Σ Blog

Fa molt de temps que no escrivia cap entrada en aquest blog: és que he estat molt embolicat amb el principi de curs… i crec que ho estaré bastant més temps.

Només vos vull informar d’un fet matemàtic paradoxal: per la Direcció General de Formació del Professorat és igual un curs de més de 100 hores que un curs de 100 hores. Vaig fer un curs de 120 hores/12 crèdits europeus (realment 1 crèdit europeu no són 10 hores, o sigui que encara n’he fet més, però no entraré en aquest tema) i al portaldelpersonal apareix només amb 100 h(!).

Demanant explicacions telefòniques m’han dit que “sempre ho fan així” i que en el cas que “m’interessàs sortir amb més punts” (sexennis i concursos de trasllats) que torni a presentar una còpia compulsada (què vaig presentar sinó quan vaig demanar reconeixement de crèdits?). Realment no sé per què tenen el registre informàtic.

Indignant.

Ara hauré de fer una instància escrita dient que s’han equivocat (que a més ho saben 8-|) i que me rectifiquin, encara que només sigui per empipar (com ells m’han empipat a mi)

De casualitat, avui he vist que al BOE s’ha publicat un concurs de mèrits per a la provisió de llocs d’assessors tècnics a l’exterior en l’àmbit d’educació. He mirat la convocatòria per damunt, la qual demana com a requisits indispensables que es domini l’idioma o els idiomes oficials dels països on vol anar l’assessor tècnic (francès a França, anglès i suec a Suècia, etc.)

M’ha sobtat que Andorra no té cap prerequisit. Jo recordava que Andorra té el català com a (únic) idioma oficial (!)

Fa un més cosa així vaig fer un curs d’acollida de la CAIB destinat als funcionaris de nou ingrés (bàsicament ens donaven a conèixer la normativa, etc…. res que no sapigués anteriorment). Allà vaig conèixer a uns quants fisioterapeutes que treballaven a instituts (hi ha instituts i centres de primària amb alumnes de NEE que els necessiten me varen dir). Doncs resulta que aquestes persones tenien problemes amb els seus drets de funcionari, sobretot amb les vacances.

Com que són personal  no docent, se’ls aplica la normativa general dels funcionaris al servei de l’Administració (els funcionaris docents i els estatutaris (hospitals, etc.) són els únics amb normativa general específica). Per tant, excepte gent amb molta antiguitat (que té encara més dies), tenen dret a:

• gaudir d’un mes de vacances (repartits en o bé un mes sencer, o bé 15 dies i 15 dies, o bé en grups de com a mínim 5 dies hàbils i un total de 22 dies hàbils) que preferentment s’ha de gaudir els mesos de juny, juliol, agost i setembre (però que es pot gaudir els altres mesos si les necessitats del servei ho permeten)
• 7 dies per assumptes propis (el que es coneix amb el nom de moscosos perquè un Ministre del Govern central amb el cognom relatiu els va instaurar per decretaç). Aquests només es poden collir si les necessitats del servei ho permeten

Per a què m’entengueu que “les necessitats del servei ho permetin” vol dir simplement que no hi hagi molta feina. I el que decideix si n’hi ha molta no són els empleats, sinó el cap de secció o servei (el vostre cap). A un institut això equivaldria al director. Per tant el director podria denegar concedir els moscosos

Els fisioterapeutes podien entendre el cas dels moscosos, però es queixaven enèrgicament sobre el tema de les vacances. Segons ells els obligaven a collir-se les vacances a unes èpoques determinades: Nadal, Pàsqua, i estiu. “L’institut estava tancat i encara que volguéssim anar a fer feina, no podíem”, deien, i, continuaven, “no ens deixaven collir les vacances a una altra època de l’any perquè deien que ja en teníem prou” (allà on ells deien “deien” realment volien dir “el director deia”)

Ho vàrem estar comentant amb els conferenciats i entre nosaltres. Cap d’ells els va donar una solució, excepte una conferenciant que va donar la solució òbvia: consultar-ho formalment a la conselleria d’Interior (de la que depenen tots els funcionaris excepte els docents i estatutaris que depenen d’altres conselleries per atribució de competències)

També va quedar clar que els qui varen redactar les distintes lleis de funció pública no varen tenir en compte aquesta situació (funcionaris no docents a centres docents) i que estaria bé que es apadaçàs la llei

Com a persona un poc reivindicativa que som vaig proposar una solució perfectament legal per fer valer els seus drets:

1. Segons el Decret 135/2005,  es pot gaudir de vacances els mesos de juny, juliol, agost o setembre. Per tant, podien gaudir aquests mesos d’un mes de vacances. Per exemple el setembre. Les vacances te les ha d’aprovar el Secretari general de la teva conselleria, en aquest cas, la conselleria d’Interior i no el director, pel que no posarien pegues. I segons l’article 8 només n’hi pot haver si hi ha dues persones que volen coincidir al mateix període (però no crec que hi hagi més d’un fisioterapeuta per centre). Per tant, el setembre ens anam de vacances
2. Quan hi ha vacances a l’institut, el centre està tancat. Què podem fer? Doncs anam a l’institut a fer feina, ups! està tancat, doncs anem a la Conselleria d’Interior i notifiquem per escrit que per causes de força major (està tancat; és igual com si es crema l’institut) no podem fer feina i ens anam a ca nostra
3. Total tenim: Nadal+Pàsqua+Juliol+Agost+Setembre de vacances!

Desgraciadament no me varen fer molt de cas, però estic segur que jurídicament seria viable