Encontres anumèrics

Durant les passades festes de Sant Marçal (30 de juny), jo i les meves filles ens atracàrem a plaça per sopar d’un entrepà i un refresc. Com sempre, procuràrem escollir d’entre les paredetes aquelles que fossin dutes per estudiants, a ser possible del terme. I és així que recalàrem al mostrador dels joves de l’institut. Bon gènere i ben tractats. La jove que ens atengué (havia acabat 3r d’ESO) feu el compte d’una hamburguesa, dos entrepans de llom i tres aigues. La calculadora li mostrà un 12,50 i… fins aquí res estrany. Però en rebre el bitllet de 20€ que sortí de la meva butxaca amb la seva mà esquerra, aquella al·lota aprofità la dreta per posar mà a la calculadora que li havia de dir el canvi que m’havia de tornar. En un compte d’aquest estil, realment s’ho paga fiar-se més dels dits i de la maquineta que del cap? No som capaços de combinar el càlcul mental amb un bon ús de la calculadora?

Aquest estiu, Rosalia Bilbao em va fer arribar tot un clàssic: l’home anumèric de John Allen Paulos editat fa molts anys a la col·lecció metatemas de l’editorial Tusquets. No l’havia llegit fins ara però molts dels professors i professores que m’han anat ensenyant coses durant els anys passats en cursets als CEPs ben segur que sí. En el llibre he anat reconeguent aquesta o aquella altra anècdota interessant que havia servit per il·lustrar adesiara aquest o aquell altre tema concret. Es tracta d’un llibre que recull un extens ventall de situacions en les que les mancances matemàtiques produeixen efectes poc desitjats. És, penso, la versió escrita d’aquella mirada matemàtica que no podem evitar si anem pel món amb el cap obert. Per això m’ha semblat un espai interessant per centrar els comentaris d’un blog.  I aquí el teniu. Es tracta de parlar d’aquelles situacions amb les que me vagi trobant en què un coneixement una mica més ric en matemàtiques hauria pogut beneficiar la persona o persones que protagonitzin l’anècdota.

M’agradaria, emperò, fer una puntualització. En cap moment, els comentaris que faré pretenen menystenir la persona o persones que protagonitzin l’anècdota. Algunes vegades, fins i tot, estarà bé entonar el mea culpa i pensar si des de la meva posició professional com a docent de matemàtiques estic treballant en la direcció correcte per evitar-ho.