A més de les matemàtiques, una altra de les meves aficions és l’Aikido. És curiós, però per aquella particular visió del mon que crec tenim els matemàtics, per tot hi trobam matemàtiques. De vegades he sentit parlar a qualque sensei de la geometria de l’Aikido [video1] i de les figures planes bàsiques: el triangle, el quadrat i el cercle (se parla molt de pics de cercle en el sentit de circumferència).

El triangle simbolitza la postura, la guàrdia, la direcció, l’inici del moviment, l’impuls i la projecció energètica. La posició de defensa o guàrdia (kamae) és una postura on els peus han de formar una mena de triangle. Aquest triangle proporciona estabilitat i, a més, possibilita el moviment en qualsevol direcció. Per altra banda, com si d’una fletxa es tractés, el triangle penetra i dissipa l’energia negativa obrint-la cap a la positivitat.

El quadrat representa l’estabilitat, allò estàtic, sòlid i físic (material). Per altra banda també té una connotació de força, de situació i orientació (els quatre punts cardinals)…

Els moviments circulars són un tret molt característic de l’Aikido [video2] i que el diferencien d’altres arts marcials. S’utilitza el cercle per fer al·lusió al moviment, a la distància, a la continuïtat, a l’infinit… El moviment circular no té arestes ni vèrtexs, no té interrupcions i l’energia augmenta, es recarrega i corr lliurement per una senda sense obstacles. Per exemple un dels moviments corporals bàsics és l’anomenat tenkan, utilitzat per evitar un atac fent un semicercle i quedar-se fora de la zona perillosa.

Però també es parla dels elements bàsics del cercle: el centre i el radi. El radi s’interpreta com un camí recte cap al centre. Aquesta és la manera com s’ha de cercar el desequilibri i la projecció de l’adversari, una entrada directa i decidida (Irimi) cap al seu centre.

La combinació contínua d’aquests tres elements és imprescindible per arribar a practicar Aikido [video3] d’una manera correcta i efectiva. A més, cal afegir que tot el que s’ha explicat a les figures planes es pot estendre a cossos geomètrics, amb la conseqüent ampliació dels conceptes i filosofies, però aquest aprofundiment ja fuig dels meus coneixements d’Aikido. Només com a exemple pos la següent figura: una esfera inscrita a una piràmide (cares laterals son triangles) de base quadrada.

Després de llegir coses com aquesta s’entén una mica millor per què se diu que l’Aikido és una de les arts marcials més filosòfiques, fins al punt d’ésser anomenada per alguns l’art marcial de la pau.

Aprofit per convidar a tots aquells que vos agradi el mon de les arts marcials i la dança al Festival Balboa 2007, que tindrà lloc el pròxim dissabte 30 de juny al Poliesportiu Germans Escales. L’acte començarà a les 10 hores i podreu veure exhibicions de Taekwondo, Aikido, Tai Chi, Full Contact, Kick Boxing, Capoeira, Ballet, Dança moderna…

Salutacions,

Félix.

Agraïments:

El meu professor d’Aikido, Esteban Begara Sensei, per les seves correccions i suggeriments.

La meva germana, Mª Dolores, pel dibuix 3d.

Referències bibliogràfiques:

Luis Guz (2001): La Geometría del Aikido. Revista Cinturón Negro nº 10.

Referències a Internet:

Entrevista a Charly Díez Sensei: http://www.abserver.es/aikidobudo/entrevista.html