Blog d’en Cesc

Aquests dies a molta gent li pega per fer balanç de l’any: el millor, el pitjor, el personatge més important, la pegunta (o resposta) més burra d’un estudiant, etc. Entre d’altres, els pega als editors de Nature, que com cada any han decidit quins eren els treballs científics més importants de l’any, i per primera vegada en molts de temps (com que només compten coses publicades en revistes, per exemple fa uns anys es botaren els treballs de Perelman sobre la conjectura de Poincaré, que només va penjar a l’Arxiv) hi han inclòs dos treballs de matemàtiques: l’anàlisi combinatòria completa del grup de Lie E8 i unes equacions senzilles de la banda de Moebius.

No sé si són aquests els millors treballs matemàtics de l’any. Ara no se m’acudeix res excepcionalment brillant en matemàtiques “pures” enguany (ei, sabíeu que cap nombre de Fibonacci imparell no és divisible per 9? doncs si he de recordar el 2007 com l’any on em vaig assabentar d’això, ja us podeu imaginar …), i en el meu camp ara només me ve al cap els avenços històrics que enguany s’han portat a terme en el camp de la predicció detallada d’estructures de proteïnes i d’estructures de cristalls, quelcom que dóna vida a problemes que a començament d’any es consideraven inabastables.

En tot cas, puc entendre que els dos treballs esmentats hagin agradat als editors de Nature, donat el seu flaire físic (téòric el primer, ja que l’E8 està molt relacionats amb Yang-Mills i altres equacions de les “teories del tot”, tocable el segon).

En fi, si no torn a passar per aquí abans, bones festes a tothom.