Σ Blog

Vull fer ressò d’una gran innovació: els telèfons mòbils solars. Per ara només estan disponibles a Kenya però esper que ben aviat els poguem comprar per aquestes contrades. I posats a imaginar, què tal un portàtil solar

Fa dies i dies que surt la notícia que fa 40 any que l’home va trepitjà la Lluna. S’organitzen diverses conferències arreu del món, les televisions rememoren l’efemèride, es creen pàgines web oficials amb tota la informació que es disposa sobre el tema i, fins i tot, la NASA ha recuperat els vídeos originals de l’aterratge lunar.

Bé, doncs fa només 142 dies, el 28 de febrer de 2009, que 5 persones (4 al·lots, de 2n de Batxillerat, i un profe) de l’IES la Bisbal varen aconseguir llançar una sonda metereològica fins a 30 km d’altitud i fotografiar l’estratosfera, com a part d’un projecte de taller de l’assignatura de Tecnologia. En la pàgina oficial de Meteotek08 (http://teslabs.com/meteotek08/) teniu tota la informació i teniu una nota de prensa oficial. Amb fotos, vídeos, i tot el material que varen fer servir i el procés de muntatge (64 pàgines).

Sincerament crec que és una passada aquest fet, el qual posa de manifest que amb pocs doblers (no sé què els costaria al final, però sé cert que molt menys que els milions i milions d’euros que hi dediquen la NASA o la AEE) un pot anar a l’espai.El més important d’aquest fet és que democratitza anar a l’espai: tothom que vulgui pot reproduir l’experiment i llançar la seva pròpia sonda i treure les seves pròpies dades. Perquè en un món on t’ho donen tot mastegadet, està bé, de tant en quant, fer els teus propis experiments i treure les teves pròpies conclusions (el que en castellà en dirien hacer tus pinitos).  A més, no teniu excusa: els documents estan disponibles sota llicència GPL versió 3 i FDL.

Estic realment emocionat perquè encara hi ha un espai on les persones normals i corrents poden fer la seva. Serà vera allò de què l’”espai és l’última frontera” [1][2][3]. Encara no hi ha massa normativa sobre el tema de llançaments d’objectes a l’espai i ho hem d’aprofitar abans de què passi el mateix que està passat ara amb internet (i el que ha passat amb altres milions de coses: la regulació de manca de llibertats per part dels estats).

Ara l’únic que ens queda és imaginar un nou repte. Què tal anar a la Lluna!…. Pot ser el primer pas del pel què es podria dir com spacehackers (no confondre amb hackerspace) [4][5][6]. Ja ho veurem d’aquí 40 anys

PS: Per fer-ho, necessitarem uns mètodes més professionals que aquests, aquests altres.

PPS: Fa poc que vaig veure una pel·lícula a la tele sobre un al·lot d’un poble que va llançar un coet i que quan va ser major va ser contractat per la NASA. Algú se’n record del títol de la peli?.

Fa temps que som usuari de LaTeX. Vaig començar a usar-lo per haver d’escriure fórmules matemàtiques de manera professional per a un treball de l’assignatura Didàctica de les Matemàtiques (que abans es feia a 3r de carrera del pla antic 2). I darrerament l’utilitzava fins al punt d’usar-lo per escriure qualsevol text que tengués matemàtiques (com per exemple els exercicis de l’institut), o fins i tot per altres menesters.

Ara bé, pel meu parer, LaTeX té dos problemes greus. El primer és que no és fàcilment personalitzable. És a dir no permet fer coses que no siguin per defecte i molt manco virgueries. Si vols fer-ho (de forma fàcil), has d’usar mòduls: per exemple n’hi ha un per enumerar de les llistes de la forma A), B), C), … (enumerate), un altre per a formatar URL, un altre per a editar el format de la pàgina (fancyhdr), un altre per a mostrar quantes pàgines hi ha en total dins els peus de pàgina (lastpage), etc. L’altre problema és que alguns d’aquests mòduls són incompatibles entre si: no pots carregar simultàniament dos mòduls o els has d’arreglar amb codi de baix nivell (en format TeX).

Això fa que si vols emprar LaTeX per escriure textos que no siguin articles de Matemàtiques en una revista, aleshores et trobis davant una tasca un poc complicada. Fa cosa d’un any, no record ben bé com, vaig descrobrir ConTeXt. Es tracte d’un llenguatge d’alt nivell, com és LaTeX, però que intenta disposar d’un nucli dur, on hi siguin presents totes les opcions que els usuaris mitjans puguin voler (per exemple posar el nombre de les seccions al marge en comptes de dins el text). La sintaxi és una mica diferent que la de LaTeX, però com que descansa damunt TeX, el canvi tampoc és tan brusc (per un usuari provinent de LaTeX, el canvi és teclejar \start[el que sigui] en comptes de \begin[el que sigui] ).

Fa poc vaig haver de redactar la memòria de l’assignatura Tècniques de recerca i communicació científica del màster de Matemàtiques i me vaig decidir a emprar ConTeXt. Els motius per decidir-me a fer-ho varen ser 1) voler aprendre aquest llenguatge des de feia temps, 2) no haver de menester fer coses complicades (per les que hagués seguit emprant LaTeX amb el que ja sabia com es feien les coses…) i 3) poder canviar l’aspecte de la memòria de forma fàcil (per exemple canviar l’aspecte de les seccions o l’estil d’enumeració de les pàgines si m’interessava).

El canvi no va ser molt brusc i me’n vaig desfer. Ara m’agrada molt més ConTeXt que LaTeX i tenc la intenció d’usar-lo, a ser possible, en els documents que redacti.

Si voleu iniciar-vos en el tema, vos recoman com a introducció:

• el tutorial “ConTeXt, an excursion” (pdf)
• el manual “ConTeXt, the manual” (pdf)
• el tutorial “LaTeX in proper ConTeXt” (pdf) que guia als usuaris de LaTeX.

La pega de tot plegat és que el programari està en constant evolució i que alguna d’aquesta documentació està una mica obsoleta (en realitat, però, es pot seguir emprant el que es diu a la documentació però ja s’ha inventat una manera millor de fer-ho).

PS: Per cert, pels usuaris de LaTeX, vos recoman “The not so short introduction to LaTeX“. Me va ajudar molt per la redacció del treball de l’assignatura d’en Jaume Casasnovas.

Fa poc he descobert GitHub. Es tracte d’un portal on vos podeu donar d’alta i que serveix per enmagatzamar els arxius que volgueu mantenint les diverses versions existents. Fa servir git i el maneig és un poc difícil per a novells, però només un poc, ja que hi ha tutorials de com pujar al servidor una modificació d’una versió existent d’un arxiu, com fusionar diferents versions, com esborrar una versió, etc.

Ve a ser com una espècie de wikipedia però en versió directori, per a què ens entenguem (els qui saben un poc de SVD es posaran els mans al cap amb aquesta simplificació). De forma gratuïta ofereix 100 MB d’arxius. Proveu-ho. L’única pega és que els repositoris (els directoris) són tots públics amb el pla gratuït.

Se m’ocorren diversos usos: tenir sempre al dia les fulles d’exercicis de mates i que els altres puguin aportar canvis, mantenir una llista de receptes de truites (vegent les modificacions que hem fet a cada recepte) o mantenir un document públic amb les diverses versions (per exemple els estatuts d’una associació o les condicions del contracte de la llibreta) o editar un llibre de forma col·laborativa.

Original vs Imitació

vs

Personalment, preferesc la “conya” (“imitació”). Està molt ben feta.

Fa un temps vaig imaginar com seria un ordinador quimèric. Doncs a títol informatiu, he descobert avui de casualitat que existeix.

Bravo la imaginació

Ahir un informàtic me va explicar un problema d’enginy. És el problema dels cinc filòsofs xinesos. Es veu que aquest problema és un clàssic a la carrera d’Informàtica i anàlogues. El passo a descriure:

En una taula redona tenim disposats 5 bastonets xinesos i 5 filòsofs xinesos. Cada filòsof xinès té a l’esquerra i a la dreta un sol bastonet, que comparteix amb el comensal de la seva esquerra i amb el comensal de la seva dreta. Just davant del cada filòsof hi ha un bol de tallarins.

Per menjar, el filòsof necessita dos bastonets (provau de menjar-los amb un sol bastonet!). I per tant o bé pot esperar (en el problema es diu que pensa, que és el que fan els filòsofs), o bé menja (té dos bastonets), o bé té només un bastonet en la mà

El problema consisteix en saber com sincronitzar els filòsofs per a què cap filòsof no es mori de fam

Els informàtics resolen això amb algorismes, definint què vol dir no morir-se de fam (no esperar més d’un temps; trobar-se que no hi ha menjar, si cada bol conté una quantitat finita de menjar; etc.). Però m’agradaria veure si algú sap com resoldre’l matemàticament (i sobretot de manera òptima; sigui quina sigui la vostra definició de resoldre’l).

Per cert, trobeu que hi ha problemes clàssics a la carrera de Matemàtiques? En la vostra opinió quins són?

PS: Per més informació: [1], [2]

Avui he pensat que podria estar bé instal·lar a la pàgina web un fórum i un calendari en línia:

• Amb el fórum els socis (i si es decideix també els que no ho són) podrien intercanviar missatges, impressions, etc. He vist que moltes entrades dels sigmablog són per demanar coses o les opinions d’altres persones.
• El calendari podria estar bé per saber els pròxims esdeveniments matemàtics (tant de la SBM com d’altres organitzacions a les Illes Balears)

Jo propòs, ja direu coses (potser hauria d’anar aquesta entrada al fórum? ;.))

Per cert, m’estic donant compte que tenim:

1. publicador de notícies (spip)
2. blog (sigmablog)
3. wiki (wikixeix)
4. Podríem tenir fórum (probablement phpbb o vanilla)
5. Podríem tenir calendari en línia

No hi ha res que integri tot això? Sé que 2+3 = bliki, però tot integrat? Algú ho sap?

Fa temps tenia un Amiga 500. Bàsicament l’utilitzava per jugar, encara que feina els meus pinitos amb el Deluxe Music, Deluxe Paint o Deluxe Video (i menys amb el Workbench). En aquella època em sorprenia molt la capacitat gràfica que tenia el meu ordinador davant els nous 286/386 que venien equipats amb el MSDOS 5.0 (com a màxim)…

Bé, pensant en això l’altre dia de pagès, vaig pensar que hi havia una característica d’aquests ordinadors que ara per ara podria estar molt valorada: era que tot ho incorporaven al teclat (de fet, en aquells moments només tenien la disquetera i la RAM (de 500KB!); no tenien disc dur!). És a dir, tenien una certa portabilitat: només necessitavem el monitor (i opcionalment el ratolí/joystick) per córrer coses

Ara per ara els ordinadors, crec, avancen cap a això: la portabilitat, el reduir l’espai que necessites i tenir-ho tot integrat. Exemples d’això són els portàtils d’avui en dia (ho tenen tot: pantalla, teclat, ratolí, disc dur, etc.), els imacs (tot està a la pantalla; només necessites teclat i ratolí extres), els macminis (redueixen la CPU; et fa falta teclat, ratolí i monitor), …

Tots aquests trastos tenen i els fan falta una sèrie de coses. De tots aquests (i de tots els que jo conec), no n’hi ha cap que sigui com l’amiga 500 en versió moderna, és a dir, que només li faci falta el monitor (seria com un portàtil sense monitor). Tenint en compte que el monitor és un dels components que més costa, podríem dissenyar un ordinador quimèric que constàs de:

1. Un teclat on hi estigués integrat tot (a l’estil portàtil). El xulo seria a més que es pogués obrir fàcilment per poder substituir peces
2. Un ratolí de bolleta integrat en el teclat
3. Disc dur (ja que esteim podríem incloure els moderns SSD)
4. 1/2 USB
5. 1 DVD-ROM/RAM
6. Dispositius de sortida de vídeo i so: DVI, HDMI, VGA, JAC
7. Wifi abgn

Per mi això me bastaria, i crec que a molts també. Podria costar poc, uns 300 euros o menys (sobretot si passàssim de dobles nuclis i coses per l’estil).
Res, una reflexió: els dissenys antics potser es poden aprofitar

Fa alguns dies he experimentat un problema amb el router: del botó d’encendre i apagar s’ha espanyat i després d’encendre el router, s’apagava tot sol (ara per ara ni s’encén)

Vaig cridar a Telefònica per veure si me’l podien canviar. Doncs bé, resulta que no està en garantia (més d’un any) i l’opció de manteniment que tenc contractada (la bàsica) no té el canvi d’aparell defectuós com a possibilitat
Així que me varen dir que podia fer diverses coses:

• Comprar un router nou pel meu compte (no donen suport per res de res, després). Cost: mínim 40 € segurs
• Cridar al 1004 per comprar-ne un (sí donen suport després). Cost: mínim 50 € (segur que són més cars)
• Contractar una opció de manteniment major (3 euros/més), esperar uns dos dies per a què se m’activi, i llavors demanar canvi de router que llavors me cobrirà. Cost: 3 €/mes
• També podria posar un router que tenc a ca nostra i no faig servir (aquesta no me la varen dir ells ). Cost: 80 € (si comptam els 80 € que me costà al seu temps; a més no té wifi)

Bé, mentres ens decidim, havia de fer alguna cosa amb la connexió a internet. Doncs bé, aquesta és la solució:

l’escura-dents-router

M’ha costat 0,02 € (o menys!)