Un ordinador quimèric
Fa temps tenia un Amiga 500. Bà sicament l’utilitzava per jugar, encara que feina els meus pinitos amb el Deluxe Music, Deluxe Paint o Deluxe Video (i menys amb el Workbench). En aquella època em sorprenia molt la capacitat grà fica que tenia el meu ordinador davant els nous 286/386 que venien equipats amb el MSDOS 5.0 (com a mà xim)…
Bé, pensant en això l’altre dia de pagès, vaig pensar que hi havia una caracterÃstica d’aquests ordinadors que ara per ara podria estar molt valorada: era que tot ho incorporaven al teclat (de fet, en aquells moments només tenien la disquetera i la RAM (de 500KB!); no tenien disc dur!). És a dir, tenien una certa portabilitat: només necessitavem el monitor (i opcionalment el ratolÃ/joystick) per córrer coses
Ara per ara els ordinadors, crec, avancen cap a això: la portabilitat, el reduir l’espai que necessites i tenir-ho tot integrat. Exemples d’això són els portà tils d’avui en dia (ho tenen tot: pantalla, teclat, ratolÃ, disc dur, etc.), els imacs (tot està a la pantalla; només necessites teclat i ratolà extres), els macminis (redueixen la CPU; et fa falta teclat, ratolà i monitor), …
Tots aquests trastos tenen i els fan falta una sèrie de coses. De tots aquests (i de tots els que jo conec), no n’hi ha cap que sigui com l’amiga 500 en versió moderna, és a dir, que només li faci falta el monitor (seria com un portà til sense monitor). Tenint en compte que el monitor és un dels components que més costa, podrÃem dissenyar un ordinador quimèric que constà s de:
- Un teclat on hi estigués integrat tot (a l’estil portà til). El xulo seria a més que es pogués obrir fà cilment per poder substituir peces
- Un ratolà de bolleta integrat en el teclat
- Disc dur (ja que esteim podrÃem incloure els moderns SSD)
- 1/2 USB
- 1 DVD-ROM/RAM
- Dispositius de sortida de vÃdeo i so: DVI, HDMI, VGA, JAC
- Wifi abgn
Per mi això me bastaria, i crec que a molts també. Podria costar poc, uns 300 euros o menys (sobretot si passà ssim de dobles nuclis i coses per l’estil).
Res, una reflexió: els dissenys antics potser es poden aprofitar
Com a usuari (i més esclau que amo) d’un minimac, de diversos powerbooks i d’un imac (si, soc un viciós, què passa!), crec que cal avsiar-te d’un problema: les coses petites s’encalenteixen!. El minimac té el ventilador engegat tot el dia, el portatil en el que ara escric, i on he estat fent feina variada tot l’horabaixa, té la cpu en aquests moments a 79 graus (ups l’aturo, adéu)
28 Octubre 2007, 12:57 pmBé, tot depèn del consum i la resistència de l’aparell. És cert que quan més petit, major resistència, i més calor. Però bé no es pot tenir tot. Per altra banda, esteim en bon camà per reduir això (ordinadors quà ntics i biològics)
29 Octubre 2007, 8:34 am[…] un temps vaig imaginar com seria un ordinador quimèric. Doncs a tÃtol informatiu, he descobert avui de casualitat que […]
25 Gener 2008, 1:40 pm