Duim ja uns mesos d’esgotadora campanya electoral on cada partit diu la seva (a pesar que els medis només donin difusió a dos dels partits). Aquest diumenge anirem a votar (els que vulguem) i decidirem democràticament quin partit tindrà la majoria suficient per governar el país. Ja analitzarem matemàticament els resultats perquè sempre és una activitat que jo trob molt adient i positiva (i ja tornarem a parlar de la Llei d’Hondt).

Però en aquesta ocasió no vull parlar del sistema electoral sinó d’un fet que he constatat durant aquesta campanya. L’atur ha davallat i també ha pujat! Ara és el moment que deim que com és possible una cosa i la contrària. No vull fer cap consideració política ja que cadascú té la seva opinió, però sí que vull analitzar el més objectivament aquestes afirmacions dels dos grans partits polítics.

Als debats hem vist com el Sr. Rajoy treia un gràfic (crec recordar de barres) on es mostrava com l’atur havia pujat els darrers anys. Però al seu torn, el Sr. Zapatero va treure un altre (crec que de línies) on es mostrava com l’atur havia davallat els darrers anys. Clar, el ciutadà que veu això en aquest moment no pot sinó dubtar de la veracitat d’algun dels dos gràfics.

Bé, idò cal dir que tots dos gràfics eren correctes. I com pot ser possible? Doncs perquè encara que tots dos parlaven de l’atur, no ens varen explicar amb claredat que parlaven en termes distints. El Sr. Rajoy parlava en termes absoluts, és a dir, el gràfic mostrava l’evolució del nombre de persones que hi ha apuntades a l’atur. I és un fet que hi ha més persones apuntades a l’atur, respecte a fa quatre anys. Per altra banda, el Sr. Zapatero parlava en termes relatius, és a dir, el gràfic mostrava l’evolució del percentatge del total de població que està apuntada a l’atur. I és un fet que el percentatge de persones apuntades a l’atur ha davallat els darrers quatre anys.

Torn a dir que no vull fer una valoració política. Des d’un punt de vista matemàtic jo trob més encertada la visió en termes relatius. Posarem un exemple extrem. Imaginem una població de 100 habitants on 50 d’ells no fan feina. Suposem que deu anys després la població és de 1000 habitants on 51 d’ells no fan feina. Crec, i això ja és una opinió meva, que no seria molt just criticar els governants en aquest cas perquè l’atur hagi pujat, tenint en compte el total d’habitants. No obstant això com a ciutadans sí que podem exigir els nostres governants (i opositors) que facin tot el que hagin de fer per donar feina a aquestes 51 persones que volen fer feina i no poden.

Una cosa molt pareguda va passar amb els gràfics de la inflació, on el Sr. Rajoy parlava de la inflació puntual i el Sr. Zapatero parlava de la inflació mitjana.

Crec que el ciutadà ha de tenir una suficient alfabetització matemàtica per, almenys, entendre la informació que li arriba per després poder decidir quin criteri vol seguir.

Salutacions,

Félix.