Ahir vaig rebre un e-mail des del Servei d’informació de la universitat que deia que avui a les 12h hi havia una assemblea, organitzada per la Facultat de Filosofia i Lletres, amb el següent tema “Informació sobre el Màster en Formació del Professorat”. Com que és un tema que m’interessa i que segueixo des del començament de la seva elaboració, sense cap tipus de participació, vaig trobar que podria ser interessant assistir a aquesta assemblea.
Feia temps que no assistia a un acte amb tanta de demagògia i populisme (segurament des del primer i únic “meeting” polític que hi vaig anar). Vagi per davant que no crec que jo sigui sospitós d’anar en contra de les manifestacions i reivindicacions dels estudiants, sinó tot el contrari. Prova d’això és que quan era estudiant de la UIB formava part de la Comissió Permanent del Consell d’Estudiants i era un dels que organitzava aquestes coses. Per això m’indigna que des d’un cert sector del professorat s’intenti manipular els estudiants per interessos propis. Ànim i suport a l’activitat de manifestació estudiantil que trob imprescindible, independentment que hi estigui d’acord o no amb qualcunes de les opinions. Aquest escrit no va per ells.
Torn al tema de l’assemblea. S’ha criticat molt durament la persona de la rectora, qualque vicerector i a la Facultat d’Educació, molt especialment els pedagogs, i a la comissió d’elaboració del Màster de Formació del Professorat. No obstant això, no s’havia convidat a cap d’ells a assistir-hi a l’assemblea per poder defensar les acusacions o aportar un altre punt de vista. Igual que s’ha convidat expressament altres persones pens que se’ls podria haver convidat.
Referent a la Comissió d’elaboració del Màster s’ha dit que va actuar amb presses i amb poca transparència fent-ho tot d’amagat. Crec, això és una opinió meva, que les presses ha estat una característica comú de l’elaboració de tots els plans d’estudis, tant de grau com dels màsters, i que es podien haver fet les coses d’una altra manera. Però el que no és cert és que s’hagi fet el Màster d’amagat. Se va enviar un email a tot el personal docent amb la proposta de Màster que havia elaborat la comissió encarregada i es va establir un període per fer al·legacions.
En un moment determinat s’ha reconegut obertament que es tracta d’una lluita de poder entre diverses facultats, departaments… arribant fins i tot a parlar dels doblers que se duien els que han guanyat la lluita de dirigir el màster. És la típica discussió interna a la universitat: “I de lo meu que hi ha?”. És curiós que es parli d’aquestes coses a una assemblea amb estudiants presents i que cap dels que ha parlat hagi plantejat la qüestió de “què és el que més convé a l’estudiant que vol exercir la docència?”. Sense ser un dels estudiants implicats he sortit indignat per veure l’intent de manipulació per utilitzar els estudiants amb l’objectiu de fer força en aquesta lluita de poder.
I a més, es suposava que era una assemblea, no un discurs o un monòleg. Quan un estudiant de pedagogia ha donat la seva opinió se li han tirat al coll i quan jo he intentat manifestar la meva opinió se m’ha tallat. La gent que era afí a les opinions de qui actuava com a moderador podia parlar tot el temps que volgués. Els que dèiem coses que es veu que no agradaven s’han de tallar prest, no sigui cosa que puguin convèncer a qualcú amb idees perilloses. Així que he pres la decisió d’anar-me’n quan no m’han deixat parlar lliurement.
Així és com actuen aquests que es queixen amb vehemència i demagògia de la falta de consens, de diàleg, la diversitat d’opinions i de les formes com s’han fet les coses. Un bon exemple a seguir.
Powered by FireStats