Integració
Dilluns, dimarts i dimecres vàrem fer a l’Institut la Setmana Intercultural (a proposta del departament de Socials). Es tracte de què cada curs elegia un país (normalment perquè algun alumne d’aquest curs hi havia viscut o nascut) i cada professor preparava material sobre aquell país de la seva assignatura el dilluns i dimarts (per exemple al dept. de Matemàtiques es va proposar la comparació de la població entre Mallorca i el país en qüestió, la superfície, relacions entre les diverses monedes, etc.) i dimecres s’exposava.
Amb els meus alumnes de 3r de diversificació (que per cert vàrem elegir Alemanya) vaig fer un poc de tot: des de comparació de superfícies i poblacions i representació dels climes de les principals ciutats fins a banderetes per penjar i esquemes sobre les principals àrees naturals, …. Al final va sortir molt bé i encara que no vàrem guanyar cap dels tres premis, n’estic molt orgullòs. A més puc dir que tots els alumnes (de l’institut) es varen portar molt bé i que hi va haver molt de nivell.
Bé, al que anava: hi va haver un estand del Marroc que va causar sensació. Dintre de les activitats hi havia un taller d’escriptura àrab, on na Fatijah (de 1r) escrivia en àrab la frase que un volia. I na Sabah (de 3r) feia henna. Jo no vaig poder resistir la tentació i vaig escriure’m al braç el meu nom (Henna sense aixugar-se i Henna una vegada dutxat)
Això va fer que volgués saber més sobre la cultura àrab. Me va donar la sensació d’integrar-me (d’una manera molt supèrflua, per suposat) dins una altra cultura i vaig pensar quants de nosaltres encuriosim als estrangers que vénen a Mallorca amb la nostra cultura com aquella experiència ho va fer a tots els alumnes que visitaven l’estand. Potser ens faci falta no tant imposar una cultura sinó despertar l’interès de les persones respecte d’aquesta. No m’enteneu malament, no dic que no haguem de defensar la cultura, però moltes vegades s’imposa i això no està bé. A més, moltes vegades també els que aboguen per imposar-la, no tenen gaire (o gens) coneixements sobre les altres. Abans d’exigir que els altres coneguin la nostra cultura, potser hauríem de voler conèixer les altres.
Per cert, la henna diuen que dura una setmana. Ja veurem. Me la vaig fer dimecres i avui divendres està igual de bé….
10 Abril 2009, 3:32 pmEm sap greu, però (esper que) l’únic “ramalasso fatxa” que tenc és preciament la defensa de la nostra cultura/tradicions, o del poc que ens en queda, si cal a cop de martell. Quan vaig pel món, ni que sigui per uns dies, el primer que faig és mirar d’adaptar-me on som, aprendre com a mínim quatre paraules bàsiques, procurar conèixer els costums locals per no xocar amb ells i no ser xocat, i aprendre coses. Però, per exemple (avui venc escaldat) si hi ha països on el més normal del món és fumar, xerrar pel mòbil, cridar-se els uns als altres i montar tota classe de xivarri al cines, i si hi vaig m’aguant (i m’ha passat), el mínim que poden fer els que venen d’aquests països i van als nostres cines és saber que aquí molesten si ho fan, i no inflar-se quan ve l’acomodador a dir-lis que aturin. Sí, brètols n’hi ha per tot, em direu. Però el que aquí és una bretolada per alguns de fora és el més normal.
Doncs això, crec que si qualcú vé a viure per aquí per gust, o perquè no té més remei, o obligat, el mínim que pot fer és conèixer els nostres costums, acceptar-los, adaptar-s’hi, i certament no perdre la seva cultura, però tampoc no rebutjar la nostra. Aquí no venem les filles per casar-les, aquí no fem patir gana als nostres fills per purificar-los, aquí no tupam “lo normal” a les nostres dones, i han d’entendre que si volen viure aquí, no ho poden fer, encara que per ells sigui tradicional. Aquí xerram en català, aquí procuram sempre passar desapercebuts, aquí procuram no ficar-nos en la vida dels altres, aquí estimam la nostra terra i procuram no embrutar, i han d’entendre que si volen viure aquí, això és el que esperam d’ells (ups, sembla que hi ha més d’un governant que pareix immigrant no adaptat….). Ah, i he de poder posar un problema de probabilitats amb cartes sense que un estudiant em vingui i em digui que la seva religió li prohibeix pensar en un problema sobre un joc d’atzar, i que és injust que jo li posi un zero perquè no l’ha fet (sí, de barruts també en tenim de locals, però aquesta encara no l’havia sentida).
No, Xavi, em sap greu, crec que hem d’exigir que els immigrants coneguin i acceptin la nostra cultura i les nostres tradicions i la nostra llengua, amb examen com als països nòrdics si cal. Encara que siguin metges (genuflexió!). I estic segur que no hi ha cap mallorquí que, com tu, a la mínima que en té l’oportunitat, no s’interessi pels costums i tradicions dels altres.
A banda d’això, estàs molt mono amb el teu tatuatge!
17 Abril 2009, 7:27 pmHola Xavi. La setmana passada quan vares publicar aquesta entrada la vaig llegir i he de dir que em va agradar molt i estic molt content que els centres educatius posin en marxa iniciatives d’aquest tipus. A més trob molt encertada la reflexió que fas al final: val més despertar l’interès per una cultura i incentivar la integració que no pas intentar imposar-la (tal vegada s’hauria de fer un estudi per veure quines mesures tenen millor resultats a la ciutadania: els incentius o les imposicions).
Cesc, he de dir que al final m’he decidit a escriure el comentari pel que has deixat tu. Hi ha un parell de coses amb les que no hi estic d’acord. Està clar que qui viu a un lloc ha de conèixer els costums i la cultura d’allà, però no necessàriament ha de fer exactament el mateix que els altres, sempre que sigui respectant els altres i les normes establertes. Generalitzes i a més poses cassos extrems, reals i que hem vist aquests dies a les notícies, però per a això ja tenim unes lleis i una justícia (la qual em comença a preocupar com està funcionant, però és un altre tema). Independentment de la cultura i procedència de cadascú, hi ha una llei que és per tothom. No pots pegar a una dóna perquè tenim una llei que així ho diu i així ho vol la majoria de la ciutadania. Per cert, crec que no totes les dónes que estan morint per violència de gènere són a mans d’immigrants ni molt manco. Sense anar a aquests casos, a l’exemple del cinema que poses jo crec que tornes a generalitzar i no és pas un tema de cultura sinó d’educació i te puc assegurar que jo m’he trobat una persona gran (perquè també s’acostuma a fer la generalització dels joves) i mallorquina parlant amb el mòbil al meu costat amb la pel·lícula ja començada. I em sembla que sobreestimes en gran mesura la cultura que sents com a teva si penses que no hi ha cap mallorquí (com podria dir qualsevol altra cultura) que passi totalment dels costums i tradicions dels altres.
Una altra cosa, m’estic començant a plantejar si no hauríem de quedar cada quinze dies per prendre cafè tots 3 i ens contam les coses i ens estalviaríem haver d’escriure tant :-p
18 Abril 2009, 5:18 pmSalutacions,
Félix.
Félix, moltes gràcies pels comentaris. Chapeau!. De veres. Estic totalment d’acord amb tu.
Crec que no hem de confondre cultura amb comportament individual de les persones; ni tampoc amb comportament històric en un període determinat.
Sobre els cafès: no. Molt millor així al blog. D’aquesta manera tothom pot veure quines són les nostres reflexiones i, de qualque manera, aprofitar-les.
19 Abril 2009, 12:03 pmPerò la veritat és que tal volta s’hauria d’incentivar als socis a què escrivissin al blog, perquè ara mateix només som 6 socis fent conversa….