Un ordinador quimèric

Fa temps tenia un Amiga 500. Bàsicament l’utilitzava per jugar, encara que feina els meus pinitos amb el Deluxe Music, Deluxe Paint o Deluxe Video (i menys amb el Workbench). En aquella època em sorprenia molt la capacitat gràfica que tenia el meu ordinador davant els nous 286/386 que venien equipats amb el MSDOS 5.0 (com a màxim)…

Bé, pensant en això l’altre dia de pagès, vaig pensar que hi havia una característica d’aquests ordinadors que ara per ara podria estar molt valorada: era que tot ho incorporaven al teclat (de fet, en aquells moments només tenien la disquetera i la RAM (de 500KB!); no tenien disc dur!). És a dir, tenien una certa portabilitat: només necessitavem el monitor (i opcionalment el ratolí/joystick) per córrer coses

Ara per ara els ordinadors, crec, avancen cap a això: la portabilitat, el reduir l’espai que necessites i tenir-ho tot integrat. Exemples d’això són els portàtils d’avui en dia (ho tenen tot: pantalla, teclat, ratolí, disc dur, etc.), els imacs (tot està a la pantalla; només necessites teclat i ratolí extres), els macminis (redueixen la CPU; et fa falta teclat, ratolí i monitor), …

Tots aquests trastos tenen i els fan falta una sèrie de coses. De tots aquests (i de tots els que jo conec), no n’hi ha cap que sigui com l’amiga 500 en versió moderna, és a dir, que només li faci falta el monitor (seria com un portàtil sense monitor). Tenint en compte que el monitor és un dels components que més costa, podríem dissenyar un ordinador quimèric que constàs de:

  1. Un teclat on hi estigués integrat tot (a l’estil portàtil). El xulo seria a més que es pogués obrir fàcilment per poder substituir peces
  2. Un ratolí de bolleta integrat en el teclat
  3. Disc dur (ja que esteim podríem incloure els moderns SSD)
  4. 1/2 USB
  5. 1 DVD-ROM/RAM
  6. Dispositius de sortida de vídeo i so: DVI, HDMI, VGA, JAC
  7. Wifi abgn

Per mi això me bastaria, i crec que a molts també. Podria costar poc, uns 300 euros o menys (sobretot si passàssim de dobles nuclis i coses per l’estil).
Res, una reflexió: els dissenys antics potser es poden aprofitar

3 comentaris

  1. cesc:

    Com a usuari (i més esclau que amo) d’un minimac, de diversos powerbooks i d’un imac (si, soc un viciós, què passa!), crec que cal avsiar-te d’un problema: les coses petites s’encalenteixen!. El minimac té el ventilador engegat tot el dia, el portatil en el que ara escric, i on he estat fent feina variada tot l’horabaixa, té la cpu en aquests moments a 79 graus (ups l’aturo, adéu)

  2. Xavi (Bordoy):

    Bé, tot depèn del consum i la resistència de l’aparell. És cert que quan més petit, major resistència, i més calor. Però bé no es pot tenir tot. Per altra banda, esteim en bon camí per reduir això (ordinadors quàntics i biològics)

  3. defaultBlog d’en Xavi » Blog Archive » El que vaig imaginar existeix:

    […] un temps vaig imaginar com seria un ordinador quimèric. Doncs a títol informatiu, he descobert avui de casualitat que […]

Deixa un comentari