Google com a companyia és un poc atípica. Vos recoman un llibre que es diu “La historia de Google” que està molt bé per conèixer Google per dedins, sobretot la història de la seva creació. Té un comportament (intern) peculiar. No enumeraré tots els aspectes que el fan peculiar, però hi destaca els serveis als empleats (metge, autobús wifi per anar-los a cercar, tenir el 20% de temps disponible i acumulable, etc.), la no especulació en resultats empresarials a curt termini, suport a la comunitat de prograri obert (GSoc, etc.), etc.
Pel que fa a l’aspecte monetari de la companyia, destaca:
Amb aquest darrer punt es veu que Google el que vol és diversificar el seu mercat i no ser tan dependent del mercat dels cercadors web. Però per què?
Quin és el negoci (tradicional) de Google?
I els nous negocis de Google?
Els components essencials de Google
Però quin són els components essencials de Google? Què és el que té que la diferencia dels seus rivals? Quina és la tecnologia que és essencial per crear nous productes?.
El concepte de components essencial el vaig descobrir a un llibre que vaig llegir quan vaig estudiar per les noves opos. Per exemple, la companyia canon que fabricava impresores originàriament va descobrir que realment tenia una tecnologia essencial: la tecnologia d’impressió amb làser (el procés que un objecte s’imprimeix amb l’ajuda de tecnologia làser) i la captació i processament de la llum. Això li va permetre concentrar-se en millorar aquesta tecnologia i oblidar-se de la resta (per exemple la carcassa de les impressores). I així va poder fer fotocopiadores, escàners, etc. Per fer això, la tecnologia que no tens, l’has de comprar i per tant necessites la participació d’altres socis i distribuïdors.
Modernament (i això és meu) crec que la recent aparició de les olives Carbonell és un exemple d’aplicació dels components essencials: què tenia la companyia que la fes especial? Doncs bé per fer l’oli de tots conegut necessitava bàsicament tecnologia d’envassat (per fer l’amplolla) i tecnologia de distribució (seleccionar les millors olives i dur-les a la fàbrica per fer l’oli). Com que al cap i a la fi tenien olives, què millor que oferir el producte en si i no un de derivat?
Doncs bé, segons crec jo, els components essencials de Google són, bàsicament:
- El seu motor de cerca: això inclou la tecnologia PageRank. Bàsicament, donat un conjunt d’objectes (típicament pàgines web, ho sigui textos) els indexa segons les seves parts i hi permet trobar qualsevol cadena de caràcters segons una funció d’importància (que bàsicament es basa en les referències encreuades entre objectes). Això permet llistar els objectes que contenen un text per importància
- El seu motor de publicitat depenent del context: consisteix en donat un context qualsevol (típicament una cerca al google, una pàgina web, un correu electrònic, les etiquetes del vídeo a youtube), trobar el millor anunci sobre això (i cobrar al que posa l’anunci). Fixeu-vos que això és un component essencial derivat del PageRank.
- GoogleFS: Bàsicament es tracte d’un sistema de fitxer multidistribuït entre moltes màquines i redundant en informació de manera que si falla una màquina, la informació que contenia aquesta màquina es trobi sempre a altres màquines. A més ha de ser molt ràpid per resoldre les peticions que fa el motor de cerca de Google diàriament.
- Googleplex: no hem referesc aquí al GooglePlex entès com a l’espai d’instal·lacions de Google, sinó al les seves màquines i a la seva enorme potència de càlcul distribuït que tenen.
Les adquisicions i els moviments de Google van cap a l’aprofitament d’aquests components essencials, però és curiós que, de tots aquests components essencials, ara només s’exploten els dos primers. Seria interessant oferir:
- serveis de càlcul a google (mitjançant el googleplex), on per un mòdic preu et permetessin executar el teu programa d’ordinador
- serveis a companyies per instal·lar el GoogleFS als servidors d’aquestes companyies, per un mòdic preu
- oferir el codi del GoogleFS a la comunitat del programari obert (que s’encarregaria de millorar-lo i mantenir-lo conjuntament). Encara que pareixes que, obrint el codi del GFS, Google tendria una desventatge competitiva respecte als seus competidors, potser no fos així, ja que l’aplicació ràpida del GFS es troba al Googleplex i no tant en el GFS. Però s’hauria d’estudiar
Els perills que corre Google com a companyia
Segons la meva opinió hi ha diversos perills als que s’enfrenta Google per a continuar sent una companyia forta:
- Que Pagerank ja no sigui tant bo: això podria passar si es generalitzàs el Google Bombing, o bé que deixi de ser eficaç per la manera de mostrar les pàgines (pàgines dinàmiques envers de pàgines estàtiques, i pàgines on la informació s’ofereixi de forma multimèdia envers de text; de les dues maneres, l’indexació dels continguts no seria tan bona i només ens quedaria les referències encreuades entre pàgines per saber si una pàgina és o no bona)
- Que apareguessin cercadors més bons:
- La tecnologia PageRank és una tecnologia i com a tal es pot millorar. Per tant poden nèixer cercadors generals més bons que Google. Encara que no crec que passi això és una possibilitat. Aquí també podríem incloure cercadors socials (com recentment vol fer el fundador de la wikipedia) o bé cercadors distribuïts
- Aparició de cercadors especialitats: a la vida real un no va a sa mari i li demana: “Mamà, diguem quin era la darrera obra del Mestre Falla”. O sí, però segurament se n’anirà a una tenda de discos i ho demanarà. Recorrerà a un cercador/mediador especialitat. El mateix pot passar a la web: un cercador per matemàtiques, un cercador per música, un cercador per lleis. De fet, ja està passant: fa unes setmanes vaig llegir (no trob l’enllaç) que s’havia creat un cercador per recopilar tota la informació sobre una persona que hi havia a la web i que oferia millors resultats que Mr. Google.
- Aquest darrer aspecte pot incloure l’aparició de cercadors especialitzats amb tecnologia radical sobre un aspecte. Per exemple tenc en ment les imatges. Pareix increïble que al s. XXI per cercar imatges o vídeos només disposem bàsicament de la tecnologia de les etiquetes. No tenim cap motor de cerca que analitzi les imatges i les classifiqui segons el seu contingut. El mateix podria passar per cercadors de cançons i sons (encara que ja hi ha coses fetes)
- Que apareguin motors de publicitat millors (o més interessants econòmicament) o que la gent es cansi de la publicitat (com sol passar) i opti per altres mitjans de recerca
Res, només reflexió.
PS: Algú pot dir-me el per què d’aquesta notícia? recollir beneficis o bé n’Eric E. Schmidt sap que la companyia farà fallida 
PPS: Heu vist que he fet l’entrada bàsicament amb enllaços de google i de wikipedia. Tendré un pagerank molt alt
, llavors si els dos elements són de H, el seu producte és de H, si un dels dos i l’altre no són de H, llavors el seu producte no és de H, i si cap dels elements és de H, llavors no podem pronunciar-mos
i 
. Abans si x, y eren de 
no sabíem si x + y seria o no de 
o de 
i si x i y estan a un dels subconjunts descrits sabem si la seva suma estarà a 
, 
i 
ho sabem o ho podem decidir.
en altres subpropietats (el ser no divisible per 3 l’hem particionat en ser congruent en 
mòdul 3) i que sempre que en una teoria qualsevol (sigui la de grups, anells, funcions computables, topologia, etc.) estiguem en una situació d’incertesa intentar veure quin és l’element clau que permet passar a una estructura amb seguretat (sense incertesa)
si, i només si, existeix 
tal que 
la imposo per la unicitat de la congruència, encara que crec que no la necessit. Qualcú ho pot mirar?)
. Aleshores
és algebraic sii existeixen 
, 
nombres algebraics tals que 
un nombre algebraic. Aleshores