Pel nom del títol molt poca gent sap qui és. Però si utilitzam el seu pseudònim, Lewis Carroll, ja és una altra cosa. I per si qualcú encara va perdut és suficient amb mencionar la seva obra literària més coneguda “Alice’s Adventures in Wonderland” (Alicia al país de les meravelles). No és la seva única obra literària, però això ara no ens ocupa. Com a personatge històric és molt peculiar i hi ha molta de llegenda que l’envolta. A més d’escriptor era sacerdot anglicà, fotògraf… i el que ara sí ens ocupa, també matemàtic.

A més de recomanar-vos la lectura de “Alicia al país de les meravelles” (oblidau-vos abans d’aquella adaptació de Disney i vos avís que pot arribar a ser un mica paranoic), comentaré dos llibres seus que vaig comprar, un fa cosa d’un any i l’altre fa uns quants dies, aquests de caràcter molt més matemàtic. Quan un comença a llegir Lewis Carroll no triga molt en adonar-se que era una ment privilegiada, encara que sembla que acostumava a fer ús de la modèstia.

El primer llibre es titula “Matemática Demente” (observau el joc de paraules en castellà), de “Tusquets Editores”. És una selecció d’històries amb un cert humor intel·lectual. A cada historieta podem trobar jocs on hem d’utilitzar la lògica o situacions que plategen un problema que hem de resoldre. Em va cridar molt l’atenció que comences a llegir com si fos un relat literari i acabes de llegir la historieta (després d’haver pensat un parell d’entreteniments que et trobes pel camí) i molt de pics no saps ben bé quin és l’enigma que has de resoldre. És a dir, la majoria de situacions problemàtiques que ens presenten diàriament són situacions on el problema està clarament definit i tenim que donar resposta a una pregunta. En aquest llibre molt de pics has de pensar per arribar a saber quin problema hi ha, quina és la pregunta que t’has de fer.

L’altre llibre es titula “Problemas de almohada”, de “Nivola libros y ediciones”. Aquest és una recopilació de 72 problemes matemàtics que Lewis Carroll resolia al llit, abans d’anar a dormir, només mentalment sense utilitzar paper ni cap instrument que no fos el seu cap. Per exemple, el problema nombre 2 diu: “En un triangle donat, traçar una línia paral·lela a la base de manera que les longituds dels segments dels costats interceptats entre aquesta i la base siguin, sumades, iguals a la longitud de la base”. Intentau fer-ho només amb figures mentals. Hi podem trobar problemes d’àlgebra, geometria, aritmètica, trigonometria…

Salutacions,

Félix.