Σ Blog

Diuen que la democràcia és un dels valors més importants de les societats occidentals modernes. I l’exercici d’aquesta democràcia passa, entre d’altres coses, per la garantia de creació de partits polítics per part dels ciutadans i la promoció de la diversitat d’aquests partits.

Això pareix que se’ls ha oblidat a PP, PSOE, CiU i PNV  quan el gener varen canviar la LOREG (apartat 51) introduïnt la necessitat de què els partits polítics que no obtingueren cap escó en l’anterior convocatòria “necessitaran la signatura del 0,1% dels electors“. A més, cap elector pot firmar a més d’un registre d’un partit polític

Això suposa que un partit de nova creació o un partit que no va obtenir un escó al Congrés dels Diputats a les eleccions del 2008, necessita ni més ni manco que 35.073 signatures (segons el Ministeri d’Interior hi havia 35.073.179 electors al Congrés l’any 2008). A més, segons pareix, no estan clares les característiques de com s’ha de fer la inscripció d’aquestes firmes, però els rumors apunten que seria necessària la firma davant notari, el que encariria bastant el procés.

No cal dir que, a banda, de formentar l’estancament polític (a la pràctica només podrem votar a partits que tingueren escons l’any 2008), aquesta mesura és discriminatòria, ja que:

• vulnera el dret d’anonimat: les persones que firmen manifesten una informació (idees polítiques) que segons l’Agència de Protecció de Dades són d’especial interès.
• no tracta a tots els partits iguals:  no es demana que tots els partits (independentment de la reprentació que tenguin) necessitin les firmes.

És aquest darrer fet, que ha fet que algunes persones plantegessin (Carta al defensor del poble) al Defensor del poble que presentàs recurs d’inconstitucionalitat, per contradir la Constitució en l’article que es refereix a la no discriminació. I òbviament, per ser un càrrec polític, aquest s’ha manifestat en contra (Resposta del defensor del poble).

Doncs això, que l’únic dret que ens quedava per lluitar contra “això no funciona!”, el dret de fer el nostre propi partit i fer les coses com nosaltres, els ciutadans, volguéssim, ens l’han robat pres.

---

Referències[1] http://www.meneame.net/story/reforma-ley-electoral-hace-practicamente-imposible-presentar

[2] http://www.partidodeinternet.es/2011/07/loreg-ellos-legislan/

[3] http://www.readyfortomorrow.com/la-otra-barrera-electoral

[4] http://www.publico.es/espana/393084/la-junta-electoral-hace-esperar-a-los-partidos-pequenos

[5] http://www.elconfidencial.com/espana/2011/08/05/psoe-y-pp-se-burlan-de-los-indignados-cambian-la-ley-electoral-para-blindarse-82352/indice.html

Avui segons pareix s’ha assassinat a n’OBL. Totes les declaracions públiques que he sentit (incloses les dels polítics, però sent un conjunt més ampli) han celebrat aquest assassinat i han recordat els “milions de homes, dones i nens” que va assassinar (cit. Obama). Fins i tot s’han vist manifestacions d’alegria espontànies a EUA.

Ningú li ha passat pel cap el que suposa un assassinat. S’ha assassinat a una persona. Per molt dolent que sigui una persona, ningú mereix que se’l assassini (formaríem part de la mateixa categoria). M’hagués encantat que algun polític hagués suggerit capturar-lo i fer-li un judici. No toca en precampanya (d’EUA i d’Espanya).

D’altra banda, la legitimitat és molt discutible: un país estranger invadeix amb tropes terrestres un altre, té el valor de justificar-ho perquè hi ha terroristes en aquest darrer, i mata a un d’aquests terroristes. S’ha anat molt alerta a Líbia d’envadir-la per terra, dels objectius a tenir, … però clar en uns països hi ha petroli, en altres oleoductes i en altres opi. Sé que no passarà perquè a Espanya no tenim cap d’aquests productes (penseu què tenim!), però podria ser que França invadís a Espanya per a matar alguns terroristes que li fan nosa… és la mateixa lògica que abans….

Només vull fer ressò de la pel·lícula Dimensions, que com indica el seu títol tracte el tema de les dimensions matemàtiques.

Es tracte d’una pel·lícula per al públic profà i per tant, professors de Matemàtiques, la podeu fer servir per projectar-la a classe.

Té llicència CC-Attribution-Noncommercial-Nonderivativeworks 3.0 i per tant la podeu descarrgar (legalment) sense problemes.

Pel que he vist (vegeu el primer capítol), tracta el tema de dimensions des del punt de vista de de varietats riemannianes (quin és el nombre mínim de paràmetres que permeten descriure un objecte geomètric) i no de dimensions topològics (on intervenen recobriments de tancats) - corregeix-me sinó Xesc.

Potser estaria bé tenir-la a la biblioteca d’Alexandria

Fa dies i dies que surt la notícia que fa 40 any que l’home va trepitjà la Lluna. S’organitzen diverses conferències arreu del món, les televisions rememoren l’efemèride, es creen pàgines web oficials amb tota la informació que es disposa sobre el tema i, fins i tot, la NASA ha recuperat els vídeos originals de l’aterratge lunar.

Bé, doncs fa només 142 dies, el 28 de febrer de 2009, que 5 persones (4 al·lots, de 2n de Batxillerat, i un profe) de l’IES la Bisbal varen aconseguir llançar una sonda metereològica fins a 30 km d’altitud i fotografiar l’estratosfera, com a part d’un projecte de taller de l’assignatura de Tecnologia. En la pàgina oficial de Meteotek08 (http://teslabs.com/meteotek08/) teniu tota la informació i teniu una nota de prensa oficial. Amb fotos, vídeos, i tot el material que varen fer servir i el procés de muntatge (64 pàgines).

Sincerament crec que és una passada aquest fet, el qual posa de manifest que amb pocs doblers (no sé què els costaria al final, però sé cert que molt menys que els milions i milions d’euros que hi dediquen la NASA o la AEE) un pot anar a l’espai.El més important d’aquest fet és que democratitza anar a l’espai: tothom que vulgui pot reproduir l’experiment i llançar la seva pròpia sonda i treure les seves pròpies dades. Perquè en un món on t’ho donen tot mastegadet, està bé, de tant en quant, fer els teus propis experiments i treure les teves pròpies conclusions (el que en castellà en dirien hacer tus pinitos).  A més, no teniu excusa: els documents estan disponibles sota llicència GPL versió 3 i FDL.

Estic realment emocionat perquè encara hi ha un espai on les persones normals i corrents poden fer la seva. Serà vera allò de què l’”espai és l’última frontera” [1][2][3]. Encara no hi ha massa normativa sobre el tema de llançaments d’objectes a l’espai i ho hem d’aprofitar abans de què passi el mateix que està passat ara amb internet (i el que ha passat amb altres milions de coses: la regulació de manca de llibertats per part dels estats).

Ara l’únic que ens queda és imaginar un nou repte. Què tal anar a la Lluna!…. Pot ser el primer pas del pel què es podria dir com spacehackers (no confondre amb hackerspace) [4][5][6]. Ja ho veurem d’aquí 40 anys

PS: Per fer-ho, necessitarem uns mètodes més professionals que aquests, aquests altres.

PPS: Fa poc que vaig veure una pel·lícula a la tele sobre un al·lot d’un poble que va llançar un coet i que quan va ser major va ser contractat per la NASA. Algú se’n record del títol de la peli?.

Ja fa més d’un any que Espanya viu inmersa en una carrera per la presidència d’un país extranger com mai abans s’havia vist involucrada. Hem passat de veure els possibles candidats, les anècdotes dels debats entre ells, la batalla dins el propi partit, amb l’altre, reportatges sobre si a EUA no tothom té dret a votar, ….. i tot va culminar ahir amb el nomenament oficial d’un tal Obama.

Desitj, encara que no esper, que ara que EUA té president els informatius no ens donin més la vara sobre quina orella es rasca el president electe…. record aquells anys on només ens enteraven de qui era el president estatunidenc després de que es celebrassin les eleccions i no ens empassaven les primàries….

Bé, però, un aspecte que sí pot resultar útil és el que fa referència als “slogans”. Podem aprofitar el “yes, we can” per engrescar-nos a intentar complir els nostres somnis. Ara que hem començat l’any i amb aquesta frase ens podem sentir capaços de canviar el món…..

PS: Ja començam a fer-ho tancant Guantánamo.

Encara que és una notícia biològica crec que és rellevant: alguns científics volen obtenir òvuls a partir d’espermatozoides i a l’inrevés. Això obra una gran possibilitat: ser pare i mare del mateix individu: jo pos un espermatozoide, d’aquest em fabriquen un òvul, el dupliquen unes quantes vegades fins que hi hagi algunes mutacions, i després és fecundat pel meu espermatozoide. El resultat un fill de pare i mare jo mateix (el procés pel qual fan que hi hagi mutacions és per no reproduir-me en consanguinitat i tenir més possibilitat de tenir fills amb certes malalties). Crec que així l’únic que ens faria falta seria un úter femeni per acollir el cigot.

Bé, curositats de la ciència!

Avui llegint el diari he sabut que el Sr. Al Gore per fer una conferència al 10è congrés nacional de l’empresa familiar (aquí teniu el programa) ha cobrat 240 000 euros. I cada assistent a la conferència havia de pagar 1200 euros.

Tenint en compte que l’únic que diu aquest bon homo és el que tothom sap però que només ho dic de manera atractiva (molta dialèctica i presentacions multimedia), crec que d’aquí uns anys montaré una farsa confereciant: podria parlar del fantàstic que són els polinomis (o de les bases de Gröbner si en Xesc m’ajuda ), del bo que són els escuradents per la salut, o de qualque cosa banal.

El problema és que, abans, he de fer un poc de propaganda i ser famòs, per així recaudar bastant (què tal uns 250 000 euros; no puc ser menys que en Gory )

Actualització: un conferenciant popular ha de tenir el seu propi estil. Què vos sembla un com aquest (alerta!: contingut no recomanable per menors de 25 anys!, podeu tornar boietes):

Al final no construiran el camp de golf de 24 forats a Son Serra de Marina. Ho vaig llegir al Diari de Mallorca de dissabte 30 de setembre, i la veritat és que val la pena que quedi constància (de la bona notícia)

Avui han donat el premi Nobel de la pau. Han baixat molt el criteri donant-li al Sr. Albert Gore, sobretot tenint en compte que, sí ha fet molta apologia de l’efecte hivernacle, però no va firmar el protocol de Kÿoto quan era vicepresident dels EUA

Avui de casualitat i visitant una altra pàgina, he vist que a partir de dia 12 de Novembre de 2007 podrem comprar (!) el nostre olpc per 399 dòlars nordamericans. Per aquesta quantitat, un olpc anirà a un país en vies de desenvolupament (és a dir, pobre) i un altre a les nostres mans (pel qui paga).

Fins llavors, podeu apuntar-vos a una llista de correu que vos recordarà dia 12 que ja podeu comprar amb l’oferta 1×2.

Ah!, el link: www.xogiving.org

Jo crec que en voldré un pels Reis.