En ser gran vull ser conferenciant (famòs)
Avui llegint el diari he sabut que el Sr. Al Gore per fer una conferència al 10è congrés nacional de l’empresa familiar (aquí teniu el programa) ha cobrat 240 000 euros. I cada assistent a la conferència havia de pagar 1200 euros.
Tenint en compte que l’únic que diu aquest bon homo és el que tothom sap però que només ho dic de manera atractiva (molta dialèctica i presentacions multimedia), crec que d’aquí uns anys montaré una farsa confereciant: podria parlar del fantàstic que són els polinomis (o de les bases de Gröbner si en Xesc m’ajuda 
), del bo que són els escuradents per la salut, o de qualque cosa banal.
El problema és que, abans, he de fer un poc de propaganda i ser famòs, per així recaudar bastant (què tal uns 250 000 euros; no puc ser menys que en Gory )
Actualització: un conferenciant popular ha de tenir el seu propi estil. Què vos sembla un com aquest (alerta!: contingut no recomanable per menors de 25 anys!, podeu tornar boietes):
Hola Xavi.
23 Octubre 2007, 3:02 pmCrec que amb el comentari de l’altre dia i el d’avui queda clar que el Sr. Al Gore t’agrada molt
De totes maneres no sé si també tens cap cosí físic que digui el contrari, però crec que, sense valorar qui és el missatger o si és el més idoni per dir-ho, el missatge és ben clar i amb el suport de molts d’estudis científics. Per altra banda no comparteixo la teva opinió que sigui una qüestió banal.
Quant al video és molt graciós. Quina quantitat de ximpleries que diu aquest home. El millor de tot és que basa el seu argument de que les “Nintendo” són obra del dimoni en retalls de premsa que no fan referència a cap videojoc sinó a la sèrie de TV japonesa “Pokemon” (es pot llegir “TV Cartoon” al full que té).
Salutacions,
Félix.
Hola
24 Octubre 2007, 12:30 amem sap greu obrir-te els ulls, però no crec que et paguin 250000E per explicar bases de Grobner, pero molt flashy-multimedia que ho facis (i si ho fas molt multimedia, els assistents desenvoluparan un tumor benigne al cap de 8 anys que després esdevindrà maligne, i encara et denunciaran i els hauràs de pagar per bons, mare de déu senyor!). Crec que seria més fàcil montar una maranya tipus
Sokal, jo què sé, explicant com aplicar la teoria de catàstrofes per planificar la voladura d’hotels en zones turístiques caòtiques i no orientables. Per ventura et conviden a Cancun. O a S’Arenal.
Félix, deixa’m puntualitzar: jo no vaig dir que el canvi climàtic fos una qüestió banal, sinó que podia explicar coses i coses banals. Sobre n’AG, no és que m’agradi o me deixi d’agradar específicament. Criticava el seu comportament (un poc hipòcrita)
Xesc, brillant, però potser sí que me pagarien 250000 euros per les bases de Gröbner. Només ho hem de vendre. Segurament a n’AG li pagarien 250.000 € si en parlàs. Per què no a nosaltres
Gràcies per la retroalimentació (alias feed-back)
24 Octubre 2007, 7:48 amEs tracta de fer-se famós abans (mira el tio que va tupar l’equatoriana al metro, ara cobra per fer declaracions a la premsa!), després pots contar el que vulguis. Què creus que cobra n’Aznar per les seves conferències?
Anant en sèrio, si una persona famosa (la paraula clau és famosa) assumís la causa de l’anumericitat, i preparàs una bona conferència sobre els perills de la incultura numèrica i en fes bolos, podria perfectament cobrar els 250000E i a més fer-nos un favor a tots. I guanyar un Nòbel de la pau, perquè segurament si la campanya tingués èxit al món hi hauria més cultura i menys malentesos. Bé, no ho sé, els darrers que van fer una cosa així varen ser primer Napoleó amb el seu exèrcit, i després el congrès de Viena. Cito a Marek Kordos:
“Sovint s’oblida que el Congrés de Viena decidí, entre d’altres coses, que l’única protecció contra `accidents’ com les conquestes de Napoleó era establir un sistema educatiu extensiu similar al francès, és a dir, amb les matemàtiques com a matèria dominant. Per aquesta raó, arreu d’Europa, de l’Atlàntic als Urals, sorgí una situació que, de tan familiar que ens és, sembla una llei de la natura: la matèria més important són les matemàtiques i el professor més important (i el més temut), el de matemàtiques. S’hauria de recordar que fou l’exercit de Napoleó que (indirectament) obtingué aquesta victòria per a les matemàtiques. El declivi actual del status de les matemàtiques, i encara més, dels matemàtics, suggereix que seria útil que reflexionàssim sobre com podríem augmentar el respecte pels matemàtics, per exemple donant un ensurt a la societat.”
25 Octubre 2007, 1:21 amEstic impressionat. Gràcies Xesc per infundar-me tanta cultura (en sèrio)
25 Octubre 2007, 7:37 amTenia la cita a ma (fa poc l’havia emprat en l’article de matemàtiques per al volum del segle XIX de la Història de la Ciència a les Illes Balears), no creguis.
25 Octubre 2007, 11:27 pm