Blog d’en Cesc » Arxiu » Visca la globalització

Visca la globalització

Aquests dies estic sense llegir, sense (gairebé) ordinador, i procur no reflexionar massa, perquè em deprimeixo. Així que aprofit per fer llaaaaargues caminades amb la cussa, pobreta. Ahir passejant pel Terreno vaig descobrir, al carrer Joan Miró 37, una botiga on venen productes de Polònia. I sabeu què tenen? “Ptasie Mleczko”, Lleteta d’ocell, la llepolia que donava nom al llibre que editàrem fa uns anys en W. Bartol, en L. Valverde i jo amb una selecció d’articles de la revista Delta. No us la perdeu! Sobretot, la de vainilla.

A mem si en tornar a la normalitat em puc dedicar més a aquest blog, que el pobre està molt abandonat…..

Aquesta entrada fou publicada el Divendres, 27/02/2009 (10:54) i està arxivada dins llepolies. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.

2 comentaris a l'entrada “Visca la globalització”

Xavi ha dit:
27 de Febrer, 2009 - 12:23
Hola Xesc,
Veig que la recuperació dels ulls funciona estupendament amb aquesta recuperació consistent en menjar llaminadures polaques. Segurament tendrà efectes secundaris a l’aparell digestiu

Per la meva part, esper amb ànsia (un poc exigerat!) la teva recuperació. Tenc a l’agenda dia 15 de març com “el dia que en Xesc hi veu de nou”. No te preocupis. Et donaré un marge de temps per recuperar-te i ser aquell Xesc superguerrer.

Només una curiositat Xesc: deu ser la perspectiva (o no), però els armaris de ca teva surten torts a la foto. Què vius a la torre de Pisa?

Xavi.
Xavi ha dit:
1 de Abril, 2011 - 15:42
Avui he provat aquesta “lleteta d’ocellet”. En el meu institut, els polonesos de Commenius han duit uns bombons i diverses coses més al director i el director molt amablement les ha posat a la sala de professors per a què el claustre pogués deleitar-se amb “aliments internacionals” (per cert, l’ampolla de vodka se la ha quedat ell). I entre aquests aliments estava la “lleteta d’ocellet”.

Tot d’una he reconegut la capça. He pensat això és “lleteta d’ocellet” d’en Xesc. La he de provar…. i és bona. La textura de dedins és com a de gominola i està coberta per xocolata. Pica: després d’una te’n podries (voldries) menjar tres o quatre més….

Per cert, la “meva” tenia l’envoltori blau. Com que no sé polonès, no he pogut saber de quina variant es tractava….

Ah, a la Fira del llibre en català, me vaig comprar el teu llibre del mateix nom de la llepolia. Està bé. Encara estic per la meitat…