Blog d’en Cesc

Vaig aprofitar la festa d’ahir per llegir-me la normativa d’accés al màster i al doctorat (del 2007/08; com ara me la canviin m’empiparé molt), i ara que me l’he mirada, la cosa no pinta tan malament per als que tinguin part del programa de doctorat ja fet com ho contava fa uns posts (ho sento, me l’hauria d’haver llegit abans, en lloc de demanar informació a tercers, però amb aquestes coses oficials sóm com l’aigua i l’oli).

Pel que fa al màster, els estudiants amb estudis de doctorat complets o incomplets, poden sol·licitar el reconeixement dels crèdits corresponents als cursos i treballs d’iniciació a la investigació realitzats. Això significa que no cal anar convalidant assignatura per assignatura matèries similars (amb la qual cosa seria molt dificil passar dels 10 o 15 crèdits si fa molt que fereu les assignatures de doctorat), sinó que podeu demanar un reconeixement dels crèdits ja cursats. La direcció de la titulació (en el cas del màster de matemàtiques, la Comissió d’Estudis, presidida per qui us informa) decidirà la fórmula d’aquest reconeixement. La meva proposta serà que per cada crèdit de tipus A o B cursat al pla antic, es reconeguin 1.875 crèdits del màster fins a un màxim dels 45 que es poden obtenir per assignatures, i que els treballs de recerca conduents a la suficiència investigadora permetin reconèixer els 15 crèdits de Treball de Final de Màster. (Vull deixar clar que aquesta serà la meva proposta, i suposo que s’aprovarà, però fins d’aquí dues o tres setmanes no es reunirà la Comissió d’Estudis, per tant fins llavors no és segura.)

D’aquesta manera, una persona amb la carrera de 300 crèdits i que cursàs tots els cursos de doctorat que li tocaven només haurà de fer el treball de final de màster per tenir el màster, i una persona que completàs la suficiencia investigadora tindrà tot el màster reconegut a efectes de poder començar directament el doctorat. Crec que el Treball de Final de Màster no l’hem de salar amb assignatures, per això proposaré que només pugui convalidar-se per treballs d’investigació.

Ah, cosa important: almenys aquest curs (qui sap què passarà l’any que ve), per a la convalidació (i reconeixement) d’estudis FETS EN CENTRES ESTATALS no es cobren imports: vaja, que només heu de pagar pels crèdits que curseu de veritat.

Pel que fa al doctorat, els estudiants que ja tinguin la suficiència investigadora poden accedir-hi directament, i els que no la tinguin, han de completar 60 crèdits de màster, dels quals, com veieu, tots els corresponents a assignatures podran ser reconeguts o convalidats (i si el que es vol és fer una tesi, no ha de fer mandra fer el Treball de Final de Màster, si no és reconegut).

Crec que tots aquells que començareu el programa de doctorat fa uns anys i no completareu la suficiència investigadora, teniu una oportunitat amb el màster per, amb poc esforç de temps i doblers, (a) obtenir un títol oficial de màster, i (b) garantir-vos el dret d’iniciar el doctorat si qualque dia us en fa ganes. Jo de vosaltres aprofitaria enguany: calen 10 estudiants matriculats a assignatures del màster per a que aquest s’imparteixi i per tant pugueu demanar reconeixements i convalidacions. Enguany, amb un poc de sort hi arribarem, però sóm bastant pessimista a mig termini…. Ah, i si voleu demanar reconeixements etc, us heu de preinscriure durant el termini de preinscripció.

Un dia d’aquests penjaré a la plana principal de Xeix un document d’informació sobre el màster.

El Màster europeu de Matemàtiques per al curs que ve ha estat aprovat i començarà a rodar ben aviat. Quan quatre detalls que queden per resoldre estiguin resolts (crec que dilluns pel matí), escriuré una notícia detallada a la plana principal de Xeix fent-ne propaganda, amb el programa, els professors, un inici de calendari etc. Ara només vull avançar que es tracta d’un màster amb perfils acadèmic (basat en assignatures d’aprofundiment en temes de la carrera), professional (basat en assignatures similars a les dels dos itineraris actuals de la carrera), i investigador (basat en introduccions a les principals línies de recerca matemàtica del departament). Serà semi-presencial, amb poques classes teòriques, bastantes pràctiques, molta feina en línia, via Campus Extens, i un projecte de final de màster que ocupa un quart del màster. D’aquesta manera qui tingui problemes no massa sistemàtics d’horaris encara tindrà fàcil seguir moltes assignatures (no serà com els cursos de doctorat: tindrà horari fixat d’entrada, majoritàriament pels horabaixes, i cronogrames de les assignatures: vaja, rollo EEES). No cal ser llicenciat per matricular-s’hi, basta tenir 180 crèdits de carrera aprovats i complir alguns pre-requisits. I no cal matricular-se de tot d’una tacada, us podeu matricular de nomes algunes assignatures cada curs.

Per què convé cursar aquest màster? D’entrada, pel pur plaer d’aprendre més coses, i per fer una petita feina de recerca o desenvolupament, que és una de les coses més divertides que es pot fer en aquesta vida quan no t’hi va la feina. A més, esper que els professors de secundària hi podran aprendre matemàtiques que els seran útils en el seu quefer diari. Perquè serà l’únic títol reconegut automàticament a la Unió Europea que podran assolir (amb facilitat) els llicenciats i estudiants actuals. Perquè a la saleta de casa el diploma del màster fardarà molt (no només han de ser el metges que s’omplin les saletes amb diplomes). Perquè, si Déu i les autoritats ho volen, signarem un conveni amb la conselleria per a que les assignatures del màster donin punts per tot on en puguin donar als professors de secundària. I finalment, des d’un pur de vista purament egoïsta, perquè si no se’ns matriculen 10 persones a qualque banda no es podrà impartir…… Porfa!!!!!!!