Div 14 Nov 2008
Cercar matemàtiques a la vida quotidiana és tan fàcil com obrir qualque diari. Avui he aconseguit treure 5 minuts per llegir-ne el diari gratuït Qué!“.
Primera notícia interessant (àmbit illenc - gastronomia autòctona):
![]()
Una ensaïmada de 12 metres de diàmetre mesura 130 metres quadrats. Hi estau d’acord? Com ho podríem mesurar?…
Segona notícia (àmbit mundial - geografia, demografia i política internacional):
![]()
Què és la renta per càpita? Com es calcula? Coincideix amb els valors de la notícia? Per què?…
Tercera notícia (àmbit europeu - educació per a la salut):
![]()
Quants de minuts de mitjana dormim els europeus? Quants de minuts dormim els espanyols menys dels que ens recomanen?…
I al mateix diari podem trobar moltes altres notícies amb percentatges, estadístiques…
Com ja he dit altres ocasions, tenim tota una font de possibles activitats als mitjans de comunicació i hem d’aprofitar això a les nostres classes. A més, entenc que és la nostra obligació ensenyar els ciutadans a interpretar aquest tipus d’informació i a treure conclusions amb criteris fonamentats.
16 Novembre 2008 a les 21:37
Félix molt bones notícies….
Sobre el que tenim l’obligació d’ensenyar a interpretar aquestes infomacions, estic d’acord, però entenc que fa falta un bon “recull ordenat” de notícies per a ensenyar la teoria mitjançant un bon grapat d’exemples i no només de forma anecdòtica. No sé si m’entens?
A 1r i 2n d’ESO bàsicament (excepte el bloc de geometria), el temari és “aquest”.
4 Desembre 2008 a les 1:33
Ep, molt bon blog, el visito de tant en tant. Pel què fa a llegir diaris a la recerca de matemàtiques, està molt bé, però discrepo en considerar que el Qué és un diari (no qualsevol plec de papers ho és).
salut,
Lluís.
4 Desembre 2008 a les 11:37
Hola Lluís. Moltes gràcies pel teu comentari.
Respecte a la denominació diari a la publicació Qué! tens raó que no se li pot dir diari. Però no per la seva qualitat sinó perquè no surt ni els dissabtes ni els diumenges.
És més correcte denominar-lo periòdic (independentment que ens agradi o no).
Salutacions,
Félix.
7 Desembre 2008 a les 16:59
Només una curiositat: per ser “llibre” ha de tenir 49 pàgines segons la UNESCO.