Dmc 2 Gen 2008
Fa poc temps vaig trobar la web de Carlos Ivorra, un professor de la Universitat de València, on s’hi pot trobar tota una sèrie de llibres de Matemàtiques en PDF (enllaç). Hi ha llibres de diverses temàtiques: Lògica i Teoria de Conjunts, Probes de consistència, Anàlisi no estàndard, Àlgebra, Geometria, Anàlisi, Funcions de variable complexa, Teoria de nombres, Teoria de cossos de classes, Topologia Algebraica, Geometria Algebraica, Corbes el·líptiques, Àlgebra homològica i commutativa i Teoria d’esquemes.
Jo encara no he aconseguit tenir el temps suficient per llegir qualque llibre amb deteniment. Si qualcú li interessa i ho fa ens podria deixar un comentari per aquí i dir-nos que l’ha parescut.
Feliç 2008.
3 Gener 2008 a les 8:42
Fantàstic!. Només fantàstic!
Moltes gràcies Félix. Això permetrà aprendre moltes coses. La llàstima és que ho haurem d’imprimir tot!
3 Gener 2008 a les 13:29
És una llàstima que no hi hagi més gent que faci això (crei llibres i els ofereixi lliurement).
Per cert, saps si els professors d’universitat tenen alguna bonificació per editar llibres. M’explic: per fer investigació tenen hores, i també crec que els lleven hores de feina per si tenen estudiants de doctorat al seu càrrec. I me pens que guanyen algun que altre caleró extra si han fet investigació
Hi ha alguna cosa semblant per l’edició de llibres? S’incentiva d’alguna manera als profes d’universitat per a què editin llibres?
3 Gener 2008 a les 16:35
Hola Xavi. Estic content que t’hagi agradat. Respecte a la qüestió que planteges al segon comentari, jo no en tinc ni idea. Potser una altra persona ens ho podria aclarir.
4 Gener 2008 a les 12:33
Jo també estic content que tu estiguis content que jo estigui content
Sobre el comentari, per favor si pots aclarir-ho, t’ho agrairia. Així sabria si és qüestió de mandre o falta d’incentiu.
7 Gener 2008 a les 11:23
Ai! El període no lectiu se m’està esmunynit entre els dits…..
Bé, com a profe d’universitat més veterà de la colla de sigmabloguers,
miraré de respondre en Xavi, i ja que hi sóm explicar les veritats de la
vida a en Fèlix.
El profes d’universitat de l’estat tenim un sou fix i únic que depèn només
de la categoria més triennis. A banda d’això (bé, i plusos d’insularitat,
i qualque dia esperam els de perillositat, i altres cosetes) tenim dues
famílies de complements no universals (és a dir, que s’han de guanyar
suposadament a còpia de mèrits): els estatals i els autonòmics. De cada un
n’hi ha de donats per mèrits docents i investigadors.
Els complements per mèrits docents estatals (els quinquennis, adivinau per
què) es donen previ informe favorable (o manca d’informe desfavorable) del
departament. A la UIB són gairebé automàtics, de fet no conec ningú a qui
li hagin denegat, en fí. A altres universitats no és automàtic, i
requereixen l’avaluació positiva de la docència a les enquestes. No sé de
cap universitat hi tinguin en compte la producció de material docent.
Els complements per mèrits docents autonòmics balears es donen als que
reuneixen un nombre suficient de punts segons uns barems. Ara bé, tot i no
ser gairebé-automàtics com els estatals, es va decidir que aquest
complement havia de ser una mena d’augment de sou, i per consegüent els
requisits per obtenir-los són minsos i els compleix gairebé tothom. Aquí
fa uns anys (vaja, la darrera vegada que en vaig demanar un) comptava més
haver assistit a un curset de formació d’un dia o a un congrés que no
tingués res a veure amb la docència que haver escrit un llibre de text.
Ara no sé com està, però com que em toca demanar-ne un enguany, aviat me
n’hauré d’enterar.
Pel que fa als complements per mèrits d’investigació, tant els estatals
(els famosos sexennis) com els autonòmics són molt més difícils de
conseguir que els docents, i requereixen, els estatals, publicar articles a
revistes d’impacte, treballar en àrees que caiguin bé al tribunal (i em fa
l’efecte, Fèlix, que la didàctica al tribunal de Matemàtiques i Física no
sé si l’entusiasma), i tenir sort aquell dia, i els autonòmics publicar on sigui i participar en
projectes. A la nostra comunitat tenim un complement per investigació i un
complement per excel.lència investigadora que, per a que us feu una idea,
s’assoleix tenint tres sexennis o dos sexennis i dirigir un projecte.
La moral és que els complements per docència el regalen, a poc que no matis
cap estudiant i que estiguis mínimament actiu, i en canvi els d’investigació
són més `seriosos’.
Ara, amb les acreditaions que ens venen, una cinquena part de la nota
aproximadament serà per mèrits docents, i aquí sí que hi comptaran els
llibres de text publicats etc. Però a molta gent li fa l’efecte que
aquesta part de mèrits docents tampoc serà determinant, que a tohom li
puntuaran més o manco el mateix i que la part que tallarà el bacallà serà
la investigadora.
Per què escrivim llibres de text, aleshores? La
veritat és que no ho sé: pels drets d’autor us ben jur que no. Pot ser per
fer un servei als estudiants, i una mica també per vanitat.
7 Gener 2008 a les 12:52
Hola Cesc. Moltes gràcies per resoldre aquesta qüestió amb tanta claredat.
Salutacions,
Félix.
10 Gener 2008 a les 9:51
Jolines Xesc. Ens ho podries dir més fort però no més clar.
Aquest dia estaves inspirat
Gràcies per respondre a la pregunta.
12 Gener 2008 a les 4:33
He llegit amb molta atenció tot això que heu dit referent als llibres de text. Us demanaria que no deixessiu als estudiants de secundària (ESO i batxillerat) al marge de les vostres publicacions. Hi ha molt material que es pot “adequar” al coneixement d’aquests estudiants i, per la poca experiència que tenc, si els llibres són “agradables” i propers, tindreu un conjunt de professors/es que segur els interesseran els vostres llibres (història, aplicacions, problemes d’enginy…), fins i tot algun molt petit ingrés en concepte de drets, com deieu.
Miquel Capó.
Professor de Secundària a Ciutadella.
12 Gener 2008 a les 7:06
Hola Miquel. Molt interessant això que dius. S’hauria de fer més feina en aquest sentit. Però sembla que la realitat ens diu que no es reconeix massa als professors universitaris l’elaboració de llibres dels propis continguts universitaris, així que supòs que encara és més difícil posar-se a elaborar llibres destinats a nivells aliens a la universitat. No ho sé. No obstant això, s’hauria de canviar la mentalitat actual i avançar més cap a una cultura de difusió i adaptació dels coneixements a tots els nivells assolibles.
Salutacions i gràcies pels teus comentaris.