Dill 10 Des 2007
Fa una setmana es varen fer públics els resultats de les proves PISA 2006. Respecte a les anteriors proves (2003), Espanya ha davallat cinc punts a l’àrea de Matemàtiques (de 485 a 480). Per tant podem afirmar que seguim tan malament com abans. Això no sorprèn si tenim en compte que no hem canviat res del que ensenyam i de com ho ensenyam.
El que sí sorprèn són les declaracions que va fer la ministra qualificant de “acceptables, encara que millorables” els resultats de Matemàtiques. Per a mi no hi ha res d’acceptable en aquests resultats que ens situen 18 punts per davall de la mitjana dels països de la OCDE. Si aquesta és la visió que es te des del Ministeri d’Educació anem malament. El primer pas per intentar resoldre qualsevol problema és reconèixer que es te un problema i sembla que a aquesta fase encara no se vol arribar.
En qualsevol cas, si els resultats en Matemàtiques són millorables, quines mesures adoptarà el ministeri per aconseguir aquesta millora? No crec que quedar-se esperant una altra vegada els mateixos resultats a les següents proves (2009) sigui una bona postura.
Salutacions,
Félix.
12 Desembre 2007 a les 16:56
Hola Félix.
Seguesc el teu blog de tant en tant i estic molt d’acord amb la teva visió de com s’hauria d’ensenyar matemàtiques, però quan he vist la valoració que fas dels resultats PISA 2006 he trobat que t’has deixat dur un poc pel sensacionalisme dels mitjans de comunicació ;-), ja que t’has guiat pel ranquing de centres: “Espanya està 18 punts per davall la mitjana de la OCDE”. Però 18 punts són molts o pocs?
1.- PISA dóna els resultats en una escala de puntuacions TRI de mitjana 500 i desviació típica 100. Amb aquest referent, 18 punts no són tants.
2.- PISA estableix 6 nivells de competència matemàtica amb la definició del que saben fer els alumnes que es troben en cada nivell (la qual cosa permet fer-ho l’anàlisi TRI). Per tant hi ha una escala que està prou definida com per saber el que sap fer un alumne en funció de la puntuació obtinguda. La diferència entre un nivell i el següent és de 62,3 punts, amb la qual cosa Espanya es troba en la part superior del nivell 3 (de 420,1 a 482,4), que PISA defineix de la següent manera:
“At Level 3 students can execute clearly described procedures, including those that require sequential decisions. They can select and apply simple problem solving strategies. Students at this level can interpret and use representations based on different information sources and reason directly from them. They can develop short communications reporting their interpretations, results and reasoning.” No massa, però alguna cosa són capaços de fer, tot i rebre un ensenyament tant mecanicista.
En conclusió, trob que els resultats no són bons però tampoc no són desastrosos, el que sí són, sobretot, és millorables i crec que en lloc de fixar-nos en els ranquings de resultats (com fan polítics i premsa) ens hauríem de fixar en el model d’avaluació de PISA (enfocament de la competència matemàtica i tipus de problemes que posa com a exemple en els seus marcs teòrics i en els seus informes de resultats…) i a partir d’aquí plantejar-nos com hem de canviar la pràctica docent. Per aquest motiu aprofit per donar una sèrie d’enllaços que poden ser útils per valorar el que vull dir:
Informe PISA 2006 d’Espanya (en espanyol)
Informe PISA 2006 OCDE (en anglès)
Resultats PISA 2003 (matemàtiques àrea principal de l’avaluació, en espanyol)
Marcs teòrics PISA 2003 (en espanyol)
Preguntes alliberades PISA 2003 (en espanyol)
Perdona per enrollor-me massa. Salut.
13 Desembre 2007 a les 1:13
Hola Joan. Primer de tot gràcies per llegir de tant en tant aquest blog i molt més per voler col·laborar amb els teus comentaris.
Respecte als teus comentaris t’he de reconèixer que he emprat una mica de populisme a l’hora de fer la meva argumentació, però que ratific el fons del que dic. Estic d’acord també que amb les desviacions de les dades 18 punts poden no ser molts. Però pensa també que no és el primer any que sortim per davall de la mitjana. Segueixo preocupat per estar un any més per davall i sense cap progrés respecte d’altres anys. Prefereixo estar 18 punts per damunt, encara que 18 no sigui molt
I segueixo preocupat per l’actitud d’alguns que insisteixen en que tot va bé (encara que millorable).
Gràcies també pels enllaços.
Salutacions,
Félix.
PD: He editat el teu primer comentari per solucionar el tema dels enllaços.
13 Desembre 2007 a les 9:34
Félix, no puc estar-me de picar-te. La teva estimada Olga Gil, la presidenta de la RSME, ha escrit una carta als membres de la Societat mirant de contextualitzar els resultats del PISA 2006. Com que no sé com adjuntar fitxers en els comentaris, t’en copio els paràgrafs més interessants. Si la vols, digues-m’ho i te la rebot per mail.
Comença la cita (fet deduïble del canvi d’idioma):
La repercusión mediática de estos informes tiene la ventaja de hacer que los ciudadanos
se preocupen, aunque sea efímeramente, de los problemas que son cruciales para los que
estamos día a día en las aulas. Es una pena que algunos titulares, buscando ser
llamativos, den una idea incorrecta de los resultados del informe PISA, tendiendo a una
visión injustificadamente negativa. Porque a la vista de los resultados que adjunto
podrían proponerse también titulares como estos:
Los escolares de 15 años en España saben más matemáticas que los rusos
y los estadounidenses..
España, a la cabeza de los países del sur de Europa en conocimiento
matemático de sus escolares..
Claro que, aunque compatibles con los resultados del informe, estos triunfalismos
tampoco dan una idea acorde con la experiencia. La realidad es que, con independencia
de que España salga mejor o peor parada en las comparaciones, la mayoría de los
matemáticos queremos que las matemáticas se aprendan mejor.
13 Desembre 2007 a les 15:17
Cesc, podries enviar-me la carta i així no m’acusaran de donar opinions sense haver-la llegit amb frases descontextualitzades [Res, acab de veure que l’han posada a la web principal de XEIX i ja l’he llegida] http://www.xeix.org/IMG/pdf_PISA2006RSME.pdf
Posats a fer titulars igual “d’objectius” que el proposat per la presidenta de la RSME podem dir:
“Los escolares de 15 años en España saben menos matemáticas que China, Finlandia, Hong Kong, Corea, Paises Bajos, Suiza, Canadá, Lichtenstein, Japón, Nueva Zelanda, Bélgica, Australia, Estonia, Dinamarca, República Checa, Islandia, Austria, Eslovenia, Alemania, Suecia, Irlanda, Francia,Reino Unido, Polonia, Eslovaquia, Hungría, Luxemburgo, Noruega, Lituania y Letonia.”
Per què no ha posat aquest a la carta? [Ahh… perdonau la meva ignorància, és perquè aquest no dona la sensació que si volguéssim podríem festejar el triomf que han suposat els resultats obtenguts]
I jo dic, en lloc de contextualitzar els resultats de les proves PISA no seria millor contextualitzar les matemàtiques a l’aula?
Veus, no m’he pogut resistir… ja ho he dit
Una altra cosa que se m’havia oblidat abans. Ja sabeu que els resultats dels estudis fets a Balears (ja siguin PISA o de IIAQSE) són pitjors encara.
14 Desembre 2007 a les 15:15
Una darrera observació Fèlix, si m’ho permets.
Com veus, tant Olga Gil Medrano, com tu, com jo i com molts altres no interpretam el mateix de les dades, és com l’argumentació d’idees, ideologies, etc… Hi haurà qui, per un motiu o per un altre, trobi la botella mig buida i qui la trobi mig plena, però crec que tots els matemàtics (o quasi tots) coincidim en que l’ensenyament de les matemàtiques a Espanya necessita un canvi de plantejament. I PISA ens ho confirma si pensam que els problemes que planteja tenen una càrrega molt baixa de procediments i algoritmes matemàtics dels que habitualment es tracten a l’aula (de fet PISA dóna, al principi de les proves, les fórmules de la superfície d’un cercle, longitud d’una circumferència, el teorema de Pitàgores… per si els han de menester els alumnes durant la prova). Per tant les proves PISA són fonamentalment de raonament matemàtic i de comprensió i utilització dels conceptes més elementals en situacions quotidianes i funcionals.
I mira per on, aquest intercanvi d’opinions que hem fet aquí en el teu blog pot servir d’exemple del que es pot fer a l’aula en practicar l’interpretació de taules i gràfics. Es pot presentar una informació d’aquest tipus i proposar als alumnes que es posicionin i argumentin en favor i en contra de dues conclusions contraposades que es pugui extreure de les dades donades. D’aquesta manera es pot arribar a reflexions molt importants sobre la naturalesa de les dades i la validesa de determinades interpretacions tendencioses. Tot aquest tipus de debat, ben conduït, pot donar molta riquesa a la preparació matemàtica dels alumnes. Mira, PISA, en un dels seus exercicis, proposa argumentar en favor i en contra d’unes dades de creixement, havent de considerar creixement absolut versus creixement relatiu.
Bé, perdona l’extensió i esper que no t’hagi avorrit.
Salutacions.
15 Desembre 2007 a les 3:43
Hola Joan. Te permet aquesta observació i totes les que vulguis, amb l’extensió que tu trobis i d’avorrit no té res, tot el contrari. Per això tenc pensat aquest blog, per fer d’ell un espai d’opinions i reflexions.
Estic molt d’acord amb la teva argumentació, independentment que cadascú vegi la botella quasi plena, mig plena / mig buida o quasi buida.
Esper que segueixis passant per aquest blog i continuïs deixant els teus comentaris en qualsevol tema que sigui del teu interès.
Salutacions,
Félix.