Comentaris a: Proposta matematico-publicacionera! http://blogs.xeix.org/xavi/2007/11/14/proposta-matematico-publicacionera/ El blog del soci núm. 79 Tue, 06 Jan 2009 21:54:55 +0000 http://wordpress.org/?v=wordpress-mu-1.2.1 Per: Xavi http://blogs.xeix.org/xavi/2007/11/14/proposta-matematico-publicacionera/#comment-64 Xavi Thu, 15 Nov 2007 19:32:47 +0000 http://blogs.xeix.org/xavi/2007/11/14/proposta-matematico-publicacionera/#comment-64 Uau!. No sabia el de l'índex H! Realment si vols la meva opinió, encara que és un gran problema (quasi tan gran com saber la qualitat d'un professional mitjançant el seu currículum exhaustiu), hi hauria algunes coses que ajudarien: * definir tots els possibles ítems puntuables (publicacions, doctorants, premis, índex de col·laboració amb altres persones d'impacte, etc.) * classificar-los * definir diverses mesures (això me sona familiar ;-) ) sobre aquests ítems Realment, la decissió de saber quin és el "millor matemàtic del 2007" o saber si "aquest matemàtic és prou bo per rebre una subvenció" s'hauria de determinar simplement per la mesura que es collís. A nivell governamental simplement s'hauria de decidir quina mesura collir. Moltes vegades això de puntuar a gent no es fa a nivell "objectiu" (no s'especifica objectivament a les bases què val què) si no que són els de l'administració/ANEP/... els que decideixen si allò val 2 o val 5. M'explic? En primer lloc, s'haurien de suprimir les valoracions subjectives dels temes en els que s'involucra els duros (ja que els € que t'enduus són una cosa objectiva!) I en segon lloc, s'haurien d'armonitzar els índexs (això passa per fer índexs més generals) (me refereix a fer un índex el qual el H sigui un cas particular) (com la mitjana aritmètica ho és de la mitjana generalitzada) (i dir jo tenc un índex G(1, \alpha, 6) = 7) Uau!. No sabia el de l’índex H!

Realment si vols la meva opinió, encara que és un gran problema (quasi tan gran com saber la qualitat d’un professional mitjançant el seu currículum exhaustiu), hi hauria algunes coses que ajudarien:
* definir tots els possibles ítems puntuables (publicacions, doctorants, premis, índex de col·laboració amb altres persones d’impacte, etc.)
* classificar-los
* definir diverses mesures (això me sona familiar ;-) ) sobre aquests ítems

Realment, la decissió de saber quin és el “millor matemàtic del 2007″ o saber si “aquest matemàtic és prou bo per rebre una subvenció” s’hauria de determinar simplement per la mesura que es collís.

A nivell governamental simplement s’hauria de decidir quina mesura collir. Moltes vegades això de puntuar a gent no es fa a nivell “objectiu” (no s’especifica objectivament a les bases què val què) si no que són els de l’administració/ANEP/… els que decideixen si allò val 2 o val 5. M’explic?

En primer lloc, s’haurien de suprimir les valoracions subjectives dels temes en els que s’involucra els duros (ja que els € que t’enduus són una cosa objectiva!)

I en segon lloc, s’haurien d’armonitzar els índexs (això passa per fer índexs més generals) (me refereix a fer un índex el qual el H sigui un cas particular) (com la mitjana aritmètica ho és de la mitjana generalitzada) (i dir jo tenc un índex G(1, \alpha, 6) = 7)

]]> Per: cesc http://blogs.xeix.org/xavi/2007/11/14/proposta-matematico-publicacionera/#comment-63 cesc Thu, 15 Nov 2007 16:54:09 +0000 http://blogs.xeix.org/xavi/2007/11/14/proposta-matematico-publicacionera/#comment-63 El problema de dissenyar un mètode objectiu d'avaluació de la producció científica vé de lluny, i és cada cop més important, ja que cada cop sóm més els que lluitam per subvencions, places, etc. La darrera, ara ens haurem d'acreditar (una comisió que es renovarà cada any haurà de posar una nota objectiva, de 0 a 100, al nostre currículum, i haurem de passar de no sé quin mínim) si volem presentar-nos a oposicions; al CSIC ja ho fan fa estona, i el seu algoritme, per exemple, és terriblement esbiaixat contra els matemàtics. Darrerament s'ha posat molt de moda l'<a href="//en.wikipedia.org/wiki/Hirsch_number" rel="nofollow">índex h</a>, que segueix una filosofia inversa a l'ATP: un bon any pot comptar al cap de diversos anys, si va ser excepcionalment bo i compensa que els següents no hagin estat tan bons. La teva idea és molt bona, molt interessant, i si l'implementassis en un esquema clar i raonable i certament objectiu (ai! encara estic escaldat de la darrera avaluacio del meu grup a la convocatòria de grups competitius local!), segurament et convidarien a donar conferències per moltes universitats i oficines d'avaluació de ciència. No amb el cachet den Gore, però per qualque cosa se comença! No se qui haurà estat el millor matemàtic del 2007, estic una mica allunyat de les mates pures. El 2006 va ser l'any Perelman, sense dubte. I un dia d'aquests tenim per Palma, dins el cicle d'Art i Ciència, el que és segurament el millor matemàtic espanyol dels darrers anys, en Xavi Gràcia. El problema de dissenyar un mètode objectiu d’avaluació de la producció científica vé de lluny, i és cada cop més important, ja que cada cop sóm més els que lluitam per subvencions, places, etc. La darrera, ara ens haurem d’acreditar (una comisió que es renovarà cada any haurà de posar una nota objectiva, de 0 a 100, al nostre currículum, i haurem de passar de no sé quin mínim) si volem presentar-nos a oposicions; al CSIC ja ho fan fa estona, i el seu algoritme, per exemple, és terriblement esbiaixat contra els matemàtics. Darrerament s’ha posat molt de moda l’índex h, que segueix una filosofia inversa a l’ATP: un bon any pot comptar al cap de diversos anys, si va ser excepcionalment bo i compensa que els següents no hagin estat tan bons.

La teva idea és molt bona, molt interessant, i si l’implementassis en un esquema clar i raonable i certament objectiu (ai! encara estic escaldat de la darrera avaluacio del meu grup a la convocatòria de grups competitius local!), segurament et convidarien a donar conferències per moltes universitats i oficines d’avaluació de ciència. No amb el cachet den Gore, però per qualque cosa se comença!

No se qui haurà estat el millor matemàtic del 2007, estic una mica allunyat de les mates pures. El 2006 va ser l’any Perelman, sense dubte. I un dia d’aquests tenim per Palma, dins el cicle d’Art i Ciència, el que és segurament el millor matemàtic espanyol dels darrers anys, en Xavi Gràcia.

]]>