Blog d’en Xavi

Avui vull fer una reflexió simple: estic d’acord en què es fomenti el transport públic i que ens posem medalles que ara som més ecològics perquè tenim no sé quants quilòmetres de carril bici, però hi ha uns certs emperons que hauríem de tenir en compte:

• Pensar on posam els carrils bici: resulta kafkià que per a posar un carril bici a les Avingudes on passen de mitjana unes 50 bicicletes al dia, es suprimeixi un carril per als cotxes, amb el consecuent caos circulatori (tècnicament retencions). Crec que potser resultaria més pràctic fer-lo just a 50 metres, en els carrers secundaris. D’aquesta manera els qui voldria anar en bici, aniria en bici i el qui voldria anar en cotxe, en cotxe. A més els de les bicis no es menjarien (respirarien) els fums dels cotxes. Això per no parlar de com es fan: tot just aferrats a les parades del bus (alerta peató que t’emvestesc!) i amb intermitències (carrils bici que continuen metres més enllà)
• Posar pàrking bici. Sense lloc on aparcar la bicicleta, la gent no crec que empri molt el carril bici. A no ser per anar del trabajo a la oficina y de la oficina a casa, si vols anar, per exemple de compres, on aparques la bici. Record que fermar-la a una farola o a una senyal de trànsit es pot multar.
• Per fomentar l’ús es podria crear una iniciativa similar a la BiCiNg de Barcelona: els ciutadans es fan una targeta anual i poden agafar diferents bicicletes que estan aparcades a pàrkings especials. Aquí s’ha pretès fer una cosa similar llogant per hores bicicletes que hi ha als diversos pàrkings subterranis de Ciutat, però, s’imposa que com a màxim l’hagis de tornar a les 22:00 (el pàrking tanca). Les de Barcelona es poden tornar quan un vol.

Res, que com tot, me dóna la sensació de què es fan les coses amb els peus.