Σ Blog

Aquests dies de vacances (perdó, de període no lectiu) m’he dedicat a enxarxar-me seriosament al Facebook i al SciLink. Al segon, per poder unir-me a un grup de discusió de biologia computacional de sistemes, al primer, per poder contactar amb alguns amics i xafardejar algunes fotos, i pensar si em pot servir per qualque cosa més (contactes professionals, aprenentatge cooperatiu dels estudiants, que veig que la majoria corren per aquí, no sé).

Però això d’enxarxar-se requereix molt de temps, i no sé si paga la pena. Jo ja soc vell, i record quan fa 25 anys els meus únics amics que tenien correu electrònic eren els que estaven a la universitat. Temps gloriosos on només podies enviar mails de text, i penjar o davallar fitxers per ftp o gopher, i la web no existia llevat, pot ser, al cap den Tim Berners-Lee. Temps èpics on un professor del meu vell departament d’Algebra i Geometria de la UB, i que tenia aproximadament l’edat que jo tenc ara, deia que no veia sentit al correu electrònic, que no podia fer res amb ell que no pogués fer amb una cridada telefònica i una carta urgent, i que no pensava dedicar-li el temps que veia que els joves li dedicàvem. Em sento igual. Des del punt de vista professional (i, xafardeig de fotos i pintures a part, també personal) què em forneixen aquestes xarxes socials que no pugui suplir amb el correu electrònic i l’skype? Ai!, que sóc un carca!

La veritat és que el SciLink és la tercera xarxa social de científics on m’apunto amb intencions que em serveixi per a la meva feina (intercanvis d’opinions, possible inici de col.laboracions). Syph va tancar ja fa temps, Nature Network s’ha converiti en un lloc on llegir blogs, i poca cosa més. Veurem aquest. Em demano per què estan tenint tan poc èxit entre els científics aquestes eines que entre els nostres estudiants i fills tenen tant d’èxit. Tenc algunes respostes: poc profit, manca de costum, les interaccions entre científics no són iguals a les interaccions entre adolescents, manca de temps, manca de temps, manca de temps…. Un company, de fora de la UIB, em deia que el cap del seu grup de recerca li havia dit que si tenia temps per escriure el seu blog, era que tenia més temps per dedicar-li al projecte de recerca en el qual estan treballant; i sabeu què, crec que el seu cap té raó. Ja veieu amb quina freqüència escric per aquí.

O potser haurem d’esperar a que les generacions que ara es passen el dia comunicant-se via Facebook i Fotolog arribin a potdocs i aleshores dissenyin una xarxa social per a científics realment útil.