Σ Blog

Ja fa més d’un any que Espanya viu inmersa en una carrera per la presidència d’un país extranger com mai abans s’havia vist involucrada. Hem passat de veure els possibles candidats, les anècdotes dels debats entre ells, la batalla dins el propi partit, amb l’altre, reportatges sobre si a EUA no tothom té dret a votar, ….. i tot va culminar ahir amb el nomenament oficial d’un tal Obama.

Desitj, encara que no esper, que ara que EUA té president els informatius no ens donin més la vara sobre quina orella es rasca el president electe…. record aquells anys on només ens enteraven de qui era el president estatunidenc després de que es celebrassin les eleccions i no ens empassaven les primàries….

Bé, però, un aspecte que sí pot resultar útil és el que fa referència als “slogans”. Podem aprofitar el “yes, we can” per engrescar-nos a intentar complir els nostres somnis. Ara que hem començat l’any i amb aquesta frase ens podem sentir capaços de canviar el món…..

PS: Ja començam a fer-ho tancant Guantánamo.

Ahir va acabar la 1a temporada d’”Heroes” (IB3). Me vaig enganxar de casualitat i era una sèrie que m’agradava. El darrer episodi no me va acabar de fer. Esperava un final amb més desenllaç i no tan decepcionant (al final en Peter mor; ui!, perdò), i sobretot no esperava ua segona temporada amb en Hiro Nakamura al passat.

Veurem a veure què passa amb la segona temporada (24 de Sept. als EUA), però crec que no m’agradarà tant.

Un altra sèrie que m’agradava era “La habitación perdida” (la Sexta)