Archive for the ‘personal’ Category.

Si qualcú els vols…

He posat a disposició vostra tot un seguit de llibres que tenc i que me’n vull desfer. Si algú els vol, que m’ho digui i estaré encantat de donar-los-hi:

  • Autors: Javier Torre de Silva y López de Letona
    Títol: “Internet, propiedad industrial y competencia desleal”
    Ed.: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
    ISBN: 84-259-1182-6
  • Autors: Anatoly G. Gorshkov. Dmitry V. Tarlakovsky
    Títol: “Transient Aerohydroelasticity of Spherical Bodies”
    Ed.: Springer
    ISBN: 3-540-42151-3
    Referències: [1]
  • Autors: David A. Vise. Mark Malseed
    Títol: “Google, la historia. Los secretos del mayor éxito empresarial mediático y tecnológico de nuestro tiempo”
    Ed.: La Esfera de los Libros
    ISBN: 84-9734-566-5
    Referències: [2]

En aquesta pàgina posaré altres coses per donar o canviar

La canción (universal) del verano

Crec que aquesta serà la cançó de l’estiu:


Prové d’aquest fragment de la pel·lícula “2001: Odisea en el espacio” (hi ha disponible la versió substitulada)

Qualcú la té en català o castellà?

PS: El cantant és òbviament el nostre neuròtic HAL 9000

Un problema per la companyia Google Inc.

Google com a companyia és un poc atípica. Vos recoman un llibre que es diu “La historia de Google” que està molt bé per conèixer Google per dedins, sobretot la història de la seva creació. Té un comportament (intern) peculiar. No enumeraré tots els aspectes que el fan peculiar, però hi destaca els serveis als empleats (metge, autobús wifi per anar-los a cercar, tenir el 20% de temps disponible i acumulable, etc.), la no especulació en resultats empresarials a curt termini, suport a la comunitat de prograri obert (GSoc, etc.), etc.

Pel que fa a l’aspecte monetari de la companyia, destaca:

Amb aquest darrer punt es veu que Google el que vol és diversificar el seu mercat i no ser tan dependent del mercat dels cercadors web. Però per què?

Quin és el negoci (tradicional) de Google?

I els nous negocis de Google?

Els components essencials de Google

Però quin són els components essencials de Google? Què és el que té que la diferencia dels seus rivals? Quina és la tecnologia que és essencial per crear nous productes?.

El concepte de components essencial el vaig descobrir a un llibre que vaig llegir quan vaig estudiar per les noves opos. Per exemple, la companyia canon que fabricava impresores originàriament va descobrir que realment tenia una tecnologia essencial: la tecnologia d’impressió amb làser (el procés que un objecte s’imprimeix amb l’ajuda de tecnologia làser) i la captació i processament de la llum. Això li va permetre concentrar-se en millorar aquesta tecnologia i oblidar-se de la resta (per exemple la carcassa de les impressores). I així va poder fer fotocopiadores, escàners, etc. Per fer això, la tecnologia que no tens, l’has de comprar i per tant necessites la participació d’altres socis i distribuïdors.

Modernament (i això és meu) crec que la recent aparició de les olives Carbonell és un exemple d’aplicació dels components essencials: què tenia la companyia que la fes especial? Doncs bé per fer l’oli de tots conegut necessitava bàsicament tecnologia d’envassat (per fer l’amplolla) i tecnologia de distribució (seleccionar les millors olives i dur-les a la fàbrica per fer l’oli). Com que al cap i a la fi tenien olives, què millor que oferir el producte en si i no un de derivat?

Doncs bé, segons crec jo, els components essencials de Google són, bàsicament:

  • El seu motor de cerca: això inclou la tecnologia PageRank. Bàsicament, donat un conjunt d’objectes (típicament pàgines web, ho sigui textos) els indexa segons les seves parts i hi permet trobar qualsevol cadena de caràcters segons una funció d’importància (que bàsicament es basa en les referències encreuades entre objectes). Això permet llistar els objectes que contenen un text per importància
  • El seu motor de publicitat depenent del context: consisteix en donat un context qualsevol (típicament una cerca al google, una pàgina web, un correu electrònic, les etiquetes del vídeo a youtube), trobar el millor anunci sobre això (i cobrar al que posa l’anunci). Fixeu-vos que això és un component essencial derivat del PageRank.
  • GoogleFS: Bàsicament es tracte d’un sistema de fitxer multidistribuït entre moltes màquines i redundant en informació de manera que si falla una màquina, la informació que contenia aquesta màquina es trobi sempre a altres màquines. A més ha de ser molt ràpid per resoldre les peticions que fa el motor de cerca de Google diàriament.
  • Googleplex: no hem referesc aquí al GooglePlex entès com a l’espai d’instal·lacions de Google, sinó al les seves màquines i a la seva enorme potència de càlcul distribuït que tenen.

Les adquisicions i els moviments de Google van cap a l’aprofitament d’aquests components essencials, però és curiós que, de tots aquests components essencials, ara només s’exploten els dos primers. Seria interessant oferir:

  • serveis de càlcul a google (mitjançant el googleplex), on per un mòdic preu et permetessin executar el teu programa d’ordinador
  • serveis a companyies per instal·lar el GoogleFS als servidors d’aquestes companyies, per un mòdic preu
  • oferir el codi del GoogleFS a la comunitat del programari obert (que s’encarregaria de millorar-lo i mantenir-lo conjuntament). Encara que pareixes que, obrint el codi del GFS, Google tendria una desventatge competitiva respecte als seus competidors, potser no fos així, ja que l’aplicació ràpida del GFS es troba al Googleplex i no tant en el GFS. Però s’hauria d’estudiar

Els perills que corre Google com a companyia

Segons la meva opinió hi ha diversos perills als que s’enfrenta Google per a continuar sent una companyia forta:

  1. Que Pagerank ja no sigui tant bo: això podria passar si es generalitzàs el Google Bombing, o bé que deixi de ser eficaç per la manera de mostrar les pàgines (pàgines dinàmiques envers de pàgines estàtiques, i pàgines on la informació s’ofereixi de forma multimèdia envers de text; de les dues maneres, l’indexació dels continguts no seria tan bona i només ens quedaria les referències encreuades entre pàgines per saber si una pàgina és o no bona)
  2. Que apareguessin cercadors més bons:
    • La tecnologia PageRank és una tecnologia i com a tal es pot millorar. Per tant poden nèixer cercadors generals més bons que Google. Encara que no crec que passi això és una possibilitat. Aquí també podríem incloure cercadors socials (com recentment vol fer el fundador de la wikipedia) o bé cercadors distribuïts
    • Aparició de cercadors especialitats: a la vida real un no va a sa mari i li demana: “Mamà, diguem quin era la darrera obra del Mestre Falla”. O sí, però segurament se n’anirà a una tenda de discos i ho demanarà. Recorrerà a un cercador/mediador especialitat. El mateix pot passar a la web: un cercador per matemàtiques, un cercador per música, un cercador per lleis. De fet, ja està passant: fa unes setmanes vaig llegir (no trob l’enllaç) que s’havia creat un cercador per recopilar tota la informació sobre una persona que hi havia a la web i que oferia millors resultats que Mr. Google.
    • Aquest darrer aspecte pot incloure l’aparició de cercadors especialitzats amb tecnologia radical sobre un aspecte. Per exemple tenc en ment les imatges. Pareix increïble que al s. XXI per cercar imatges o vídeos només disposem bàsicament de la tecnologia de les etiquetes. No tenim cap motor de cerca que analitzi les imatges i les classifiqui segons el seu contingut. El mateix podria passar per cercadors de cançons i sons (encara que ja hi ha coses fetes)
  3. Que apareguin motors de publicitat millors (o més interessants econòmicament) o que la gent es cansi de la publicitat (com sol passar) i opti per altres mitjans de recerca

Res, només reflexió.

PS: Algú pot dir-me el per què d’aquesta notícia? recollir beneficis o bé n’Eric E. Schmidt sap que la companyia farà fallida ;-)

PPS: Heu vist que he fet l’entrada bàsicament amb enllaços de google i de wikipedia. Tendré un pagerank molt alt ;-)

Certs tipus d’estructures

En primer lloc, vegem alguns arbres al bosc:

  • Sigui G un grup qualsevol i H un subgrup seu. Tenim que si x, y \in G, llavors si els dos elements són de H, el seu producte és de H, si un dels dos i l’altre no són de H, llavors el seu producte no és de H, i si cap dels elements és de H, llavors no podem pronunciar-mos
  • Fixeu-vos ara amb les funcions computables. Tenim la mateixa estructura inherent: si f i g són computables, la seva composició ho és. Si alguna ho és i l’altra no, llavors la seva composició no ho serà. I si cap és computable no ens podem pronunciar (per exemple si són inverses una de l’altra, la composició serà la identitat que és computable)
  • El mateix passa amb els nombres algebraics: la suma (i de fet també serveix pel producte) de dos nombres algebraics, és algebraic… i la suma de dos nombres trascendents no sabem què dóna
  • I el mateix passa amb “ser divisible per 3″: clarament si dos nombres no són divisibles per tres, la seva suma no sabem si serà o no divisible per 3.

Ara bé, el darrer exemple, no és igual que els demés: fixeu-vos que sabem que la clau per la que dos nombres no divisibles per 3 sumats ho arriben a ser: això es diu la “congruència mòdul 3″. El que realment fem quan trobem la congruència mòdul 3 és fer particions al desconegut. Abans teníem A = \{x | x \text{ es divisible per } 3\} i A^c = \{x | x \text{ no es divisible per } 3\}. Abans si x, y eren de A^c no sabíem si x + y seria o no de A o de A^c. Ara particionem A^c en \{x | x \equiv 0 \mod 3\} \cup \{x | x \equiv 1 \mod 3\} \cup \{x | x \equiv 2 \mod 3\} i si x i y estan a un dels subconjunts descrits sabem si la seva suma estarà a A o a A^c

Això mou a què definim dues classes d’estructures:

  • Estructura tancada amb incertesa: tenim una propietat P(x) i una operació + sobre els elements que compleixen P(x). Si dos elements compleixen P(x), la seva “suma” compleix P(x), si un ho compleix i l’altra no, llavors la seva suma no ho compleix i si cap dels dos no compleix P(x), llavors no sabem res (la incertesa). Per simbolitzar això, podem abusar del llenguatge i escriure que P(x) + P(x) = P(x), P(x) + P(x)^c = P(x)^c i P(x)^c + P(x)^c = ?
  • Estructura tancada sense incertesa: quan P(x) + P(x) = P(x), P(x) + P(x)^c = P(x)^c i P(x)^c + P(x)^c = ho sabem o ho podem decidir.

La reflexió que vull fer és que normalment passem de la primera a la segona estructura perquè particionem P(x)^c en altres subpropietats (el ser no divisible per 3 l’hem particionat en ser congruent en i mòdul 3) i que sempre que en una teoria qualsevol (sigui la de grups, anells, funcions computables, topologia, etc.) estiguem en una situació d’incertesa intentar veure quin és l’element clau que permet passar a una estructura amb seguretat (sense incertesa)

Potser que en una teoria estigui present la incertesa (entesa com el que hem dit) vol poder dir que o bé encara ha de madurar o bé s’ocupa de problemes que són complexos (almenys ara per ara!).

Un problema matemàtic: mod alpha

Tots els matemàtics coneixem la definició de mòdul:

Def: Siguin a, b, c tres nombres qualsevols. Direm que a és congruent amb b mòdul c, i ho escriurem a \equiv b \mod c si, i només si, existeix k \in \mathbb{N} tal que a - b = k \cdot c

Típicament a, b, c són nombres enters, però la definició es podria aplicar pels nombres reals (de fet sé que existeix tot una teoria de les Distribucions uniformement distribuïdes mòdul 1). La definició formal seria (és meva):

Def: Siguin a, b, c tres nombres reals qualsevols. Direm que a és congruent amb b mòdul c, i ho escriurem a \equiv b \mod c si, i només si, existeix k \in \mathbb{N}, (0 \leq k < c) tal que a - b = k \cdot c. (La condició que  k < c la imposo per la unicitat de la congruència, encara que crec que no la necessit. Qualcú ho pot mirar?)

Bé, doncs resulta que tenc un problema matemàtic (potser trivial, no l’he pensat molt):

Conjectura: Sigui \alpha \in \mathbb{R}. Aleshores
\alpha és algebraic sii existeixen a, b nombres algebraics tals que \alpha \equiv a \mod b

És certa?. Penseu-ho!

De fet, crec que aquesta conjectura pot ser més forta:

Conjectura 2: Siguin \alpha \in \mathbb{R}, q \in \mathbb{R} un nombre algebraic. Aleshores
\alpha és algebraic sii existeix a un nombre algebraic tal que \alpha \equiv a \mod q

Alternatives al petroli

Sempre que sentim parlar del petroli, de què d’aquí uns anys les reserves petroleres s’estingiran, l’efecte hivernacle, etc. l’únic que pensam és en substituir-lo només energèticament (segurament per energies renovables/fusió/fisió/hidrògen).

Però encara no he vist ningú que pensi com substituir-lo mol·lecularment: el petroli és la font del plàstic, que és present en tota la nostra vida. Si s’esgoten les reseves de petroli, quin substitut trobarem al plàstic? Si el substituim per metalls (ferro, etc.) tendrem el mateix problema a no ser que facem una política de reciclatge 100%, i per fusta, tendrem el problema d’haver de repoblar artifialment els boscos.

Algú se li occorr alguna alternativa?

Un efecte papallona considerable

Després de veure els perills que es poden presentar a les costes de les Illes Balears, més que mai hem de ser conscients que depenem en un 80% del turisme. Alerta que si aquí passàs el mateix que a Galícia, tot el turisme, les segones residències dels estrangers, la pesca, tot acabaria amb la nostra economia i seriem com Extremadura o pitjor.

Alerta!

Amunt els Pointer Sisters

Després de que els meus antics alumnes de 4t fessin el vídeo de fi de curs, he cercat i he trobat el vídeo original.

Un vídeo memorable

Fa uns anys que cercava aquest vídeo. És un dels que et marquen quan ets petit i fa poc que vares veure les pelis de n’Indiana:


Un dinar de l’(ex-)claustre

Avui després de fer feina he anat a dinar amb el meu (ex-)claustre a les 15:00 al Gran Hotel. Tots els profes i jo. Després hem anat a fer una copa al Cafè Líric. I devers les 19:30 me n’he anat i no he estat el darrer ni el primer (encara han quedat les dues Magdalenes, en Tomeu, na Marilen (incansable!) i en Rafa).

M’ha agradat recordar vells temps i parlar distesament de tot amb els meus companys. Amb alguns hem tengut molt bona sintonia i m’agradaria continuar tenint contacte amb ells.