Dij 15 Nov 2007
Fa pocs mesos va aparèixer una notícia als diaris. Es tracta de la presidenta de la Real Sociedad Matemática Española, Olga Gil Medrano, que resta importància al fet reiterat que els alumnes espanyols estiguin sempre a la cua de qualsevol prova que es faci de Matemàtiques. Consider molt desafortunat aquest comentari tenint en compte el càrrec que ocupa. Dos arguments a favor del que diu, des del meu punt de vista també desafortunats, són “la pèrdua de la cultura de l’esforç” (la culpa és de l’estudiant) i “el fet que els nostres estudiants no estiguin acostumats a resoldre aquest tipus de proves no vol dir que estiguin pitjor formats” (és que demanen coses molt estranyes). Si bé el primer argument és un factor que sí influeix, no ho consider determinant (un s’esforça si li agrada una cosa o si fan que li agradi). Ara, el segon argument ja em sembla que frega l’absurd. Qualsevol que conegui les proves PISA sap que el que demanen són problemes reals o contextualitzats. Què vol dir que els nostres alumnes no estan acostumats a fer aquest tipus de problemes? Si no estan acostumats és que no feim les coses bé. I pitjor encara, això serveix per desprestigiar les proves? Jo crec que no, en tot cas desprestigia el nostre sistema d’ensenyament i a la gent que segueix aferrant-se a ell perquè és molt més còmode.
No vos perdeu també el comentari de “qui no valgui que faci FP en lloc de Batxillerat” (traducció capciosa meva però que capta l’essència del que diu). A més, què no sap que per fer un Grau Superior has de tenir Batxillerat?
Amb representants d’una societat matemàtica que diuen aquestes coses, qui necessita enemics de la causa a fora? No sé que deu opinar la “Comisión de Educación de la Real Sociedad Matemática Española” de les declaracions de la seva presidenta.
Salutacions,
Félix.
PD: Per que quedi clar, la meva intenció no és criticar la persona, que no tenc el plaer de conèixer i ben segur que ho va fer amb la seva millor intenció. Vull deixar constància que, com diu el títol, consider molt desafortunades les declaracions i els arguments emprats per defensar la seva posició.
15 Novembre 2007 a les 9:28
Hola
conec n’Olga Gil de fa molts d’anys, de quan jo jugava a ser matemàtic seriós i pertanyia a l’àrea de geometria (ella és de geometria diferencial). I en el seu descàrrec (o no) he de dir que aquestes declaracion feien olor a insititucionals, no privades (i ves a saber què va dir, que això dels periodistes ja m’ho se: una vegada vaig llegir al diari que jo havia dit que les matemàtiques serveixen per a que la Unió Eurpea no ens engani!!! Pongo a Dios por testigo que jo mai no vaig (voler) dir això!).
a) La culpa és dels estudiants… Mirau, les promocions canvien. No vull arribar a l’extrem de la primera reunió del Comité de Decanos y Directores de Matemáticas a la que vaig anar, on un tio ben en sèrio ens mostrà una grafica d’hores dedicades pels nins a mirar la tele i una gràfica de notes mitjanes de matemàtiques a secundària i encaixaven perfectament. Però tampoc hem de caure en la trampa d’una professora no massa llunyana que va fer un estudi que mostrava que en un poblet de Mallorca la cultura mitjana havia augmentat en els darrers trenta anys, i d’aquí en deduia que els estudiants de secundària mallorquins eren més cultes ara que fa trenta anys.
La pasta, la manera d’enfrontar-se a la carrera i a les dificultats, dels estudiants que ara fan primer no és la dels estudiants que feieu primer fa uns 10 anys, i aquesta no és la pasta dels que feien primer fa 20 anys, i no diguem dels que fèiem primer fa gairebé trenta anys. I no sé per què. Òbviament, com que no crec que genèticament haguin canviat tant en trenta anys, suposo que la culpa és de com els educam. O de la tele, qui sap.
b) ““el fet …. no vol dir que estiguin pitjor formats”…. Bah, heu d’entendre que des de la superioritat (de la qual bona part dels pressupost de la RSME depèn) hi ha l’ordre de ser optimistes, i que aquí la presidenta diu l’únic que se li acudeix sense que li caigui la cara de vergonya: lons niños no sabe hacer esto, pero no por ello deben suspender, porque sí que saben hacer otras cosas (no diu quines). Podeu estar segurs que interiorment està tan preocupada com ho pugui estar qualsevol. Però el discurs ha de ser “Aquí no pasa nada.”
M’he enrollat massa. Adéu.
15 Novembre 2007 a les 12:42
En general estic d’acord amb el Sr. Xesc.