Somien les cèl·lules en equacions diferencials estocàstiques?
La setmana passada vaig tornar del CMSB, un congrés de biologia
computacional de sistemes. Aquests congressos de BCS són ben curiosos, amb
gent de tot pelatge: informàtics, matemàtics, biòlegs, físics.
La BCS és l’ús de mètodes computacionals per extreure, modelar i
analitzar sistemes biològics complexos, com ara les xarxes
metabòliques (el conjunt de totes ls reaccions bioquímiques que tenen
lloc en una cèl.lula) o les xarxes tròfiques (a través de les quals
circula l’energia als ecosistemes, de presses a depredadors). Va ser
elevada als altars de l’ICM de Madrid com una de les àrees emergents d’aplicació
de les matemàtiques, i hi conviuen molts grups amb especialitats
completament diferents. Hi ha qui empra equacions diferencials
deterministes, qui empra equacions diferencials estocàstiques, qui
empra àlgebres de processos, qui empra autòmats (sistemes P, xarxes
de Petri,…) estocàstics o no, qui empra grafs senzillets. Hi ha grups
interessats en un sistema concret, hi ha grups interessats en
desenvolupar models que permetin especificar qualsevol sistema, hi ha
grups interessats en mesclar mètodes. Hi ha biòlegs que estan massa
arran de terra (literalment), matemàtics que estan massa pels núvols, informàtics
als que només els interessa el servidor web amb el programa. El
resultat és que cadascú només escolta als que xerren el seu mateix
llenguatge i tracten els mateixos problemes
Als congressos de BCS s’hi canvia el “Estudies o fas feina?” per
encetar converses per un “Tu que fas servir, models discrets o
continus?”. I si no t’agradava la resposta, és obligat un “I per
què fas servir xarxes de Petri (o π-càlcul, o EDPs estocàstiques) quan
és clar que és més adient fer servir EDPs estocàstiques (o π-càlcul, o
xarxes de Petri)?” L’altra gran pregunta era “I tu, has trobat
qualque biòleg que entengui (o li agradi) el que fas?” La vaig
sentir un parell de vegades, i la veritat és que, havent tractat amb
biòlegs aquests darrers anys, qualque moment m’imaginava els meus
estudiants davant d’una EDP estocàstica i m’esbutzava de riure.
Divergències a banda, la BCS és un lloc magnífic on aplicar les
nostres tècniques preferides a resoldre problemes molt seriosos, dels
que pot dependre trobar per exemple una cura pel càncer. El problema
serà si la solució és tan complicada que qui l’ha d’entendre s’espanta.
Powered by FireStats