Això pareix que se’ls ha oblidat a PP, PSOE, CiU i PNV  quan el gener varen canviar la LOREG (apartat 51) introduïnt la necessitat de què els partits polítics que no obtingueren cap escó en l’anterior convocatòria “necessitaran la signatura del 0,1% dels electors“. A més, cap elector pot firmar a més d’un registre d’un partit polític

Això suposa que un partit de nova creació o un partit que no va obtenir un escó al Congrés dels Diputats a les eleccions del 2008, necessita ni més ni manco que 35.073 signatures (segons el Ministeri d’Interior hi havia 35.073.179 electors al Congrés l’any 2008). A més, segons pareix, no estan clares les característiques de com s’ha de fer la inscripció d’aquestes firmes, però els rumors apunten que seria necessària la firma davant notari, el que encariria bastant el procés.

No cal dir que, a banda, de formentar l’estancament polític (a la pràctica només podrem votar a partits que tingueren escons l’any 2008), aquesta mesura és discriminatòria, ja que:

• vulnera el dret d’anonimat: les persones que firmen manifesten una informació (idees polítiques) que segons l’Agència de Protecció de Dades són d’especial interès.
• no tracta a tots els partits iguals:  no es demana que tots els partits (independentment de la reprentació que tenguin) necessitin les firmes.

És aquest darrer fet, que ha fet que algunes persones plantegessin (Carta al defensor del poble) al Defensor del poble que presentàs recurs d’inconstitucionalitat, per contradir la Constitució en l’article que es refereix a la no discriminació. I òbviament, per ser un càrrec polític, aquest s’ha manifestat en contra (Resposta del defensor del poble).

Doncs això, que l’únic dret que ens quedava per lluitar contra “això no funciona!”, el dret de fer el nostre propi partit i fer les coses com nosaltres, els ciutadans, volguéssim, ens l’han robat pres.

[2] http://www.partidodeinternet.es/2011/07/loreg-ellos-legislan/

[3] http://www.readyfortomorrow.com/la-otra-barrera-electoral

[4] http://www.publico.es/espana/393084/la-junta-electoral-hace-esperar-a-los-partidos-pequenos

[5] http://www.elconfidencial.com/espana/2011/08/05/psoe-y-pp-se-burlan-de-los-indignados-cambian-la-ley-electoral-para-blindarse-82352/indice.html

Ningú li ha passat pel cap el que suposa un assassinat. S’ha assassinat a una persona. Per molt dolent que sigui una persona, ningú mereix que se’l assassini (formaríem part de la mateixa categoria). M’hagués encantat que algun polític hagués suggerit capturar-lo i fer-li un judici. No toca en precampanya (d’EUA i d’Espanya).

D’altra banda, la legitimitat és molt discutible: un país estranger invadeix amb tropes terrestres un altre, té el valor de justificar-ho perquè hi ha terroristes en aquest darrer, i mata a un d’aquests terroristes. S’ha anat molt alerta a Líbia d’envadir-la per terra, dels objectius a tenir, … però clar en uns països hi ha petroli, en altres oleoductes i en altres opi. Sé que no passarà perquè a Espanya no tenim cap d’aquests productes (penseu què tenim!), però podria ser que França invadís a Espanya per a matar alguns terroristes que li fan nosa… és la mateixa lògica que abans….

Ja fa ben bé un any que no veig la televisió. La raó, ben senzilla: fa un poc menys d’un any que canviat de casa. Quan vaig haver d’arreconar les coses per empaquetar-les i transportar-les a la nova casa vaig veure que la televisió que tenia (una Philips de 29 polsades amb tub catòdic) havia fet una taca a la paret blanca de color negra. Vaig provar de llevar-la però no hi ha haver manera. Després de fer el trasllat vaig proposar a la meva al·lota de no encendre la televisió per a què no tornàs a passar el mateix i comprar-ne una de plasma o LCD que no emetien cap mena de substància que tacàs la paret, i ella hi va estar d’acord. Les despeses d’una casa nova són moltes i després d’un temps vàrem veure que no ens podien comprar la tele nova (que bona costava devers uns 600 €), de manera que vàrem descartar aquesta adquisició.

Al principi era un poc avorrit, sobretot al principi que no teníem ni corrent, ni telèfon ni tele. En aquest període vaig començar a llegir més que mai, tant literatura de novel·la com de matemàtiques, i a fer un poc més d’esport. Però no ens enganyem, era avorrit. Després de que ens posassin el telèfon (i de passada internet), la cosa va millorar molt substancialment: vàrem substituir el veure pel·lícules a la televisió el vespre per veure-les al monitor de l’ordinador portàtil. I de dia, m’entretenia amb alguna neura de les meves

De fet no només vaig substituir la televisió per l’ordinador. També vaig substituir-la per la ràdio: després de dinar tenia el costum de geure’m al sofà i mirar alguna cosa per “desconnectar del món” (els documentals de La 2, la novel·leta de la TV3, Saber i ganar, etc.). Quan em vaig quedar sense televisió, tot d’una llegia o feia qualque cosa, el que implicava no descansar. Va ser llavors que vaig encendre la ràdio. I me vaig enganxar a un programa que recomano: Esto me suena. És un programa fresc.

Cada vegada més ara me n’adono que estic millor sense televisió i que no en vull. M’estalvio tota la pressió mediàtica, totes les imatges impactants i un fotimer de publicitat. Home, és una llàstima no poder veure la Fórmula 1 i algun altre programa: alguna desavantatge ha de tenir Bé, en definitiva, es pot viure sense televisió. En teniu una prova.

Es tracte d’una pel·lícula per al públic profà i per tant, professors de Matemàtiques, la podeu fer servir per projectar-la a classe.

Té llicència CC-Attribution-Noncommercial-Nonderivativeworks 3.0 i per tant la podeu descarrgar (legalment) sense problemes.

Pel que he vist (vegeu el primer capítol), tracta el tema de dimensions des del punt de vista de de varietats riemannianes (quin és el nombre mínim de paràmetres que permeten descriure un objecte geomètric) i no de dimensions topològics (on intervenen recobriments de tancats) - corregeix-me sinó Xesc.

Potser estaria bé tenir-la a la biblioteca d’Alexandria

He detectat que, últimament, el castellà ha seguit aquesta tendència, però cap a l’altre sentit: un parell és 1. Almenys en el llenguatge comercial s’empra “un par” com a sinònim d’un:

1.- A la propaganda de la companyia Affelou, un parell d’ulleres són només unes ullerres. Crec que aquesta confusió és degut a què una ullera seria només un vidre. I per tant, un parell d’ulleres, seria un parell de vidres, o sigui, el que en català crec que diem unes ulleres (mireu-ho)

2.-  Als envasos de Nesquik, també hi ha aquest error

En definitiva, no sé si al final això d’un parell acabarà significant una altra cosa…. ara només li falta a l’anglès

PD: Jaume, gràcies per arreglar al final el problema de la quota

Mireu http://www.fronterasinvisibles.org/Video-redadas.html i jutgeu vosaltres mateixos.

Patètic.

Pareix que s’han ocupat uns metres just després de la valla que marca el límit entre l’autopista (espai públic) i els terrenys d’Iberostar (espai privat) i que els terrenys ocupats es volen dedicar a la sembra. Ara per ara hi ha el que sembla un sistema de degoteig.

Ho communic per a què les autoritats competents en prenguin constància i prenguin les mesures oportunes. Aport la prova gràfica consistent en una fotografia, presa dia 13 de setembre de 2010.

Atentament,

Xavier.

PD: Pareix que l’empresa denunciada volgués evitar protestes com aquestes.

Fa poc (fa uns dos anys), paral·lelament a tota aquesta polèmica s’ha començat una via de circumvalació que va des de la nova Urbanització de Son Puig (devora la Vileta i Son Roca), passant per Son Quint, fins a la Base General Asensio [8] [9] [10]. A hores d’ara està fet el tram que va des de Son Puig fins a una altura del Camí dels Reis (devora el Col·legi Madre Alberta). Falta fer el tram que va des d’aquí fins a la base militar. Com és de suposar s’han destruït puigs sencers i la diversitat d’un dels pocs boscos que quedaven a Palma (al final només quedarà el bosc del Castell de Bellver) [5] [6]. La via té 2 carrils d’anada i 2 de tornada. La pregunta que em faig és: per què? Per connectar la Base Asensio amb Son Roca? Home per descongestionar el carrer de la Vileta, bastaria fer el tram des de Madre Alberta fins a Son Roca, però això continua fins a la base militar. I a més quatre carrils fa sospitar….. bé, doncs mirant al mapa es comprenen millor les coses i de sobte tot es veu més clar: la continuació natural del segon carril que anirà des de la sortida de Son Dureta de l’Autopista fins a Son Espases. Patètic.

Vos deix el mapa per a que el mireu (el mapa complet ocupa 3.2 mb):

Almenys ens salva que amb això de la crisi econòmica, hi pot haver retard en les obres.

Cal plantejar-se algunes reflexions sobre aquest tema. Si realment aquest informe està en el cert (potser d’aquí 30 anys estam tots morts! ), hem d’assumir un progressiu envelliment poblacional (una piràmide invertida de població). I si realment volem mantenir l’actual sistema de pensions podem fer, segons la meva humil opinió, un parell de coses:

 Intentar tornar a tenir una piràmide poblacional sana:

• Que vengui gent jove de fora (o sigui, fomentar la immigració): El problema que es corre és fomentar la immigració il·legal: si una persona no cotitza a la Seguretat Social, tampoc serveix de gaire que vengui per a aquest propòsit. D’altra banda, les feines que realitzen les persones nouvingudes tenen poc valor afegit (és a dir cobren poc; feines manuals, que no requereixen cap tipus de preparació, feines que tothom pot fer (però que ben pocs volen fer)) el que fa que les quotes a les Seg. Social augmentin poc.
• Que se’n vagi gent vella (o de certa edat) a altres països a cercar fortuna (com abans; si l’actual crisi continua, podria passar com en el segle passat amb les emigracions espanyoles a les Amèriques i a Alemanya): D’aquesta manera hi hauria menys gent a qui manternir. Aquesta pareix una solució poc viable, doncs la cultura de quedar-se al país predomina a Espanya.
• Formentar que les dones tenguin més fills: Pareix una política encertada. Però si no s‘augmenten els estímuls (llegeixi’s es disminueixen els problemes) per a què les dones tenguin fills, això pareix un voler i no poder.

Pujar els impostos

•  Fer que tant els ciutadans com les empreses paguin més impostos. Als països nòrdics quasi es grava un 50%. Per aquesta raó la política social és omnipresent. Aquí es vol fer el mateix sense que l’estat tengui ingressos (recordeu que la llei de depedència es va aprovar sense fons clars….)

Tot això està molt bé, però totes aquestes solucions són solucions quantitatives, no qualitatives. M’explic: no farien falta tantes persones fent feina per a mantenir a les persones depenents si les persones que fessin feina, cobrassin més. I això passa per fomentar l’ocupació de qualitat, d’alt valor afegit. I com s’aconsegueix això? Diuen que es fa fomentant l’R+D+i perquè aquesta genera molts d’ingressos. Però realment què és la R+D+i? És potenciar el coneixement, és intentar potenciar la formació. La formació és la clau. Una persona que transforma un coneixement en un servei està fent innovació. Està clar que això és difícil de fer, sobretot tenir grans innovacions (per exemple, la innovació en els airbags dels cotxes), però no importa anar molt alluny per veure aplicacions de coneixements que donen ocupació (un químic quan fa controls sanitaris, o un biòleg quan analitza l’estat d’un ecosistema, un missè quan posa una demanda).

És el coneixement que ens fa poderosos. Poderosos per poder aplicar-lo a alguna situació innovadora o simplement donar el servei de transmetre aquest coneixement. Això ho saben els professors de repàs: ells cobren per una transmissió de coneixement. La formació produeix una feina.

Ara bé, el panorama no és gens bo: cada cop més els joves abandonen els estudis més prest i les universitats es buiden. Per tant, cada cop els joves estan més poc formats. Això fa que els joves, en general, facin feines de poc valor afegit: un cas paradigmàtic seria la feina de peó d’obra. Aquestes feines estan molt subjectes a canvis econòmics conjunturals (crisis, expedients de regulació, millora de maquinari). Penseu què hauria fet la secretaria després de què li substituïssin la màquina d’escriure per l’ordinador si no s’hagués format (el que ara es diu reciclar)!

I si encara es potenciassin les sortides de les persones que no tenen vocació per estudiar cap a feines manuals, almenys s’aconseguiria ocupar a una borsa de població determinada. Estic pensant en la Formació Professional: quants al·lots i al·lotes estan perdent 2 o 3 anys de la seva vida aguantant fins a 4t d’ESO fins que poden anar a fer un mòdul de grau mitjà? Quants de vosaltres teniu un alumne a classe que no vol fer ni desfer res i que el dia de demà acaba pintant-vos la paret o adobant-vos l’endoll de casa teva? Per què ens obstinam a tenir “caps pensants” en la societat i no a valorar cada persona per la seva capacitat? Hi ha persones amb capacitats més manuals i d’altres més intel·lectuals i les dues tenen el mateix dret de potenciar la seva creativitat…. a quin institut s’ensenya ganxet com a assignatura? La persona que li agrada el ganxet podria arribar a ser una gran modista a la llarga…. (vegeu el vídeo “Do schools kill creativity?” de Sir Ken Robinson)

Potser m’estic desviant del tema, però penseu-hi, la formació és la clau. La formació. El saber pel saber. I si també serveix per a cobrar una pensió de jubilació més que millor