Màster: ja he acabat.
Per fi, després d’un any d’esforços i nirvis i després d’un més d’agost, on m’he passat 10 hores al dia mecanografiant la memòria, a la fi he acabat el màster de Matemàtiques. Avui he fet la presentació del meu Treball de Final de Màster (15 crèdits ECTS), la qual han escoltat el tribunal format per en Xesc Rosselló, en Jaume Casasnoves i en Biel Cardona. Ara hauré d’esperar el veredicte (i.e., nota) però per la meva part ja he acabat.
El balanç és positiu: he après bastanta Teoria Geomètrica de Grups, com s’escriu a grosso modo un article (en part per l’assignatura Tècniques de Recerca que he cursat) i què n’és de dura l’investigació (no m’imagin fer un doctorat), sobretot si s’imposen terminis. Però també he après que són amb els terminis que un es veu obligat a inspirar-se i a trobar alguna cosa publicable (ratificant aquella dita de “la necessitat és la mare de tots els invents”). De fet, va ser la necessitat de què no me caducassin els crèdits de les assignatures de doctorat (que havia començat però mai acabat) i els rumors que el màster de Matemàtiques només es faria amb 15 persones matriculades (el que feia probable que només es fes enguany) el que va fer que m’hi matriculàs.
El que m’és m’ha agradat és triar jo el tema (el problema de la paraula per a grups via Teoria Geomètrica de Grups), i no demanar-lo a un grup d’investigació de la UIB. És una feinada però s’aprèn moltíssim.
Agraesc a en Xesc les seves hores llegint els meus esboços, en Pep Burillo per haver vengut de Barcelona i detectar un error garrafal, i, sobretot, a la meva família per haver-me sofrit pacientment.
Deixa un comentari