Estic “content” de què la junta electoral central hagi facilitat les coses.

Sobre la circumscripció, sí ho sabia. Ara vénen les eleccions generals i m’interessava dir que necessitaven 35000 persones per a presentar-se al Congrés o al Senat.

Quan venguin les autonòmiques hauràs de menester el 0,1% dels electors de Balears, i si vols presentar-te al Consell de Mallorca, doncs només els electors de Mallorca, etc. Està clar que si te presentes a Búger, ho tens fàcil pel nombre de firmes que necessites, però en pla estatal necessites bastantes firmes.

Abans tu, jo i una altra persona més podíem crear un partit i presentar-nos. Podíem donar la sorpresa i de cop tenir 100.000 vots. Ara no ho podem fer així. Primer ens han d’”avalar”….

Saps algun programa d’un partit que vulgui llevar aquesta restricció?

X.

Salut,
Biel

Tot d’una he reconegut la capça. He pensat això és “lleteta d’ocellet” d’en Xesc. La he de provar…. i és bona. La textura de dedins és com a de gominola i està coberta per xocolata. Pica: després d’una te’n podries (voldries) menjar tres o quatre més….

Per cert, la “meva” tenia l’envoltori blau. Com que no sé polonès, no he pogut saber de quina variant es tractava….

Ah, a la Fira del llibre en català, me vaig comprar el teu llibre del mateix nom de la llepolia. Està bé. Encara estic per la meitat…

Només ens quedarà, en aquest punt, la denúncia a diaris, als nostres amics del Gob (que crec que poc poden fer en aquest cas més que tornar-ho a denunciar) i si volem gastar doblers (i com a màxim poder menjar figues si es declara la Iberofiguera anterior bé públic), denunciar-ho judicialment. Hi ha una dita gitana que diu una cosa com que si vols mal a algú, desitja-li que tengui molts de pleits….

És que si ho penses bé l’estat de dret s’aguanta per un fil. Si les Administracions Públiques no fan la seva feina, només són borregos que si tenim doblers, podem fer una cosa i si no en tenim, en podem fer una altra…..

Per curiositat, gent de món: sabeu si això només passa a Espanya (”Spain is different”) o també passa a altres països?

Xavi.

Tinc prou amb aquests dues. Per tal de descansar una estona, el tercer llibre no es de matemàtiques.

Xavi.

Xavi

Xavi.

Seria possible que:
grau == llicenciatura?
grau + màster = llicenciatura + DEA?
doctorat = doctorat?

L’únic que està clar és el darrer

Potser en Xesc ens pugui il·luminar.
Xavi.

Trucaré a Funció pública a veure si em donen una resposta ràpida, tan si és sí com si és no us dic alguna cosa, per si hi ha algú que li pot interessar.
Salut.

“El espacio ultraterrestre, incluso la Luna y otros cuerpos celestes, no podrá ser objeto de apropiación nacional por reivindicación de soberanía, uso u ocupación, ni de ninguna otra manera.”

de qualque manera és un poc contradictori amb la destrucció d’un cràter de la Lluna, inclús amb fins científics: si no tens propietats sobre una cosa com la pots destruir?

Sobre la naturalesa, sí fa anys (milenis) que prenem el que no és nostre (els recursos de la Terra; la Terra no és nostra, som nosaltres que som part de la Terra) i així ens va: efecte hivernacle, capa d’ozó, contaminació industrial, …. Quin dret tenim, ara que pareix que som un poc més civilitzats (almenys hi ha moviments ecologistes), de continuar aquesta mateixa línia a la Lluna?

D’altra banda, sí hi ha un tractat, però el tractat el firmen estats que sempre miren pel seu interessos, que de vegades no van en sintonia amb la preservació de la Naturalesa.

Xavi.

Sobre la naturalesa. A la terra, hem estat explotant recursos naturals, fent mines, canteres, preses, etc. Sovint ho hem fet destruint la vida. No veig malament cercar recursos a la lluna, allà no hi ha éssers vius i, com diu el tractat, son pel profit de tota la humanitat.

Xavi.

De res,
Xavi.

El bo que té és que és opensource. No estic gaire “entusiasmat” en què la gent posi les seves dades personals en mans d’una empresa privada que fa signar un contracte una mica abusiu [http://en.wikipedia.org/wiki/Criticism_of_Facebook].

L’ús de l’elgg d’una manera descentralitzada (com ara el correu electrònic o el jabber) podria fer que cada universitat tengués una xarxa social interconnectada amb les demés. A part d’això, crec que alguns afegitons com poder personalitzar les dades personals que es mostren (als coneguts o públicament; com bibtex de llibres publicats), la possibilitat de xatejar en línia en el mateix moment (es podria fer amb jabber o gobby), i la possibilitat d’editar documents de forma col·laborativa (tipus wiki alà github) podrien acabar d’impulsar-la.

Res, reflexions.
Salutacions des de Palma,
Xavi.

Gràcies,
Xavi.

tens raó amb això de MAXIMA. La Wiris no l’empra, com es despren dels articles de la conferència ja que era el seu treball amb ramon eixarch i un altre de la UPC que no sé dir-te. En quant a que és propietari també tens raó, encara que pel moodle no sembla previssible que demanin diners per utilitzar-la. El propietari és ara mathsformore. Es pot utilitzar lliurement a través de edu365.cat. O sigui, que és propietari però gratis. Estic d’acord amb el foment del software i els continguts lliures, encara que la fórmula tipus MySQL, de ser gratis fins a un cert tamany i oferint suport i formació, que utilitza ,modestament és clar, la WIRIS també són vàlides per avançar més ràpidament.
Estic content d’haver encertat amb la conferència i espero que et sigui útil.

El que feig a la pàgina de WIRIS és que has de pagar (llicència) per usar-lo. És una llàstima perquè està basat en Maxima, si tu vas bé, que és codi lliure i gratuït. No veig per enlloc de la pàgina la llicència, encara que no he cercat molt

Moltes gràcies,
Xavi.

pot ser et refereixes a http://www.icm2006.org/v_f/AbsDef/Globals/MathSoft.pdf

l’eina és la WIRIS, basada en MAXIMA crec.

S’integra fàcilment al Moodle.

Saludos a en Fèlix

Sobre els cafès: no. Molt millor així al blog. D’aquesta manera tothom pot veure quines són les nostres reflexiones i, de qualque manera, aprofitar-les.
Però la veritat és que tal volta s’hauria d’incentivar als socis a què escrivissin al blog, perquè ara mateix només som 6 socis fent conversa….

Cesc, he de dir que al final m’he decidit a escriure el comentari pel que has deixat tu. Hi ha un parell de coses amb les que no hi estic d’acord. Està clar que qui viu a un lloc ha de conèixer els costums i la cultura d’allà, però no necessàriament ha de fer exactament el mateix que els altres, sempre que sigui respectant els altres i les normes establertes. Generalitzes i a més poses cassos extrems, reals i que hem vist aquests dies a les notícies, però per a això ja tenim unes lleis i una justícia (la qual em comença a preocupar com està funcionant, però és un altre tema). Independentment de la cultura i procedència de cadascú, hi ha una llei que és per tothom. No pots pegar a una dóna perquè tenim una llei que així ho diu i així ho vol la majoria de la ciutadania. Per cert, crec que no totes les dónes que estan morint per violència de gènere són a mans d’immigrants ni molt manco. Sense anar a aquests casos, a l’exemple del cinema que poses jo crec que tornes a generalitzar i no és pas un tema de cultura sinó d’educació i te puc assegurar que jo m’he trobat una persona gran (perquè també s’acostuma a fer la generalització dels joves) i mallorquina parlant amb el mòbil al meu costat amb la pel·lícula ja començada. I em sembla que sobreestimes en gran mesura la cultura que sents com a teva si penses que no hi ha cap mallorquí (com podria dir qualsevol altra cultura) que passi totalment dels costums i tradicions dels altres.

Una altra cosa, m’estic començant a plantejar si no hauríem de quedar cada quinze dies per prendre cafè tots 3 i ens contam les coses i ens estalviaríem haver d’escriure tant :-p
Salutacions,
Félix.

Doncs això, crec que si qualcú vé a viure per aquí per gust, o perquè no té més remei, o obligat, el mínim que pot fer és conèixer els nostres costums, acceptar-los, adaptar-s’hi, i certament no perdre la seva cultura, però tampoc no rebutjar la nostra. Aquí no venem les filles per casar-les, aquí no fem patir gana als nostres fills per purificar-los, aquí no tupam “lo normal” a les nostres dones, i han d’entendre que si volen viure aquí, no ho poden fer, encara que per ells sigui tradicional. Aquí xerram en català, aquí procuram sempre passar desapercebuts, aquí procuram no ficar-nos en la vida dels altres, aquí estimam la nostra terra i procuram no embrutar, i han d’entendre que si volen viure aquí, això és el que esperam d’ells (ups, sembla que hi ha més d’un governant que pareix immigrant no adaptat….). Ah, i he de poder posar un problema de probabilitats amb cartes sense que un estudiant em vingui i em digui que la seva religió li prohibeix pensar en un problema sobre un joc d’atzar, i que és injust que jo li posi un zero perquè no l’ha fet (sí, de barruts també en tenim de locals, però aquesta encara no l’havia sentida).

No, Xavi, em sap greu, crec que hem d’exigir que els immigrants coneguin i acceptin la nostra cultura i les nostres tradicions i la nostra llengua, amb examen com als països nòrdics si cal. Encara que siguin metges (genuflexió!). I estic segur que no hi ha cap mallorquí que, com tu, a la mínima que en té l’oportunitat, no s’interessi pels costums i tradicions dels altres.

A banda d’això, estàs molt mono amb el teu tatuatge!

Ara en serio, podria ser xulo estudiar matemàticament alguns aspectes sobre el Turisme a les Illes Balears, però el problema són els duros. No crec que es finançàs tot un any d’estudi com el de l’antàrtida, però tal volta els del CRE.sanostra.es o els de la DGRDI estarien interessats.

No me n’entenc molt. Però crec que XeTeX és un motor de processament per a TeX. Hi ha el pdftex, el xetex, el luatex, etc.
Realment no deixes d’utilitzar LaTeX (la sintaxi) però sí qui ho processa. Això fa que s’aconsegueixin coses (sobretot amb fonts) que abans no s’aconseguien. ConTeXt crec que per defecte utilitza luatex, i crec que té suport a pdftex i xetex, però no n’estic segur.

Xavi.

PS Llegeix http://www.ams.org/notices/200901/tx090100052p.pdf

Amb l’EEES, un graduat en matemàtiques per la UIB hauria de ser el mateix que un graduat en matemàtiques a Cracòvia a efectes de poder exercir de matemàtic a Polònia. Per tant, els nous graus tenen avantatges sobre les antigues llicenciatures. Són graus europeus, per oposició a les llicenciatures locals actuals.

Ara, el problema era que això havia de significar una homogeneïtzació dels estudis a nivell de tot l’EEES, i d’això res. Hi ha països amb graus de 3 anys i d’altres amb graus de 4, els continguts de les carreres a l’estat espanyol mateix seran moooolt diferents d’una universitat a l’altra (i a més això va ser una decisió de gairebé darrera hora: al 2006 s’havien establert uns continguts comuns amplíssims als graus homònims espanyols, i amb un canvi de ministre això va caure), algunes professions requeriran màster a uns països i no a uns altres…. No sé on ha anat a parar la Convergència Europea.

Jo, la veritat, és que soc molt pessimista davant d’aquest procés. Estàvem avisats des del 2000, però fins fa un any no hem pogut començar a dissenyar les especificitats dels graus, i de pressa corrensos, sense reflexionar-hi entre tots. I algunes de les decisions que ha pres la UIB sobre com implantar l’EEES no m’acaben d’agradar, però per sort no era jo qui havia de prendre les decisions!

Per altra banda, si tu fas unes oposicions a l’any 2020 que tenen com a prerequisit ser llicenciat o equivalent. Un que tengui un grau, les pot fer?

Xavi.

Sobre les equivalències entre diplomatura i llicenciatura, potser tenguis raó però a què és equivalent una llicenciatura?

Vull dir la gent que té la EGB i vol treure’s l’ESO, ha de fer 3r i 4t. Per tant, EGB + 3r + 4t = ESO.

Quina és l’equivalència per a grau, llicenciatura i diplomatura? Això v olia dir.

Xavi.

Xavi.

Si em faltessis
i fossis la meva estimada,
perdria el son
recordant la teva escalfor
els díes d´hivern,
la frescor dels teus llavis
quan es pon el sol,
les hores de llarga espera
per tornar a mirar-te,
els díes compartits de sol a sol,
la teva conversa pausada y sincera,
les teves abraçades,
tantes i tantes coses…
I el teu somriure.

Si em faltessis
i fossis la meva sang,
recordaria aquelles nits de bressol,
aquelles primeres petjades,
les sortides de l´escola,
els aniversaris amb pastís,
els teus anhels i desitjos,
les discusions a l´horabaixa,
les nits d´angoixa,
tantes i tantes coses…

I EL TEU SOMRIURE.

Per la meva part, esper amb ànsia (un poc exigerat!) la teva recuperació. Tenc a l’agenda dia 15 de març com “el dia que en Xesc hi veu de nou”. No te preocupis. Et donaré un marge de temps per recuperar-te i ser aquell Xesc superguerrer.

Només una curiositat Xesc: deu ser la perspectiva (o no), però els armaris de ca teva surten torts a la foto. Què vius a la torre de Pisa?

Xavi.

Xavi.

Xavi.

Xavi.

he trobat aquest article i també sóc del parer que els repartiments inversament proporcionals poden desaparèixer de l’aula a 3r i 4t d’ESO, sempre i quan això ens serveixi per reforçar la comprensió del concepte proporcional, més mal entès del que ens pot semblar.

Bravo Virginia!! Un placer haberte conocido.

PD: Un fuerte abrazo para Francisca, Maria Antonia y Sebastian, y también, como no, para todos aquellos que tanto la querían y también formaban parte de su familia. ¡¡Ánimo, y que ella no os vea nunca rendiros!!

De res,
Xavi.

MONICA A.L.

Nos enseñó q debemos luchar por lo q keremos hasta el último día y no rendirnos jamás.
Como persona siempre fue un ejemplo a seguir, amiga de sus amigas, una persona en la q confiar SIEMPRE.

Nosotras que la conocimos y la quisimos sabemos todo lo que aprendimos de ella, siempre SIEMPRE la llevaremos con nosotras.

Quiero que conozcáis los últimos meses de la vida de mi pequeña, le detectaron la enfermedad “mieloma múltiple” en el mes de septiembre de 2008.

Según los Médicos que le atendieron (Doctores Besalduch de Son Dureta y sobre todo D. José Luis Antich de la Clínica Rotger), es una enfermedad de personas mayores, a partir de 65, 70 y más años, de los cuales su esperanza de vida es de 85 %, pero para los jóvenes (1 entre un 1.000.000), es letal, ya que las células tanto benignas como malignas se reproducen con mucha celeridad y su esperanza de vida en los caso más esperanzadores son de seis meses.

Le practicaron en ambos Centros Hospitalarios quimio-terapia conocida, pero se complico de tal manera que estuvo ingresada en la U.V.I., de la Rotger afectada de ambos pulmones, ya que la enfermedad se centró en éstos órganos vitales y al cambiarle la quimio-terapia, hubo respuesta al principio pero el virus mutó y termino destruyéndoselos.

Quiero que sepáis que ella nunca se rindió, teniendo planes de vida y con los catálogos de Ikea y otros supermercados de muebles en su mesita de noche, planeando con su novio ir a vivir juntos en un piso que tenemos en Peguera.

También agradecer a Félix su iniciativa y aprovechando la ocasión para expresar nuestra gratitud a todos los amigos que se han portado tan bien en estos días tan tristes, a los Médicos citados, al personal del Hospital de Día de Son Dureta, la cuarta planta y Análisis de la Rotger y al actor de Televisión Maxi Iglesias, por los 40 minutos que compartió con ella el día 2 de enero de 2009.

Un abrazo para todos de parte de Francisca Ana, María Antonia y Sebastián.

Estíbaliz.

Besos y muchas gracias!!

Sigo sin creermelo, y creo que seguiré así.
Injusto al ser joven, con fuerzas para seguir adelante, con toda una vida por delante que hacer y vivir.. y tantas sonrisas rotas.

Pero no queda mas que gritar hasta romper a llorar, gritar que injusta es la vida, que los buenos se van y los que se quedan sufren su perdida.

Estoy seguro que donde estas, eres feliz…
Animos a la familia y a todos que nos apenamos por su prematura partida.

M’agrada la teva pregunta encara que jo no faria una distància entre la del taxi la usual.
S’hauria de premiar a aquell que ha encerat qui guanya o si hi ha empat (1 X 2)

És a dir, posem que jo dic que empaten 2 a 2 i finalment acaben 1 a 1 (cosa improbable quan el Barça guanyarà 4-0). I posem que tu dius que acaben 2 a 1.

Segons la mètrica del taxi, el meu resultat està a una distància 2 i el teu a una distància 1.
I segons la mètrica usual, el meu està a una distància arrel(2) i el teu continua a distància 1.
En els dos casos, el teu resultat està més aprop, encara que jo he encertat en l’empat.

De totes maneres, la distància s’hauria de definir de manera que no fos definitiu encertar el signe 1 X 2. Si enlloc de dir 2-2, jo dic 3-3… si que me pareix lògic que estigui més aprop el 2-1 o 1-2.

La meva definició, per tant (sense gaires proves), seria:
Siguin A=(b,m), aposta resultat i R=(l,v) resultat del partit:
dis_porra(A,R) = dis_usual(A,R) + valor_absolut((b-m)-(l-v))

D’aquesta manera, jo te guanyaria en el cas de dir 2-2, tu 2-1 i el resultat final fos 1-1

Salut!
Biel

salut,

Lluís.