Fa temps tenia un Amiga 500. Bàsicament l’utilitzava per jugar, encara que feina els meus pinitos amb el Deluxe Music, Deluxe Paint o Deluxe Video (i menys amb el Workbench). En aquella època em sorprenia molt la capacitat gràfica que tenia el meu ordinador davant els nous 286/386 que venien equipats amb el MSDOS 5.0 (com a màxim)…
Bé, pensant en això l’altre dia de pagès, vaig pensar que hi havia una característica d’aquests ordinadors que ara per ara podria estar molt valorada: era que tot ho incorporaven al teclat (de fet, en aquells moments només tenien la disquetera i la RAM (de 500KB!); no tenien disc dur!). És a dir, tenien una certa portabilitat: només necessitavem el monitor (i opcionalment el ratolí/joystick) per córrer coses
Ara per ara els ordinadors, crec, avancen cap a això: la portabilitat, el reduir l’espai que necessites i tenir-ho tot integrat. Exemples d’això són els portàtils d’avui en dia (ho tenen tot: pantalla, teclat, ratolí, disc dur, etc.), els imacs (tot està a la pantalla; només necessites teclat i ratolí extres), els macminis (redueixen la CPU; et fa falta teclat, ratolí i monitor), …
Tots aquests trastos tenen i els fan falta una sèrie de coses. De tots aquests (i de tots els que jo conec), no n’hi ha cap que sigui com l’amiga 500 en versió moderna, és a dir, que només li faci falta el monitor (seria com un portàtil sense monitor). Tenint en compte que el monitor és un dels components que més costa, podríem dissenyar un ordinador quimèric que constàs de:
Un teclat on hi estigués integrat tot (a l’estil portàtil). El xulo seria a més que es pogués obrir fàcilment per poder substituir peces
Un ratolí de bolleta integrat en el teclat
Disc dur (ja que esteim podríem incloure els moderns SSD)
1/2 USB
1 DVD-ROM/RAM
Dispositius de sortida de vídeo i so: DVI, HDMI, VGA, JAC
Wifi abgn
Per mi això me bastaria, i crec que a molts també. Podria costar poc, uns 300 euros o menys (sobretot si passàssim de dobles nuclis i coses per l’estil).
Res, una reflexió: els dissenys antics potser es poden aprofitar
L’altre dia vaig assistir a l’assemblea (quina és de número?) i vaig veure que hi havia un bon embull de correus que servien per coses concretes. Vaig decidir fer una pàgina al wiki per aclarir-ho, prèvia consulta a d’en Dani, i tots dos (més aviat ell que jo! ) la vàrem completar.
Podria servir per tenir els correus temàtics actualitzats. Li vaig dir a d’en Dani a veure si es podria incloure a la pàgina principal del Xeix, per facilitar la feina als socis i usuaris en general. Què vos pareix? (en Dani no me va contestar, però supòs que és per l’embolicat que va )
L’altra dia me varen parlar d’un invent genial: la cybertargeta. Es tracte d’una targeta de crèdit que només serveix per comprar per internet. És anònima i no està associada a cap compte corrent. Ve a ser com una targeta ciutadana: l’usuari ingressa doblers i són els que té disponibles per gastar-se’ls a la Xarxa.
Així ens evitem haver de vigilar constantment si ens han cobrat el que toca o no.
Ara no tenc excusa per fer-me-la i comprar per internet (es que abans no tenia targeta de crèdit; som uns dels pocs que no en té )
PS: Per cert, supòs que deu estar disponibles a altres bancs
Fa un més cosa així vaig fer un curs d’acollida de la CAIB destinat als funcionaris de nou ingrés (bàsicament ens donaven a conèixer la normativa, etc…. res que no sapigués anteriorment). Allà vaig conèixer a uns quants fisioterapeutes que treballaven a instituts (hi ha instituts i centres de primària amb alumnes de NEE que els necessiten me varen dir). Doncs resulta que aquestes persones tenien problemes amb els seus drets de funcionari, sobretot amb les vacances.
gaudir d’un mes de vacances (repartits en o bé un mes sencer, o bé 15 dies i 15 dies, o bé en grups de com a mínim 5 dies hàbils i un total de 22 dies hàbils) que preferentment s’ha de gaudir els mesos de juny, juliol, agost i setembre (però que es pot gaudir els altres mesos si les necessitats del servei ho permeten)
7 dies per assumptes propis (el que es coneix amb el nom de moscosos perquè un Ministre del Govern central amb el cognom relatiu els va instaurar per decretaç). Aquests només es poden collir si les necessitats del servei ho permeten
Per a què m’entengueu que “les necessitats del servei ho permetin” vol dir simplement que no hi hagi molta feina. I el que decideix si n’hi ha molta no són els empleats, sinó el cap de secció o servei (el vostre cap). A un institut això equivaldria al director. Per tant el director podria denegar concedir els moscosos
Els fisioterapeutes podien entendre el cas dels moscosos, però es queixaven enèrgicament sobre el tema de les vacances. Segons ells els obligaven a collir-se les vacances a unes èpoques determinades: Nadal, Pàsqua, i estiu. “L’institut estava tancat i encara que volguéssim anar a fer feina, no podíem”, deien, i, continuaven, “no ens deixaven collir les vacances a una altra època de l’any perquè deien que ja en teníem prou” (allà on ells deien “deien” realment volien dir “el director deia”)
Ho vàrem estar comentant amb els conferenciats i entre nosaltres. Cap d’ells els va donar una solució, excepte una conferenciant que va donar la solució òbvia: consultar-ho formalment a la conselleria d’Interior (de la que depenen tots els funcionaris excepte els docents i estatutaris que depenen d’altres conselleries per atribució de competències)
També va quedar clar que els qui varen redactar les distintes lleis de funció pública no varen tenir en compte aquesta situació (funcionaris no docents a centres docents) i que estaria bé que es apadaçàs la llei
Com a persona un poc reivindicativa que som vaig proposar una solució perfectament legal per fer valer els seus drets:
Segons el Decret 135/2005, es pot gaudir de vacances els mesos de juny, juliol, agost o setembre. Per tant, podien gaudir aquests mesos d’un mes de vacances. Per exemple el setembre. Les vacances te les ha d’aprovar el Secretari general de la teva conselleria, en aquest cas, la conselleria d’Interior i no el director, pel que no posarien pegues. I segons l’article 8 només n’hi pot haver si hi ha dues persones que volen coincidir al mateix període (però no crec que hi hagi més d’un fisioterapeuta per centre). Per tant, el setembre ens anam de vacances
Quan hi ha vacances a l’institut, el centre està tancat. Què podem fer? Doncs anam a l’institut a fer feina, ups! està tancat, doncs anem a la Conselleria d’Interior i notifiquem per escrit que per causes de força major (està tancat; és igual com si es crema l’institut) no podem fer feina i ens anam a ca nostra
Total tenim: Nadal+Pàsqua+Juliol+Agost+Setembre de vacances!
Desgraciadament no me varen fer molt de cas, però estic segur que jurídicament seria viable
Fa alguns dies he experimentat un problema amb el router: del botó d’encendre i apagar s’ha espanyat i després d’encendre el router, s’apagava tot sol (ara per ara ni s’encén)
Vaig cridar a Telefònica per veure si me’l podien canviar. Doncs bé, resulta que no està en garantia (més d’un any) i l’opció de manteniment que tenc contractada (la bàsica) no té el canvi d’aparell defectuós com a possibilitat
Així que me varen dir que podia fer diverses coses:
Comprar un router nou pel meu compte (no donen suport per res de res, després). Cost: mínim 40 € segurs
Cridar al 1004 per comprar-ne un (sí donen suport després). Cost: mínim 50 € (segur que són més cars)
Contractar una opció de manteniment major (3 euros/més), esperar uns dos dies per a què se m’activi, i llavors demanar canvi de router que llavors me cobrirà. Cost: 3 €/mes
També podria posar un router que tenc a ca nostra i no faig servir (aquesta no me la varen dir ells ). Cost: 80 € (si comptam els 80 € que me costà al seu temps; a més no té wifi)
Bé, mentres ens decidim, havia de fer alguna cosa amb la connexió a internet. Doncs bé, aquesta és la solució:
A la feina, els veïnats posen una musiqueta que encara avui no sabia quina era. He fet, memòria sonora, he deduït de qui era, la he cercada y la he trobada:
Per cert, algú sap quina música sona a la propaganda de El Corte Inglés de “Otoño 2007“? M’ho podriau dir?
Google
Google ha introduït els anuncis amb Flash. Alerta que això pot ser el començament del final de Google: publicitat més intrusiva (com és la que es fa amb flash) farà que la gent es cansi i vulgui canviar de cercador (quan els altres motors de recerca, puguin comparar-se al Google).No sé, és el que passa amb la televisió: canals amb menys publicitat tenen menys audiència, la baixen, etc. És una retroalimentació. M’estranya que els de Google no hagin pensat amb tot això.
Ho potser el que volen fer és emprar aquests flash-anuncis per pàgines de tercers que ja utilitzen flash i només fer servir la tecnologia que tenen de emparallar anunciants i pàgines web.
Sigmablog
Per cert, podríem instal·lar el plugin d’estadístiques pel wordpress-mu? Estaria saber quantes persones visiten el nostre blog personal
Dissabte me va passar un desastre: se me va borrar tot el que tenia a l’escriptori i tots els fitxers .* (fitxers de configuració i ocults). La veritat és que no tenia molta cosa: a part de tots els fitxers de configuració (tornar a configurar tots els programes), només tenia uns 200MB d’apunts de les oposicions que vaig aprovar.
En realitat encara ara no sé què va anar malament: l’únic que vaig fer és executar el programa freeloader i l’update-notification (que me va actualitzar el mozilla-thunderbird).
Aquest error va fer que me decepcionàs molt ubuntu i el programari lliure en general: no hi hauria d’haver bugs d’aquesta classe.
En fi, ja m’he pensat com posar-hi solució: sistema de backups periòdics automàtics (amb diffs i tar.gz), servidor svn i anar carregant les versions successives de fitxers automàticament a cada sessió, o bé alguna cosa com ext3cow (que encara està en fase beta, però que pot servir)
De fet, crec que la idea de ext3cow hauria de ser d’obligat compliment als sistemes de fitxers: els sistemes de fitxers moderns hauríen de enmagatzamar tota una història de versions, o almenys hauria de ser opcional (de fet, crec que hi hauria d’haver una API estàndard perquè tot sistema de fitxers es pogués extendre i convetir-se en un sistema de versions)
L’altra conclusió que he tret: emplar els mínims programes possibles (i que siguin els típics a poder ser)
Serà veritat que a l’estiu no hi ha notícies de veritat. Excepte alguna caiguda financera de tant en tant, no passa res més important que unes vacances d’un president de govern…
Quina llàstima, idò!. I vaja quines vacances que tendrà aquest senyor, plenes de periodistes fins a la sopa. Així no desconnectarà molt, crec jo.
) la vàrem completar.
