa només 142 dies, el 28 de febrer de 2009, que 5 persones (4 al·lots, de 2n de Batxillerat, i un profe) de l’IES la Bisbal varen aconseguir llançar una sonda metereològica fins a 30 km d’altitud i fotografiar l’estratosfera, com a part d’un projecte de taller de l’assignatura de Tecnologia. En la pàgina oficial de Meteotek08 (http://teslabs.com/meteotek08/) teniu tota la informació i teniu una nota de prensa oficial. Amb fotos, vídeos, i tot el material que varen fer servir i el procés de muntatge (64 pàgines).

Sincerament crec que és una passada aquest fet, el qual posa de manifest que amb pocs doblers (no sé què els costaria al final, però sé cert que molt menys que els milions i milions d’euros que hi dediquen la NASA o la AEE) un pot anar a l’espai.El més important d’aquest fet és que democratitza anar a l’espai: tothom que vulgui pot reproduir l’experiment i llançar la seva pròpia sonda i treure les seves pròpies dades. Perquè en un món on t’ho donen tot mastegadet, està bé, de tant en quant, fer els teus propis experiments i treure les teves pròpies conclusions (el que en castellà en dirien hacer tus pinitos).  A més, no teniu excusa: els documents estan disponibles sota llicència GPL versió 3 i FDL.

Estic realment emocionat perquè encara hi ha un espai on les persones normals i corrents poden fer la seva. Serà vera allò de què l’”espai és l’última frontera” [1][2][3]. Encara no hi ha massa normativa sobre el tema de llançaments d’objectes a l’espai i ho hem d’aprofitar abans de què passi el mateix que està passat ara amb internet (i el que ha passat amb altres milions de coses: la regulació de manca de llibertats per part dels estats).

Ara l’únic que ens queda és imaginar un nou repte. Què tal anar a la Lluna!…. Pot ser el primer pas del pel què es podria dir com spacehackers (no confondre amb hackerspace) [4][5][6]. Ja ho veurem d’aquí 40 anys

PS: Per fer-ho, necessitarem uns mètodes més professionals que aquests, aquests altres.

PPS: Fa poc que vaig veure una pel·lícula a la tele sobre un al·lot d’un poble que va llançar un coet i que quan va ser major va ser contractat per la NASA. Algú se’n record del títol de la peli?.

En abril, no només aigües mil, sinó que també arriba el Mathematics Awareness Month, MAM per als amics, un esdeveniment fundat per Reagan ara fa més de 20 anys i que per entendre’ns és una super-mega-fira de la ciència, descentralitzada tot al llarg dels USA, i monogràficament dedicada a un tema de les matemàtiques. Enguany el tema és “Matemàtiques i clima” i a la pàgina web del MAM s’hi aniran penjant al llarg del mes materials (articles, transparències, vídeos o àudios de xerrades, etc.) relacionats amb aquest tema per a que després tothom que vulgui els pugui emprar a les seves classes de secundària o universitat.

Si el vostre anglès us ho permet, us recomano l’entrevista amb Kenneth M. Golden que hi ha penjada a l’apartat “Theme essays”, un matemàtic que es dedica a fer models de l’evolució del gel àrtic i antàrtic, la qual cosa el duu gairebé cada any a l’Antàrtida d’aventura. Sortia un article interessantíssim sobre el seu treball al Science de la setmana passada. I llavors diuen que la feineta dels matemàtics és avorrida, tot lo dia amb el paper i el bolígraf i pensant en les seves coses.

Per casualitat, vaig arribar a trobar un documental de la BBC sobre el Darrer Teorema de Fermat (FLT en anglès):

• Podeu trobar el documental (en anglès) aquí
• Els subtítols també en anglès estan aquí (llevau l’extensió .txt)
• Si voleu saber-ne més, no dubteu en visitar aquesta pàgina.

Potser podria servir per alguna unitat didàctica!

Avui he anat a fer el torn de 17:00-19:00 del repartiment de camisetes de matemàtiques. No ha vengut ningú, encara que no faltava molta gent (uns quatre). He anat a una aula de la UIB i m’ha servit per xerrar amb la gent: en Jaume Monreal i na Ana Belén Petro. Està bé per saber què fa la gent i tenir-hi un poc de contacte.