Blog d’en Xavi

Qui no li ha passat una situació parescuda a aquesta (des del cantó del professor o des del cantó de l’alumne)?

Quines són les solucions?

Avui he mirat el llistat de les paraules que les persones introdueixen als motors de cerca just abans d’anar a parar al meu blog (el podeu veure aquí). M’he fixat en la paraula “perpendicularitat” i he comprovat efectivament que el meu blog està en bona posició quan cerquem aquesta paraula al Google…..

Bé, res al que anava…. durant aquesta cerca m’he trobat aquest pàgina de dibuix tècnic, que pos a la vostra disposició. Tot això si ho disfrassem com a què la Geometria euclidiana té molt que veure amb el dibuix tècnic, ja tenim una entrada matemàtica!

Algú s’ha demanat per què és tan difícil d’entendre la llei de proporcionalitat inversa (per part dels alumnes de ESO)? Voldria fer dues reflexions sobre això:

1. En primer lloc, la hem d’explicar. Vull dir:
   • Hi ha un salt qualitatiu entre la llei de proporcionalitat directa i inversa, i sempre se té la sensació que hi ha molta gent que en el tema de Proporcionalitat no entén ni el concepte ni el procediment (que per cert és molt artificial).
   • No s’hauria d’esperar un poc per explicar aquesta llei (quan sapiguessin el concepte de funció i estiguessin familiaritzats amb les funcions f(x) = k/x), sobre 4t d’ESO?
   • Realment fa falta explicar-la?: quantes aplicacions coneixeu de les magnituds inversament proporcionals a nivell d’ESO (tant a la vida real com al propi temari de les matemàtiques: on més s’usa?)?. De fet a mi no me la varen ensenyar mai. Me va bastar saber la proporcionalitat directa i saber que inversament proporcional = va amb la llei f(x) = k/x (que per cert, me varen ensenyar a física de segon de BUP)
2. En segon lloc, no la podríem reduir a un problema de proporcionalitat directa?. Com ho faríeu de forma natural? Se m’ocorr fer-ho amb puntuacions. Per concretar, podríem fer servir aquest problema:

Una associació de Matemàtics (!) decideix donar un premi al millor docent. Decideix repartir 240 euros en 3 premis de manera inversament proporcional a la posició del docent. Quants de doblers se’n pot endur un docent segons el lloc que ocupi?

Com a problema de proporcionalitat inversa, el problema és clar (ho poso a nivell formal):

Sigui f(x) = doblers que se’n dur una persona si queda en el lloc x.

Aleshores f(1) + f(2) + f(3) = 240

Com que f(x) és inversament proporcional, f(2) = f(1)/2, f(3) = f(1)/3. Per tant, (1+1/2+1/3) f(1) = 240, pel que f(1) = 240/11.

D’aquí f(2) = 120/11, f(3) = 240/33

Però podríem veure el problema com puntuar els docents. Suposem que a cada docent se li dóna una sèrie de punts (positius o zero) en funció de la posició on quedi: per quedar primer tenim molta puntuació, per quedar segon n’hem de tenir menys, i per quedar segon, molt menys. Si deim P(x) = punts que assignam per quedar a la posició x, tenim que l’assignació de P(1), P(2) i P(3) es fa per la llei de proporcionalitat inversa, però el problema, com a problema de punts, ja es veu com a directa (”si tens tots els punts, te’n duus tot el premi, aleshores si tens, 10 punts, …”) que crec que és més fàcil d’entendre que abans (com explicaríeu que f(1) + f(2) + f(3) = 240 en una frase?).

Per cert, com assignar P(1)?

No sé, què trobau de tot plegat?

Actualització: Realment, allà on diu “proporcionalitat inversa”, hauria de dir “repartiments inversament proporcional” (el problema dels obrers serveix per qualque cosa)

Per casualitat, vaig arribar a trobar un documental de la BBC sobre el Darrer Teorema de Fermat (FLT en anglès):

• Podeu trobar el documental (en anglès) aquí
• Els subtítols també en anglès estan aquí (llevau l’extensió .txt)
• Si voleu saber-ne més, no dubteu en visitar aquesta pàgina.

Potser podria servir per alguna unitat didàctica!

Professors titulars universitaris, catedràtics d’escola universitària, professors col·laboradors, professors associats, etc.

Algú me pot aclarir quants de tipus de places de professors a la universitat hi pot haver i les seves característiques (funcionari/laboral, requeriments, mètode de contractació, limitacions de contracte en el temps, etc.)?

L’única categoria clara que tenc és de professor associat

Fa un més cosa així vaig fer un curs d’acollida de la CAIB destinat als funcionaris de nou ingrés (bàsicament ens donaven a conèixer la normativa, etc…. res que no sapigués anteriorment). Allà vaig conèixer a uns quants fisioterapeutes que treballaven a instituts (hi ha instituts i centres de primària amb alumnes de NEE que els necessiten me varen dir). Doncs resulta que aquestes persones tenien problemes amb els seus drets de funcionari, sobretot amb les vacances.

Com que són personal  no docent, se’ls aplica la normativa general dels funcionaris al servei de l’Administració (els funcionaris docents i els estatutaris (hospitals, etc.) són els únics amb normativa general específica). Per tant, excepte gent amb molta antiguitat (que té encara més dies), tenen dret a:

• gaudir d’un mes de vacances (repartits en o bé un mes sencer, o bé 15 dies i 15 dies, o bé en grups de com a mínim 5 dies hàbils i un total de 22 dies hàbils) que preferentment s’ha de gaudir els mesos de juny, juliol, agost i setembre (però que es pot gaudir els altres mesos si les necessitats del servei ho permeten)
• 7 dies per assumptes propis (el que es coneix amb el nom de moscosos perquè un Ministre del Govern central amb el cognom relatiu els va instaurar per decretaç). Aquests només es poden collir si les necessitats del servei ho permeten

Per a què m’entengueu que “les necessitats del servei ho permetin” vol dir simplement que no hi hagi molta feina. I el que decideix si n’hi ha molta no són els empleats, sinó el cap de secció o servei (el vostre cap). A un institut això equivaldria al director. Per tant el director podria denegar concedir els moscosos

Els fisioterapeutes podien entendre el cas dels moscosos, però es queixaven enèrgicament sobre el tema de les vacances. Segons ells els obligaven a collir-se les vacances a unes èpoques determinades: Nadal, Pàsqua, i estiu. “L’institut estava tancat i encara que volguéssim anar a fer feina, no podíem”, deien, i, continuaven, “no ens deixaven collir les vacances a una altra època de l’any perquè deien que ja en teníem prou” (allà on ells deien “deien” realment volien dir “el director deia”)

Ho vàrem estar comentant amb els conferenciats i entre nosaltres. Cap d’ells els va donar una solució, excepte una conferenciant que va donar la solució òbvia: consultar-ho formalment a la conselleria d’Interior (de la que depenen tots els funcionaris excepte els docents i estatutaris que depenen d’altres conselleries per atribució de competències)

També va quedar clar que els qui varen redactar les distintes lleis de funció pública no varen tenir en compte aquesta situació (funcionaris no docents a centres docents) i que estaria bé que es apadaçàs la llei

Com a persona un poc reivindicativa que som vaig proposar una solució perfectament legal per fer valer els seus drets:

1. Segons el Decret 135/2005,  es pot gaudir de vacances els mesos de juny, juliol, agost o setembre. Per tant, podien gaudir aquests mesos d’un mes de vacances. Per exemple el setembre. Les vacances te les ha d’aprovar el Secretari general de la teva conselleria, en aquest cas, la conselleria d’Interior i no el director, pel que no posarien pegues. I segons l’article 8 només n’hi pot haver si hi ha dues persones que volen coincidir al mateix període (però no crec que hi hagi més d’un fisioterapeuta per centre). Per tant, el setembre ens anam de vacances
2. Quan hi ha vacances a l’institut, el centre està tancat. Què podem fer? Doncs anam a l’institut a fer feina, ups! està tancat, doncs anem a la Conselleria d’Interior i notifiquem per escrit que per causes de força major (està tancat; és igual com si es crema l’institut) no podem fer feina i ens anam a ca nostra
3. Total tenim: Nadal+Pàsqua+Juliol+Agost+Setembre de vacances!

Desgraciadament no me varen fer molt de cas, però estic segur que jurídicament seria viable

La darrera notícia que m’arriba del món docent és que la Conselleria d’Educació i Cultura de la CAIB, concretament Personal Docent i totes les dependències de la segona planta, només està obert al públic de 12:00 a 14:00!. Hi ha un gran cartell que ho adverteix i que a més diu que “és imprescindible passar per informació” (supòs per no passar inadvertit, i.e. colar-se)

Me pareix indignant aquest fet. El deure de les administracions públiques és atendre els ciutadans, tots els dies feiners i de 8:00 a 15:00 (que és quan obrin), i no en un horari tan reduït que pareix que anem a pagar al banc un rebut sense domiciliació

M’he plantejat fer una instància de protesta contra això. Però per això me fa falta un missè per veure quina llei podem fer servir d’argument. Algú ho és? Algú s’apunta a la denúncia?

Després de que els meus antics alumnes de 4t fessin el vídeo de fi de curs, he cercat i he trobat el vídeo original.

Avui després de fer feina he anat a dinar amb el meu (ex-)claustre a les 15:00 al Gran Hotel. Tots els profes i jo. Després hem anat a fer una copa al Cafè Líric. I devers les 19:30 me n’he anat i no he estat el darrer ni el primer (encara han quedat les dues Magdalenes, en Tomeu, na Marilen (incansable!) i en Rafa).

M’ha agradat recordar vells temps i parlar distesament de tot amb els meus companys. Amb alguns hem tengut molt bona sintonia i m’agradaria continuar tenint contacte amb ells.

Ahir dijous vaig anar a sopar amb els exalumnes de 4t (en José Pedro, en Miquel, en Pep, n’Esther, na Paquita) i alguns de 3r (na Tània, na Marga i en Raúl) i amb alguns profes del meu antic centre (en Pep Ramon, na Gemma, na Marilen i na Magdalena). Vàrem anar a l’Escorxador i després (devers les 24:00) vàrem anar a un pub i férem tard (les 3:00), encara que jo m’hagués quedat més temps si no m’hagués hagut d’aixecar avui a les 7:00. M’ho vaig passar superbé, de veres.

Va quedar pendent repetir el vídeo, però ara amb els profes, i fer el bereneringo per celebrar les places de na Gemma i meva, que vàrem quedar que seria la segona quinzena d’agost.

Per mi podem repetir quan volgueu aquest soparingo. Algú té els telèfons dels ex-alumnes? (Felicitats!!! al·lots i al·lotes per això de l’ex)