Didàctica


Avui (24-07-08) finalitza la “IV Escuela de Educación Matemática Miguel de Guzmán” amb el títol “Desde el Bachillerato a la Universidad en Matemáticas”. És una llàstima que des de la Societat se’ns hagi passat publicitar-la perquè trob que és bastant interessant i amb ponents de reconegut prestigi com Abraham Arcavi, Carmen Azcárate i Tomás Ortega, entre d’altres.

Afortunadament podem trobar a la web algunes de les presentacions fetes, que si bé només es tracta dels powerpoints que fan de suport durant la ponència, podem treure unes quantes idees del que han fet.

A veure si l’any vinent ens recordam a temps.

Salutacions,

Félix.

Ja ha sortit la llista d’admesos al seminari Matemàtica dia a dia. Recordau que els admesos heu de confirmar l’assistència al seminari abans del proper divendres dia 7 de març a les 12:00h.

Salutacions,

Félix

Hola a tothom! Dilluns passat (11-02-08) va sortir la convocatòria d’un seminari anomenat Matemàtica dia a dia. És un seminari que treu el CEP de Palma a partir d’una proposta que li vàrem fer des de la SBM-XEIX. Com veureu a la convocatòria, el seminari està dirigit a docents de Matemàtiques de l’Educació Primària i Secundària (de la illa de Mallorca) i tindré el plaer de coordinar-lo.

Adjunt el text de la proposta inicial del seminari per si voleu tenir més informació del mateix: Seminari Matemàtica dia a dia

Em consta que ja hi ha gent suficient per fer el seminari, així que vos anim a tots aquells que vos interessi participar. No deixeu passar aquesta oportunitat de fer reflexions sobre la nostra pràctica docent diària amb altres professionals amb les mateixes preocupacions i d’aprendre coses noves i dur-les a la pràctica. Ja sabeu que qualsevol dubte que tingueu me’l podeu demanar, bé deixant un comentari o bé via e-mail. Recordau que la data límit per inscriure’s és el dia 4 de març a les 12:00h i que cal, una vegada publicada la llista d’admesos, confirmar l’assistència al seminari abans de dia 7 de març a les 12:00h.

Salutacions,

Félix.

Hola a tots. Primer de tot disculpau perquè aquestes setmanes estic una mica enfeinat i no tenc massa temps per dedicar-hi al blog.

Fa unes setmanes vaig topar bussejant amb una web que ells cataloguen com “Portal de creación multimedia educativa”. Tenen un canal a Youtube anomenat Genmagic on podem trobar una sèrie de vídeos per emprar com un recurs més a l’aula. Està molt bé conèixer iniciatives com aquesta, preocupada per elaborar materials multimèdia.
Però el motiu d’aquesta entrada no és només donar a conèixer la web i els recursos sinó plantejar la necessitat de la revisió d’aquests materials. Hem de valorar si el material ens aporta aspectes beneficiosos, quines destreses fomenten i quins continguts treballen, si s’adequa al nivell dels nostres alumnes, etcètera. Si bé jo soc un convençut del profit que a l’educació en podem treure de les noves tecnologies (quan les deixarem de dir noves?), tenc ben clar que els recursos no són bons o dolents només pel fet que es presentin en un suport multimèdia o informàtic o en paper o amb escuradents. Jo vaig arribar a aquesta web a través del vídeo “Números decimales“. I han passat unes setmanes i encara no han corregit una errada que hi ha al vídeo. Tal vegada encara ni se n’han adonat… i la gent que l’ha vist sembla que tampoc. Vosaltres el trobau?

La “Universidad de Castilla La Mancha” (UCLM) té un portal interactiu anomenat UCLMTV on cada diumenge pengen un programa emès a la televisió autonòmica anomenat “UCLM al día”. El 23 de desembre de 2007 varen emetre el programa nombre 50: “Estudio sobre la Didáctica de las Matemáticas“. Aquest és un mini-reportatge d’uns cinc minuts on ens narren molt breument una de les propostes didàctiques que estan fent actualment a quatre centres de primària de Ciudad Real.

Jo trob molt bona idea això dels reportatges relacionats amb qüestions de la vida universitària.

Hola.

De vegades a les entrades del bLog, o a les meves intervencions a les reunions, me sentiu parlar de filosofies en l’ensenyament de les matemàtiques. Com que no tothom està familiaritzat amb aquesta terminologia vull dedicar una entrada per penjar un text on s’expliquen molt breument les característiques de quatre de les filosofies més definides en l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques: l’estructuralisme, el mecanicisme, l’empirisme i el realisme. És un text que vaig compondre el curs passat per explicar això als futurs mestres i està acompanyat d’una taula que sintetitza les característiques principals i d’exemples de cadascuna de les filosofies extrets de llibres de text (de fa uns anys i d’ara d’educació primària o primers cursos d’educació secundària). Com veureu no pos cap exemple de la filosofia realista. Això és perquè a dia d’avui no he trobat als llibres de text cap exemple que es pugui incloure dins d’aquesta filosofia (si qualcú troba qualque exemple per favor que m’ho enviï).

Vull aclarir que aquest text va ser creat amb la intenció de servir de suport a l’explicació que es fa a la classe i no com a text explicatiu per ell mateix. Per tant és molt esquemàtic. No obstant això, si algú té qualque dubte pot deixar el seu comentari i entre tots podem intentar trobar una resposta satisfactòria.

Salutacions,

Félix.

PDF adjunt: Filosofies EA matemàtiques

Fa uns dies, quan comentava els currículums (primària i secundària), un dels meus comentaris va ser que era necessari fer més èmfasi en la interconnexió dels diferents blocs de continguts. Avui per Internet he trobat, a la Sociedad Chilena de Educación Matemática, uns enllaços a dues conferències del Dr. Abraham Arcavi. Una d’elles es titula “Hacia una visión integradora de la enseñanza y el aprendizaje de las matemáticas” i va tenir lloc a Santiago de Chile aquest mes (Novembre 2007).

A aquesta conferència, el Dr. Arcavi conta una experiència que va dur a l’aula. Va propossar aquest problema:

El gráfico Cartesiano de las funciones y=ax+1 es una recta que forma un triángulo con los ejes coordenados. Lanzamos un dado común y sustituimos “a” por el valor obtenido. ¿Para qué valor de “a” el triángulo formado es isósceles? ¿Para qué valor de “a” se obtiene el triángulo de menor área? ¿Cuál es la probabilidad de que el área del triángulo formado sea menor que 1/6? ¿Cuál es la probabilidad de que el área del triángulo formado sea mayor que 1/2? (transparència 6)

El problema em sembla molt interessant. Però m’agradaria incidir en la importància del que deia de la connexió de tots els blocs de continguts. Per això pos uns quants comentaris que il·lustren el que passa si no es fa així:

(Això són transcripcions del que, en investigació en Didàctica de les Matemàtiques, s’anomenen entrevistes clíniques als alumnes que havien fet aquesta activitat a la classe. El ressaltat en negreta és meu)

A: “La verdad es que al principio vi el dado y pensé esto es probabilidades, pero no entendí como está relacionado. Pero después que tracé la recta empecé a entender cómo resolverlo…” “Las preguntas en clase son más fáciles. Nunca antes se me juntaron probabilidades con geometría analítica. Por ejemplo, en clase, hay una técnica para probabilidades, entonces yo sé que tengo que dibujar un “árbol”. Acá es más abstracto, solamente cuando tracé entendí lo que me pedían. … Una pregunta como ésta con geometría no vi nunca, no tenía idea por donde empezar. En clase yo sé que tengo que dibujar un árbol…”- Entrevistador: “¿Acaso la pregunta te pide un árbol?” -A: “No, pero así nos enseñaron, es el método de trabajo, acá no sabía cuál es el método.” (Transparència 9)

Entrevistador: “¿La preguntas son fáciles/difíciles?” -A: “Me imagino que si hubiera estudiado esto, lo hubiera podido resolver mejor” - Entrevistador: “¿No estudiaste estos temas?” -A: “Sí, pero no de esta forma” (Transparència 10)

Entrevistador: “¿La preguntas son parecidas, distintas a las que ves en clase?” -A: “Son distintas porque mezclan dos temas en una sola pregunta. En la clase, si es probabilidades, es eso sólo, si son funciones, es eso sólo. - Entrevistador: “¿Te interesaría que haya preguntas como estas que conectan distintos temas?” -A: “No, no creo. Me resulta más cómodo como es ahora. Es más simple. Pero, en realidad, si alguien me dice cómo hacer, yo diría, ¡ay!, ¿cómo no lo entendí antes?” (Transparència 11)

A: “Me resulta mejor estudiar como estudiamos en clase. Esto me parece raro. … Lo difícil es que acá tengo que entender primero… Acá hay probabilidades y pendientes, áreas y geometría, no se centra en una sola cosa… Puede ser que si hubiera estudiado estas preguntas raras que tienen más o menos de todo me las hubiera arreglado bien… ” (Transperència 12)

Molt esclaridor, no? Una altra cosa, vegeu tambè la relació que hi ha amb el que deia quan comentava les declaracions de la Sra. Presidenta de la RSME i els resultats de l’ Informe Pisa?

Hola. Ja he tingut temps de fer una primera lectura de l’esborrany del Currículum de Matemàtiques d’Educació Secundària. De manera similar a com ho vaig fer amb el currículum de Primària he fet unes observacions perquè les comentem entre tots.

Aquesta vegada sí he apuntat la pàgina on surt el fragment que es comenta i, per no fer una entrada del bLog massa llarga, he posat els comentaris a un arxiu PDF. El podeu trobar al següent enllaç: Comentari esborrany secundària

A més dels comentaris que he fet m’agradaria comentar-vos un parell d’impressions. Primer de tot, quan un llegeix l’esborrany de Secundària, després d’haver llegit l’esborrany de Primària, perceb que el de Secundària està més elaborat que el de Primària. Per fer els comentaris del currículum de Secundària no m’ha bastat amb una lectura molt ràpida, com sí vaig poder fer amb el de Primària. L’altre sensació és que aquest currículum de Secundària suposa una evolució quant a la importància que dona aquest a la contextualització i als problemes de la vida quotidiana, respecte a l’actual currículum de Secundària. No obstant això, com ja dic als comentaris, em sembla que es queda curt metodològicament ja que la connexió amb la vida real es fa sempre a posteriori i no com a gènesi dels conceptes.

Què és un histograma? És el mateix que un diagrama de barres?

Sembla que no tots tenim clar quina és la resposta. I si un comença a consultar llibres de secundària, d’universitat, Internet… acabam d’embullar-nos, perquè cadascú diu la seva.

A continuació pos els gràfics que crec són correctes:

Diagrama de barres: idoni per representar gràficament les dades d’una variable quantitativa discreta (o qualitativa). Les modalitats de la variable es representen a l’eix X i s’aixeca una barra d’altura igual a la freqüència de cada modalitat.

L’elecció de l’eix X per les modalitats i l’eix Y per les freqüències és arbitrària i no és estrany veure diagrames amb les modalitats a l’eix Y.

Histograma: s’utilitza per representar gràficament les dades d’una variable contínua (o quantitativa discreta amb moltes modalitats), que han estat agrupades en (intervals de) classes. A un eix (X) representam les classes, tenint en compte l’amplitud dels intervals, i a l’altre eix (Y) aixecam un rectangle d’àrea igual a la freqüència de la classe.

Una de les utilitats de l’histograma és poder veure de quina manera es distribueixen les dades (distribució de la variable). I com ja hem dit, als histogrames, a diferència dels diagrames de barres, no és l’altura el que determina la freqüència de cada classe, sinó l’àrea del rectangle. I això ho fan malament a molts de llibres de secundària. Si tots els intervals tenen la mateixa amplitud no hi ha problema, però si no és així i agafam una definició d’histograma que digui que hem d’aixecar un rectangle d’altura igual a la freqüència, llavors això no és un histograma (és una mena de diagrama de barres per a variables quantitatives contínues) i no ens serveix per veure la distribució de la variable.

No sé on radiquen les causes de la confusió però cal que almanco les institucions educatives, els docents i els llibres de text ho tinguin clar i deixin de confondre la gent. Vos anim a que pegueu una ullada als llibres de text que estau emprant a classe.

Per altra banda, “histogrames” com aquest, fet pel programa Excel (Anàlisi de dades), no ajuden molt a esclarir el tema:


Aquest és el resultat si demanam a Excel que faci un gràfic de barres (columnes) de les mateixes dades ja agrupades en intervals:


Quina és la diferència?

Aquesta definició ja m’agrada una mica més.

Una altra vegada faig en veu alta una pregunta que em va sorgir fa temps perquè em varen fer reflexionar al respecte. Us proposo una situació perquè, si voleu, us animeu a reflexionar també.

A una classe de tercer cicle de primària (la podem fer extensible a qualsevol altre nivell) ha arribat l’hora d’ensenyar a multiplicar nombres enters. Evidentment, primer mostram als alumnes la regla dels signes:

+ · + = +

+ · - = -

- · - = +

Un bon alumne, d’aquests que han rebut el missatge que es deriva de les nostres classes on intentam fer que raonin, ens diu: “La primera és evident. La segona entenc que si tens 5 · (-3) és com tenir cinc vegades un deute de tres euros i el resultat segueix sent un deute. Però la tercera d‘on surt? Per què negatiu multiplicat per negatiu és negatiu?”

Quan un reflexiona se n’adona que les dificultats no només es troben en la justificació de la regla dels signes sinó que també s’entra en el terreny del propi concepte de nombre negatiu i el que significa operar amb aquests tipus de nombres. I un debat molt més profund passaria per parlar de si els nombres negatius els consideram una conseqüència d’una sèrie d’axiomes i termes definits d’una determinada manera o si, recíprocament, els axiomes i definicions els cream perquè organitzin els fenòmens associats als nombres enters.

Qui vulgui i l’interessi, després de reflexionar una mica el tema podeu pegar una ullada al següent document, on es fa una revisió des de la didàctica de la matemàtica de les diferents justificacions de la regla dels signes que s’han emprat al llarg de la història:

http://cumbia.ath.cx/ugr/phmc/PDF/GomezB.pdf

Next Page »