Blog de Félix

Fa una setmana tots els medis de comunicació es varen fer ressò d’una notícia que llançava la NASA coincidint amb el seu 50 aniversari: hi ha proves per afirmar que existeix aigua a Mart. I com cada pic que hi ha novetats d’aquestes característiques sorgeix l’eterna pregunta: hi ha vida fora del nostre planeta?

Sembla que el més probable és que es demostri l’existència de microorganismes fins i tot a llocs on les condicions no són massa favorables. Però trobarem qualque dia un tipus de vida més evolucionada? Fins i tot vida intel·ligent? Una de les vies que s’està utilitzant per trobar vida extraterrestre intel·ligent és filtrar el renou de l’espai cercant a determinades freqüències emissions artificials (parescudes a les que emitim nosaltres de ràdio o televisió). Els criteris per cribar el que és un candidat a emissió d’una vida extraterrestre trob que són molt interessants (un d’ells és que hi hagi certa regularitat).

I si trobam vida extraterrestre intel·ligent (o ens troben ells a noltros) i s’estableix un contacte, com ens podrem comunicar amb ells?  Idò aquesta va ser una de les qüestions en la que va treballar el matemàtic Hans Freudenthal fa unes dècades. Sí, el mateix Hans Freudenthal del que vos he parlat qualque pic, aquell matemàtic de l’escola holandesa que es va dedicar a la didàctica de les matemàtiques i va desenvolupar la filosofia realista de l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques i l’anàlisi fenomenològica.

Doncs Freudenthal va crear un llenguatge anomenat LINCOS basat en les matemàtiques (per això diuen que les matemàtiques són el llenguatge universal?) No sé si recordau la pel·lícula Contact [viquipèdia] (basada en una novel·la de Carl Sagan) on detecten un missatge provinent de l’espai. Doncs el missatge que capten està en una variant del llenguatge LINCOS de Hans Freudenthal.

Avui he trobat visitant la web “Planeta Matemático” la següent notícia que va aparèixer a elperiodico.com. Es tracta dels típics cercles que apareixen als cultius d’un dia per l’altre. Hi ha moltes de teories sobre el seu origen (la menys fantasiosa és que es tracta de vàndals o dels propis agricultors que volen fer-se publicitat). Aquesta ocasió el dibuix ha cridat l’atenció perquè han desxifrat que es troba el nombre PI dins el missatge dels cercles. Curiós, no?

Duim ja uns mesos d’esgotadora campanya electoral on cada partit diu la seva (a pesar que els medis només donin difusió a dos dels partits). Aquest diumenge anirem a votar (els que vulguem) i decidirem democràticament quin partit tindrà la majoria suficient per governar el país. Ja analitzarem matemàticament els resultats perquè sempre és una activitat que jo trob molt adient i positiva (i ja tornarem a parlar de la Llei d’Hondt).

Però en aquesta ocasió no vull parlar del sistema electoral sinó d’un fet que he constatat durant aquesta campanya. L’atur ha davallat i també ha pujat! Ara és el moment que deim que com és possible una cosa i la contrària. No vull fer cap consideració política ja que cadascú té la seva opinió, però sí que vull analitzar el més objectivament aquestes afirmacions dels dos grans partits polítics.

Als debats hem vist com el Sr. Rajoy treia un gràfic (crec recordar de barres) on es mostrava com l’atur havia pujat els darrers anys. Però al seu torn, el Sr. Zapatero va treure un altre (crec que de línies) on es mostrava com l’atur havia davallat els darrers anys. Clar, el ciutadà que veu això en aquest moment no pot sinó dubtar de la veracitat d’algun dels dos gràfics.

Bé, idò cal dir que tots dos gràfics eren correctes. I com pot ser possible? Doncs perquè encara que tots dos parlaven de l’atur, no ens varen explicar amb claredat que parlaven en termes distints. El Sr. Rajoy parlava en termes absoluts, és a dir, el gràfic mostrava l’evolució del nombre de persones que hi ha apuntades a l’atur. I és un fet que hi ha més persones apuntades a l’atur, respecte a fa quatre anys. Per altra banda, el Sr. Zapatero parlava en termes relatius, és a dir, el gràfic mostrava l’evolució del percentatge del total de població que està apuntada a l’atur. I és un fet que el percentatge de persones apuntades a l’atur ha davallat els darrers quatre anys.

Torn a dir que no vull fer una valoració política. Des d’un punt de vista matemàtic jo trob més encertada la visió en termes relatius. Posarem un exemple extrem. Imaginem una població de 100 habitants on 50 d’ells no fan feina. Suposem que deu anys després la població és de 1000 habitants on 51 d’ells no fan feina. Crec, i això ja és una opinió meva, que no seria molt just criticar els governants en aquest cas perquè l’atur hagi pujat, tenint en compte el total d’habitants. No obstant això com a ciutadans sí que podem exigir els nostres governants (i opositors) que facin tot el que hagin de fer per donar feina a aquestes 51 persones que volen fer feina i no poden.

Una cosa molt pareguda va passar amb els gràfics de la inflació, on el Sr. Rajoy parlava de la inflació puntual i el Sr. Zapatero parlava de la inflació mitjana.

Crec que el ciutadà ha de tenir una suficient alfabetització matemàtica per, almenys, entendre la informació que li arriba per després poder decidir quin criteri vol seguir.

Salutacions,

Félix.

Fa una setmana es varen fer públics els resultats de les proves PISA 2006. Respecte a les anteriors proves (2003), Espanya ha davallat cinc punts a l’àrea de Matemàtiques (de 485 a 480). Per tant podem afirmar que seguim tan malament com abans. Això no sorprèn si tenim en compte que no hem canviat res del que ensenyam i de com ho ensenyam.

El que sí sorprèn són les declaracions que va fer la ministra qualificant de “acceptables, encara que millorables” els resultats de Matemàtiques. Per a mi no hi ha res d’acceptable en aquests resultats que ens situen 18 punts per davall de la mitjana dels països de la OCDE. Si aquesta és la visió que es te des del Ministeri d’Educació anem malament. El primer pas per intentar resoldre qualsevol problema és reconèixer que es te un problema i sembla que a aquesta fase encara no se vol arribar.

En qualsevol cas, si els resultats en Matemàtiques són millorables, quines mesures adoptarà el ministeri per aconseguir aquesta millora? No crec que quedar-se esperant una altra vegada els mateixos resultats a les següents proves (2009) sigui una bona postura.

Salutacions,

Félix.

Fa pocs mesos va aparèixer una notícia als diaris. Es tracta de la presidenta de la Real Sociedad Matemática Española, Olga Gil Medrano, que resta importància al fet reiterat que els alumnes espanyols estiguin sempre a la cua de qualsevol prova que es faci de Matemàtiques. Consider molt desafortunat aquest comentari tenint en compte el càrrec que ocupa. Dos arguments a favor del que diu, des del meu punt de vista també desafortunats, són “la pèrdua de la cultura de l’esforç” (la culpa és de l’estudiant) i “el fet que els nostres estudiants no estiguin acostumats a resoldre aquest tipus de proves no vol dir que estiguin pitjor formats” (és que demanen coses molt estranyes). Si bé el primer argument és un factor que sí influeix, no ho consider determinant (un s’esforça si li agrada una cosa o si fan que li agradi). Ara, el segon argument ja em sembla que frega l’absurd. Qualsevol que conegui les proves PISA sap que el que demanen són problemes reals o contextualitzats. Què vol dir que els nostres alumnes no estan acostumats a fer aquest tipus de problemes? Si no estan acostumats és que no feim les coses bé. I pitjor encara, això serveix per desprestigiar les proves? Jo crec que no, en tot cas desprestigia el nostre sistema d’ensenyament i a la gent que segueix aferrant-se a ell perquè és molt més còmode.

No vos perdeu també el comentari de “qui no valgui que faci FP en lloc de Batxillerat” (traducció capciosa meva però que capta l’essència del que diu). A més, què no sap que per fer un Grau Superior has de tenir Batxillerat?

Amb representants d’una societat matemàtica que diuen aquestes coses, qui necessita enemics de la causa a fora? No sé que deu opinar la “Comisión de Educación de la Real Sociedad Matemática Española” de les declaracions de la seva presidenta.

Salutacions,

Félix.

PD: Per que quedi clar, la meva intenció no és criticar la persona, que no tenc el plaer de conèixer i ben segur que ho va fer amb la seva millor intenció. Vull deixar constància que, com diu el títol, consider molt desafortunades les declaracions i els arguments emprats per defensar la seva posició.